Vaig tenir la sort de poder veure aquesta petita joia al Teatre Gaudí. Ara cinc anys després torna a Barcelona a La Vilella.
Encara recordó aquell dia. Vaig sortir entusiasmada !!!. Acabava de descobrir tres coses: al dramaturg Tennessee Williams, a Thomas Lanier, i sobretot a un gran actor que fins aleshores desconeixia, Martí Peraferrer i Vayreda.
Si sou d’aquells que no la vau poder veure, ara teniu una nova oportunitat. Acosteu-vos a La Vilella i gaudiu d’aquest meravellós espectacle. Creieu-me si us dic que seria una llàstima que us el perdéssiu. Paga la pena per molts motius, la posada en escena, el text, la interpretació i fins hi tot la proximitat i la qualitat humana que es respira en aquest teatre. Teatre de proximitat. Teatre de butxaca.
“La vida secreta de Tennessee Williams” és una recopilació textos que ha fet Martí Peraferrer i Vayreda de les memóries del dramaturg Thomas Lanier Williams, conegut arreu amb el nom artístic de Tennessee Williams. Dos anys de recerca i recopilació, que han esdevingut un espectacle conmovedor. Un espectacle que emociona i transmet. Un espectacle que podria haver estat perfectament una de les seves novel.les.
Magníficament dirigida per Francesc Cerro i magistralment interpretada per Martí Peraferrer i Vayreda.
Una posada en escena d’època, una il.luminació perfecte i una caracterització extraordinària fan que aquest espectacle sigui d’aquells que en diem rodó.
Però qui va ser realment Tennessee Williams?
El públic som testimonis de la fina línia que separa la seva vida personal de la professional.
La seva obra està lligada a la seva vida. Una vida marcada per la frustració, i per la passió física i emocional en les seves relacions.
Descobrirem a l’home triomfador i a l’home turmentat addicte a les drogues i l’alcohol.
Ens parlarà de la seva germana Rose i de la difícil relació que va tenir amb la seva mare (manipuladora i dominant).
Descobrirem els seus primers encontres sexuals, ens parlarà de Kip Kiernan el seu primer amor, de la infidelitat i de la seva promiscuïtat, de la seves tendències sexuals, de la seva homosexualitat i del seu gran amor Frank Merlo (l’únic que va ser capaç de donar-li estabilitat i equilibri en la seva vida).
Hem entès i escoltat els seus silencis. Hem sigut testimonis del seu neguit.
Martí Peraferrer i Vayreda fa una interpretació realment extraordinària ficant-se en la pell d’aquest personatge. L’hem vist riure i plorar, enfadat, irònic i desesperat, perdut i emocionat.
Meravellosa la música de jazz que sona durant l’obra. Les veus de Billi Holiday i d’Ella Fitzgerald m’han emocionat mentre les escoltava cantar “My funny Valentine”, “Crazy”, “All of me”, “I’m a Fool to Want You”. Cançons que han fet de fil conductor entre les escenes, a part de suavitzar la tensió que es va crean al llarg de l’espectacle.
Ara puc entendre una mica més la seva obra. Poques vegades una obra literària ha sigut tan similar a la biografia del seu autor. Frustració, tendresa , crueltat, solitud, les passions que viuen els personatges de les seves millors obres, el desemparament moral, el desitg de reviure. La seva obra és ell mateix.
I llavors em pregunto… si la seva vida hagués estat menys dolorosa, hagués pogut crear una obra literària tan intensa i dolorosa?
He repetit i repetiria sens cap mena de dubte.
Jo ja us he avisat.