Recomanacions

Bajamos al infierno de Osiris (adelante sonido corporativo), una gran empresa multinacional con trabajadores explotados. Asistimos a una entrevista, un test en el que 4 empleados serán expuestos, cuestionados y denigrados psicológicamente. ¿El motivo? La amplia tasa de suicidios entre los trabajadores de la empresa. La sesión servirá para detectar al empleado más productivo y doblarle el sueldo, pero también para despedir fulminantemente a aquél que amenace con acabar con la reputación del negocio. Sandra Monclús interpreta con valentía y decisión a la encargada designada por Osiris (adelante sonido corporativo) para evaluar a sus subordinados, insultándoles y humillándoles sin perder la sonrisa. Sus interlocutores son cuatro entes invisibles -que no indefinidos, puesto que ella misma irá desvelando sus perfiles y […]

¿Hay que obedecer al deber cuando este es injusto? Dice la profecía que solo Filoctetes y su arco podrán vencer a Troya. El viejo ya fue abandonado hace años, y a Neoptólemo, el hijo de Aquiles, le encargan ahora la misión de engañarle de nuevo y robarle la preciada arma. Reticente a la mentira, el valeroso guerrero se somete a una lucha interna entre la obligación social y la moral, entre servir a su patria o a su ética. Con este llamativo planteamiento, la tragedia de Filoctetes abre muchas posibilidades de exploración que en el montaje de Antonio Simon no se han aprovechado. Al empezar la función, una proyección nos indica que la acción ha sido trasladada al 2018. Y […]

És 31 de juliol i el Festival Grec tanca portes. Arribem d’hora al Teatre Grec per tal d’ocupar una taula i sopar una miqueta abans d’enfrontar-nos amb FILOCTETES de Sòfocles, l’últim espectacle. Hem de reconèixer que potser aquesta proposta era la que ens feia més “por” de tota la programació, ja que no som gaire de teatre clàssic i tampoc coneixíem el text de Sòfocles; tot i això, la vàrem escollir a l’hora de comprar les nostres entrades, per dues raons, perquè vàrem veure que era una versió de Jordi Casanovas i sobretot perquè era la proposta escollida per fer la cloenda del Festival. A aquesta peça l’anomenen els erudits, “la tragèdia oblidada de Sòfocles”, una tragèdia que va ser […]

Posar en escena una tragèdia grega pot comportar grans complicacions per la distància de segles que ens separen d’aquelles obres. No obstant això, tenen l’avantatge de parlar d’assumptes tan transcendentals que, pel seu caràcter universal, fàcilment encara són vigents avui en dia. Amb Filoctetes, per exemple, el seu director Antonio Simón ha fet una aposta clara per potenciar els temes del text de Sòfocles amb més actualitat: la corrupció del poder, l’ambició, la manipulació, la mentida o la guerra. El resultat és un muntatge funcional, amb unes correctes interpretacions i un bon grapat de referències que pretenen subratllar la contemporaneïtat de la història. Especialment, podem destacar la composició de personatge d’un Pedro Casablanc que sempre sap estar a l’alçada de […]

Tres germans d’entre 30 i 40 anys estan tocats i enfonsats per la vida moderna. Tots tres formen part d’aquesta generació crescuda amb la crisi, on les expectatives personals i professionals xoquen de front amb una realitat canviant i hostil. Necessiten reinventar-se, o si més no s’ho pensen després de mirar unes quantes TED TALKS, però l’arribada d’una notícia els posarà a la corda fluixa. Tota bona comèdia s’apuntala en el dolor i el distorsiona fins a provocar el riure. Quant més crua es la realitat que mostra, més gràcia ens fa, i ‘Ovelles’ conté molt del dolor que pateix la nostra generació. Probablement sigui aquest el gran èxit de l’espectacle de Carmen Marfà i Yago Alonso, una proposta catalana […]

El més interessant del teatre documental (un gènere cada vegada més habitual) és que, més enllà d’instal·lar-se en un nou format pràctic i funcional, continua en constant desenvolupament, arriscant i experimentant amb les seves possibilitats. Concebuda com la primera entrega d’una sèrie de muntatges sobre la història del teatre i, al mateix temps, un manifest democràtic inspirat en la realitat, L’assaig explora amb sang freda, intel·ligència i esperit de denúncia, l’odi, la violència extrema i el sentit de la seva plasmació sobre l’escenari. El director Milo Rau continua, d’aquesta manera, després de Hate radio i The Civil Wars, la seva línia d’investigació artística on intenta donar forma teatral al dolor, la crueltat i el terror d’una societat plena d’accions abominables. […]

Nova proposta del director suís Milo Rau (1977) i la seva companyia International Institute of Political Murder, creada en 2007, que amb L’ASSAIG. HISTÒRIES DEL TEATRE (I), inicien un cicle de produccions que tenen com a tema principal, el Teatre. Un director i una companyia que fa quinze anys que traslladen a l’escenari la violència i els esdeveniments traumàtics. Parlant de les que han estat representades a casa nostra, nosaltres hem vist “Hate Radio” (Grec 2013) on parlaven de la violència tribal en el conflicte ètnic entre hutus i tutsis ruandesos, i “The civil wars” (Grec 2015) parlaven del terrorisme a la vella Europa; en canvi ens vam perdre “Five easy pieces” (2016) de la violència individual d’un assassí de […]

Avui em permetré ressenyar una obra que no he anat a veure; sé que s’ha de tenir morro, però els que em coneixen saben que d’això jo en gasto! Vull parlar de Carousel, que s’ha fet al Festival Grec en versió concert. Quan vaig veure la programació, el primer pensament va ser “colló, no podien escollir una obra més antiquada?” Carousel el musical, tot i ser de l’any 45 és una peça escrita a principis de 1900, o sigui que la història porta 118 anys a l’esquena (però no ens acollonim que el poema de Guigamesh en porta 4.700). Rodgers i Hammerstein, una parella més estable que les de la guàrdia civil van escriure unes pàgines que d’alguna manera eren […]

La recta final del Festival Grec l’hem encarat amb aquesta magnífica proposta, un pas important del Festival en apostar per abordar un musical en la seva integritat, abandonant el format d’anys anteriors que oferia un popurri de les cançons més conegudes de diferents musicals. Una aposta arriscada de cara a un públic heterogeni, que si bé amb la fórmula de la “Nit de Musicals” podia connectar fàcilment, amb aquest CAROUSEL havia de “lluitar” amb el desconeixement d’aquest Musical per part de la majoria d’espectadors. L’orquestra Pops Symphony nascuda l’any 2011 aposta per apropar la música contemporània al gran públic, formada per músics molt joves que van acabar els seus estudis musicals fa 4 o 5 anys, van fer una actuació […]

En una primera introducción, el director belga Milo Rau nos presenta en forma de casting a los diferentes actores no profesionales con los que representará el drama. A preguntas sobre su vida y su experiencia se le suma ya un primer cuestionamiento de la brutalidad. ¿Estarías dispuesta a desnudarte? ¿Puedes llorar aquí y ahora? ¿Has pegado a nadie en escena? ¿Qué es lo más extremo que se puede hacer sobre un escenario? Tom Adjib responde citando a Mouawad, en una escena en la que un actor se sube a una silla y se pone una soga en el cuello, instando a los espectadores a salvarle o, en su defecto, a dejarle morir. Una declaración de intenciones. Fiel a su forma […]

La nova proposta de Les llibertàries va enfocada a reflexionar sobre el concepte de postveritat, tot i que això realment no ens dóna gaires pistes del que podrem veure. Sens dubte, la companyia ens ofereix un espectacle arriscat, cosa que cal valorar, el qual conté bones escenes i un plantejament encertat, però que malauradament en el seu conjunt i desenvolupament no m’ha acabat de convèncer. En aquest sentit, trobem una bona posada en escena, construint especialment ambients molt encertats, així com unes bones interpretacions que ajuden a mantenir l’espectacle. No obstant, considero que l’espectacle compta amb diversos alts i baixos, entre els que principalment trobem que es va trencant el ritme de forma constant amb la forma en que es […]

Les novel·les de Saramago, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, habitualment, parteixen d’idees originals, ambicioses i impactants que criden l’atenció immediatament dels seus lectors. Què passaria si un home descobreix que té un doble idèntic a ell en tot? Què passaria si la gent deixés de morir? Què passaria si tothom es quedés cec de cop? Aquestes premisses tan suculentes, però, no són fàcils de traslladar de la prosa a la narració dramàtica del teatre. Afortunadament, a Assaig sobre la lucidesa, la Companyia La Danesa sembla que ha trobat un bon l’equilibri entre mantenir l’essència del text en què es basa, donar-li dinamisme i, al mateix temps, no fer-li perdre profunditat, serietat ni matisos. La història, en aquest […]

Rodgers & Hammerstein van compondre Carousel el 1945, una peça mestra del gènere musical que atresora temes tan preuats com If I loved you, Soliloquy o You’ll never walk alone. Per a alguns es tracta del millor musical de la història, i per a d’altres és el referent més clar de l’època daurada de Broadway. Però a part de les seves virtuts musicals, que són moltes, també cal dir que la peça es sustenta en un argument que avui resulta políticament incorrecte. Entenem que es basi en una novel·la de principis del segle XX i que retrati una època en que les dones acceptaven el maltractament amb resignació, però algunes frases del segon acte es podien haver revisat. Sovint veiem […]

Se abre el telón (¡viva los teatros que aún lo utilizan!). Un marco iluminado y estridente encuadra la escena. Una escenografía majestuosa firmada por Max Glaenzel nos muestra una escalinata y una especie de vestíbulo. Todo en penumbra, envuelto en grises y niebla. Al fondo, una ventana por la que se irán proyectando imágenes del cielo y del espacio, obras de Joan Rodon y Esterina Zarrillo. Progresivamente van llegando ellos, los miembros de la Veronal, vestidos con estética de los 50. Bailan, o más bien se mueven, como seres inexpresivos, como cuerpos sin alma. Son miembros de un planeta lejano, parecido al humano, pero en el que sus habitantes son incapaces de sentir emociones. Como si de un capítulo de […]

Ja hi som a la recta final del Festival Grec, i ahir vam anar de nou a l’Espai Lliure per tal de veure aquesta adaptació de Jumon Erra, sobre el llibre de José Saramago, ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA, sota la direcció de Roger Julià. Es tracta de la nova proposta de La Danesa, una companyia dedicada al teatre de text contemporani que va ser fundada el 2011 per Ota Vallès, Jumon Erra i Elena Fortuny. Fins al moment, han portat a escena els espectacles de creació pròpia “Un disgust danès” i “La distància entre el llamp i el tro”, que nosaltres vam poder veure al Teatre Tantarantana l’octubre del 2015, a més de la proposta per a públic juvenil i […]