Recomanacions

Durant el Grec del 2017 ja vam poder veure una proposta d’Àlex Rigola que es representava dins d’una caixa i que permetia a l’espectador gaudir i viure el teatre d’una forma ben diferent a l’habitual. No obstant, en aquesta ocasió, la proposta es ben diferent, comptant amb quatre actors i amb una caixa més gran, la qual té cabuda per a 60 espectadors que podran gaudir d’una versió lliure de la cèlebre obra de Txèkhov. Així, ens trobem amb una posada en escena en la que compartim espai amb els actors i personatges, sentint-los tan a prop que fins i tot els sentim parlar en veu baixa o xiuxiuejant. D’aquesta manera, els sentiments que romanen amagats i que de mica […]

Una nova proposta del Festival Grec, l’espectacle organitzat per la Companyia Eva Yerbabuena e Hisashi Itoh per a 2 ballarins i 7 músics, CUENTOS DE AZUCAR. Un espectacle que uneix els cants populars de l’illa d’Amami, al Japó, amb les coreografies de la “bailaora” granadina. A escena sis artistes espanyols, dos japonesos i un hispanojapones, ells amb un equip tècnic multidisciplinari i la col·laboració del coreògraf Mario Bermudez (Marcat Dance), han desenvolupat el projecte a través de diferents residències artístiques. Eva Yerbabuena ha comptat amb la col.laboració de la cantant japonesa Anna Sato i del músic i compositor Kaoru Watanabe. La direcció musical a càrrec de Paco Jarana (guitarra) i amb Alfredo Tejada i Miguel Ortega, al cant flamenc. Antonio […]

Eva Yerbabuena és una ballarina de raça, d’aquelles que no renuncien a una bona bata de cola, a un ball amb el seu mantó ni a un quadre flamenc tradicional al final de cada espectacle. Però al mateix temps tampoc renuncia a la investigació i a la fusió del flamenc amb altres disciplines, cultures o tradicions. Ho ha demostrat en quasi tots els seus espectacles, i amb aquest encara ha anat un pas més enllà, ja que fusiona el seu art amb els cants de la japonesa Anna Sato. Els gens del Japó recorren l’espectacle de principi a fi, amb detalls de vestuari, amb alguna coreografia concreta, amb un gran sol que il·lumina l’escena…. i sobretot amb la música i […]

… jo m’he avorrit, no he entrat en el que intentaven explicar-me, o no ho he entès (si hi havia alguna cosa a entendre). Ni l’escenografia ni la il·luminació m’han ajudat,l o sigui que he quedat ben fotut. Ara, l’execució perfecte. Quina manera de disciplinar el cos i de transmetre sensacions… Llàstima. Crítica completa » https://bit.ly/2mLxLXz

Aquest espectacle, curiosament i per primera vegada, es va estrenar a Madrid al mes de juny als Teatres del Canal i farà temporada en el Mercat de les Flors al març de l’any vinent. Malgrat que estàvem molt expectants per veure el resultat, poc ens imaginàvem que la nit d’ahir dijous, veuríem un dels espectacles de dansa més fascinants que hem vist mai, incloent-hi també els que hem vist de qualsevol formació nacional o internacional. Ahir dijous de nou Festival Grec (el 30é espectacle que hem pogut veure dins del Festival), i de nou asseguts a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, per veure l’estrena a Barcelona d’aquesta meravella que és PASIONARIA, un títol que arrenca, justament de la […]

No es pot negar que La Veronal té un nivell tècnic envejable i que la seva carrera internacional està creixent com l’escuma. Les exigents coreografies de Marcos Morau, juntament amb la tècnica de tots els seus ballarins, fa que ens trobem davant d’una de les companyies de dansa més importants d’Europa; una companyia afincada a Catalunya i amb una ja llarga i fructífera trajectòria. A Pasionària utilitzen de nou el seu depurat estil, anomenat kova, en el que es distingeixen sobretot els moviments sincopats i pràcticament robòtics. En aquesta proposta sobre un món futur totalment deshumanitzat l’estil hi escau com un guant, aconseguint moments realment enlluernadors. El problema ve, però, quan la proposta es queda en l’estil i no troba […]

Nova creació de la companyia Les Llibertàries, amb el complicat títol de ¿LA VIDA ES SUEÑO? O #GWENISMÜRFILA. La companyia Les Llibertàries es va donar a conèixer amb el muntatge Llibert que nosaltres vam veure a la Biblioteca de Catalunya l’any 2012, i del que ara la Editorial Comanegra ha publicat el llibre, que hem pogut llegir, i que ens ha ajudat a entendre millor aquella peça teatral. Parlen, en els seus espectacles, d’assumptes que ens afecten directament, i que tot i ser afers particulars, són un reflex del que és universal. Un humor singular i un llenguatge escènic, verbal i visual rabiosament actual són algunes de les característiques dels espectacles de Les Llibertàries. Ara Les Llibertàries proposen una versió […]

Una A REASON TO TALK (una raó per parlar), el primer espectacle com a creadora de Sachli Gholamalazid, que ha interpretat a Gran Bretanya, els Països Baixos i el Canadà, des de 2013, i que ha obtingut molts premis a Bèlgica. A reason to talk forma part d’una trilogia de la qual ja existeix també la segona part, “(Not) my paradise”, estrenada el 2016. Sachli Gholamalazid (1982) és actriu de cinema, teatre i televisió a Bèlgica, d’origen iranià vol parlar de la relació amb la seva mare, i ha creat un muntatge multimèdia per explicar-ho. Un format que per cert, no ens ha agradat gens, perquè durant tota la representació ha estat la Sala a les fosques i ella d’esquena […]

Formar parte de un grupo a cualquier precio. Encajar, aunque para ello tengas que borrar tu esencia. Aceptar las normas. Oír, ver y callar. Resignarte a un puesto humilde. Mantenerte quieta e invisible para que nadie sospeche que eres diferente. Hacer desaparecer tu pasado, tu historia, tu vida. Eliminarte. Eso es lo que hace la protagonista de Tractat de blanques, un monólogo complejo que escribió en 2001 el dramaturgo Enric Nolla. Se trata de una mujer negra que se aclara el color de pelo y de piel para encajar en un mundo de blancos. Una mujer que vive para pasar desapercibida, que pasa las noches en la oficina gris en la que trabaja, pendiente únicamente de que la impresora siga […]

Sovint diem que els clàssics no moren mai, però a l’hora de la veritat sí que podem notar l’envelliment de les temàtiques o dels diàlegs. Aquest no és el cas de La importància de ser Frank, on passa exactament el contrari: si ens diguessin que l’obra prové d’un jove creador de l’actualitat ens ho podríem arribar a creure, i això és mèrit tant del mateix Òscar Wilde (que va escriure un text de temàtica universal sobre les hipocresies i les relacions humanes) com del director de l’obra, David Selvas (que s’ha encarregat de traslladar l’original a una mena de fusió entre La La Land i una comèdia lleugera que enamora). La suma d’aquest text enginyós i còmic, amb un càsting […]

Hace unos días, el Teatre Lliure anunció que en junio de 2019 llegará a Barcelona y por tercera vez en España Mount Olympus, el famoso espectáculo de 24 horas dirigido por Jan Fabre. A casi un año vista, el evento agotó entradas en unas pocas horas. Y es que sus montajes tienen fama de ser experiencias inolvidables, por su gran impacto y la polémica que generan. Mientras esperamos la cita, el Grec nos dio la oportunidad de irnos entrenando en su estilo con Belgian rules, belgium rules, un montaje también grande en forma y en duración: Casi cuatro horas sin entreacto. Se trata de una sátira de la patria belga, con sus pros pero sobretodo con sus contras. Las palomas […]

Cirque Alfonse està format per les famílies Carabinier i Lépine i alguns dels seus amics i pren el nom de Saint-Alphones-Rodríguez, el municipi de la regió de Lanaudière, al Quebec, d’on són originaries les famílies. Van iniciar el seu recorregut artístic amb l’espectacle “Timber” l’any 2011 inspirat en el món dels llenyataires del Quebec. “Barbu” en 2014 s’inspirava en els carnavals quebequesos del segle XIX, i ara a TABARNAK s’inspiren en la vida comunitària centrada en la parròquia del seu poble, que era un lloc de trobada. Una companyia que basa totes les seves propostes en la vida i la cultura popular de la part francòfona del Canadà, en el folklore quebequès. Però sempre oferint una visió contemporània del circ. […]

Hem abusat tant de l’etiqueta “teatre necessari” (en alguns casos, fins i tot, de forma excessivament generosa) que, quan ens trobem amb un espectacle que de veritat mereix aquesta denominació, sembla que l’expressió ja no tingui valor suficient. No obstant això, seria injust no mencionar, per aquestes qüestions, la gran importància de que existeixin muntatges com Només una vegada. La peça exposa amb gran intel·ligència, precisió i un conjunt de matisos sorprenentment esfereïdors un cas de violència de gènere molt ben escollit. Marta Buchaca escriu un magnífic text amb una atmosfera de thriller que potencia la seva intensitat però sense banalitzar el seu contingut ni perdre mai el respecte pel tema, el rigor o la versemblança. El més interessant de […]

Una Gossa en un Descampat ens parla de l’avortament, un tema encara tabú a la nostra societat. A través d’un text molt íntim escrit per la Clàudia Cedó i una direcció magistral de Sergi Belbel, assistim a una obra de teatre amb una bellesa poètica increïble i uns missatges molt interessants per fer pensar a l’espectador. Com ara, l’existència d’una mena de massa humana on el dolor d’una és el dolor de totes o la maternitat d’una és la maternitat de totes. Com si hi hagués un fil invisible que connecta a la protagonista amb la seva mare, la seva àvia i així fins a crear una massa universal femenina i una història comuna, una història universal. És evident que […]

Ahir el Festival Grec ens va dur a la Sala MAC del Mercat de les Flors per veure una proposta de dansa diferent, GALA concebut per Jérôme Bel i que compta amb la participació d’un grup de persones unides per les ganes de ballar. Hem de reconèixer que ens vam equivocar d’espectacle, ja que no sabíem ben bé el que anàvem a veure; creiem erròniament que es tractava d’una barreja de dansa amb ballarins professionals, amb una petita participació d’algunes persones que no tenien coneixement de dansa. Va ser tota una sorpresa per nosaltres, descobrir que en realitat els únics que ballaven eren aquests darrers. GALA és un treball de dansa d’un col·lectiu de vint persones, que en cap cas […]