Quan Alberto San Juan apareix a l’escenari per primer cop ja endevinem una presència escènica imponent, un carisma sense fissures i un esperit lliure i provocador. De fet, l’actor ja fa anys que es caracteritza pels seus espectacles reivindicatius i per no tenir precisament pèls a la llengua. A España ingobernable fa un repàs d’aquells moviments populars que, durant la història recent del país, han anat posant contra les cordes a l’estat i sobretot al govern de torn. Com si fos una mena de conferència-concert, l’actor acaba barrejant textos de Federico García Lorca, Miguel Hernández, Gloria Fuertes o Ángela Figuera Aymerich amb cançons de Serrat o Albert Pla. Tot plegat per demostrar la força de la gent del carrer, aspecte que cobra especial rellevància aquests dies. I és que no massa lluny del teatre hi ha concentracions i manifestacions quasi a diari, fent encara més oportú el missatge que intenta transmetre l’actor madrileny. Un missatge amb el que potser no tothom hi estarà d’acord però que ell ven amb una convicció i una seguretat artística indiscutibles, malgrat que en algun moment hagi de fer ús del guió per recordar en quin punt està i no anar-se’n per les branques. Menció a part mereix el guitarrista Fernando Egozcue, que demostra el seu talent acompanyant a l’actor i lluint-se, de tant en tant, en algun solo magnífic.
Enllaç copiat!