Poèticament colpidor

Un obús al cor

Un obús al cor
22/10/2017

Resulta sorprenent com la fórmula de posar en escena una obra de Mouawad sota la direcció d’Oriol Broggi continua funcionant-li tan bé a La Perla 29, després d’haver-la repetit ja en tantes ocasions. Més enllà de les raons comercials, s’ha de reconèixer que els textos de l’autor libanès encaixen a la perfecció amb el bon gust i la sensibilitat visual de Broggi a l’hora d’abordar la tragèdia humana. Aquesta vegada, l’espectacle ha estat codirigit per Ferran Utzet i torna a tractar temes tan universals com la família, la mort, el dol i el dolor emocional. La sublim barreja entre testimoni i poesia, ara, en forma de monòleg, travessen el cor de l’espectador com un ganivet afilat del qual ningú no pot escapar. Un entregat, meticulós i delicat Ernest Villegas ens transporta amb la seva interpretació a cada situació de la història, cada emoció, cada imatge i cada cop que rep el personatge. Amb la senzillesa dels grans relats, la proposta sap prendre’s el temps necessari per resultar immersiva, hipnòtica i emocionalment magnètica. També l’espai sonor, les projeccions i la il·luminació tornen a construir una ambientació magníficament encertada. Potser aquest univers comença a resultar ja massa familiar i recorrent però també és cert que, amb aquest nivell, és impossible que l’amant del bon teatre es cansi de tornar-hi.

← Tornar a Un obús al cor

Enllaç copiat!