Poder i democràcia

Assaig sobre la lucidesa

Assaig sobre la lucidesa
29/07/2018

Les novel·les de Saramago, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, habitualment, parteixen d’idees originals, ambicioses i impactants que criden l’atenció immediatament dels seus lectors. Què passaria si un home descobreix que té un doble idèntic a ell en tot? Què passaria si la gent deixés de morir? Què passaria si tothom es quedés cec de cop? Aquestes premisses tan suculentes, però, no són fàcils de traslladar de la prosa a la narració dramàtica del teatre. Afortunadament, a Assaig sobre la lucidesa, la Companyia La Danesa sembla que ha trobat un bon l’equilibri entre mantenir l’essència del text en què es basa, donar-li dinamisme i, al mateix temps, no fer-li perdre profunditat, serietat ni matisos. La història, en aquest cas, es planteja què passaria si, en unes eleccions, guanyessin els vots en blanc. Seqüela directa d’ Assaig sobre la ceguesa, la proposta posa de manifest com els mecanismes del poder fan, en molts casos, que la democràcia parlamentària serveixi només per perpetrar el statu quo, evidenciant que no existeix, en molts casos, una democràcia real. La dramatúrgia de Jumon Erra i Elena Fortuny estructuren amb habilitat les diferents trames i els diàlegs per fer-la tan inquietant com entenedora i digerible. D’altra banda, Roger Julià proposa una direcció dinàmica on, malauradament, alguns dels seus jocs escènics no acaben de funcionar del tot, a falta, potser, de perfeccionar-los. La peça té una durada correcta, alguns tocs d’humor simpàtics però, sobretot, aconsegueix col·locar el discurs, la crítica i els interrogants en primer terme, permetent que el debat continuï més enllà del final de la funció, virtut que, avui en dia, probablement, és més valuosa del que sembla.

← Tornar a Assaig sobre la lucidesa

Enllaç copiat!