Recomanacions

1939, Barcelona cau en mans dels franquistes. Davant la por a possibles represàlies, molts dels republicans espanyols van decidir exiliar-se cap a França. L’acolliment que van rebre per part del govern francès va ser denigrant. Degut a la massiva arribada de gent, el govern francès va decidir fer un tancat a la platja d’Argelers, i va construir un camp de concentració. S’estima que hi vàrem passar un total de 465.000 persones. Per què hi ha tan poques referències històriques d’aquest camp de concentració? Perquè ningú en parla? Com pot ser que un fet tan horrible hagi desaparegut de la història sense deixar cap rastre? “Rastres_Argelers” és el testimoni d’aquells homes i dones que van ser tancats i tractats com a […]

Aquesta obra combina el gènere de ciència-ficció amb la comèdia de portes per experimentar amb el temps i l’espai escènic. Un mix d’enginy i diversió que explota les possibilitats infinites del joc teatral. Tot comença en un laboratori òptic on després d’un experiment fallit s’obre una porta a una dimensió paral·lela. Allà descobrim una segona trama on cada personatge té el seu propi doble. D’aquesta manera, Javier Daulte ens convida a assistir a dues obres de teatre de forma simultània. Però el més interessant d’aquesta obra, més que les dues línies argumentals sense grans pretensions, és el joc amb la simultaneïtat espacial i la idea del doble. Jugant amb entrades i sortides constants, canvis de personatges, repeticions d’escenes des de […]

La Ruta 40 després d’abordar la creació de la memòria (Cúbit), apel·la a aquesta renunciant a la ficció per endinsar-se en un teatre documental que no es limita a mostrar sense més, amb la direcció de Carlota Subirós. A través de fragments de documentals revivim episodis de reivindicacions i revolucions, des de maig’68 fins ara mateix. L’auge i caigudes cíclics de les lluites populars, siguin obreres, racials, d’accés a l’habitatge, de llibertat sexual … També el perill de perdre’s en com organitzar la revolució en comptes de fer-la. I denúncies que es van formular fa 40 anys i són tristament vigents. Alberto Díaz, Albert Prat, Alba Pujol i Maria Ribera posen veu a les imatges (amb eteris i musicals moments […]

Tot i que el text original no ho és, la versió de 39 escalones que Som-hi Films ens presenta, és una comèdia, i això, tan simple, és el millor d’aquesta obra. Un espectacle, sense més pretensions, al meu entendre, que fer-nos riure i passar una bona estona. I això que sembla tant senzill, no sempre és fàcil d’aconseguir. Per fer-ho 4 actors polivalents es converteixen en més de 100 personatges, que juntament amb una mil·limetrada posada en escena, converteixen el teatre en un apartament, un tren, una granja i mil llocs més on transcorre la trepidant trama d’espionatge i embolics que ens porta de Londres a Escòcia, i altre cop a Londres. Cal destacar el fantàstic treball dels actors, que […]

Edgar Allan Poe vivia i treballava per suportar i parlar sobre la mort i les pors que susciten als mortals. Dels seus poemes i la seva novel·la es pot desprendre que més que el seu tema preferit, era una obsessió allò que vivia. Dagoll Dagom va agafar aquesta manera de veure la vida, a través dels seus escrits, per elaborar Poe, un conte musical de por (2002). Ara, aquesta producció de la companyia ha estat revisitada per Víctor Álvaro i, sota la seva pròpia visió del text, ha compost un dels millors espectacles musicals en petit format que es poden veure. Álvaro ha decidit donar-li a aquesta producció un to de cabaret macabre que implica a l’espectador des del principi. […]

La copla de Wisconsin ho duu tatuat al seu nom, i There was a fiesta és atractiva quan la llegim com el trajecte (la distància descomunal) entre la copla (entesa com a altaveu que retransmet aquella “Crónica sentimental de España) i el jazz lleuger que als 30 feia estralls als EEUU. Els standards de jazz que començaven a fixar el corpus de la música popular americana, de què hauria de beure tota la música que ha vingut després, eren censurats, a la vegada, pels sectors més reaccionaris de la societat estadounidenca. De la mateixa manera, la copla començava a ser mal vista, com tot allò que escapava al control del règim. Cinta Moreno i Toni Vallès canten les cançons i […]

A l’obra Adéu, Peter Pan La companyia Festuc Teatre fa una adaptació de la coneguda història de James Matthew Barrie per parlar-nos de temes tant actuals com les relacions familiars, especialment entre avis i néts, la mort, els rols masculins i femenins, la imaginació, l’amor i la necessitat de no perdre la il·lusió. La posada en escena té uns preciosos titelles, afables i propers, acompanyats d’una cuidada i polivalent escenografia, que es transforma per fer-nos viatjar de l’habitació de la Maria, la protagonista, al País de Mai Més, on trobarem tots les personatges originals: els nens perduts, els pirates, els indis, campaneta, i Peter Pan. Amb aquestes elements fan una relectura de la història, i sota un nova mirada, actual […]

Després del petit tastet de l’espectacle que ens havien ofert a la roda de premsa del passat 19 de novembre, no vam dubtar a comprar entrades per l’únic dia possible, ahir dia 3 de desembre. La sala del Teatre Onyric plena a vessar de familiars i amics dels participants en ÀNTEROS. CANÇONS D’UN FINAL, un espectacle creat per la jove actriu i compositora Núria Llausí, que en format de concert dramatitzat, ha combinat música i teatre, i que ha estat capaç d’emocionar-nos. Amb aquest espectacle presenta el seu primer disc. Concebut com un song single, grup de cançons dissenyades per a ser executades per separat, però formant una sola entitat, l’espectacle ha estat dirigit per Xavier Casan. Han estat 12 […]

Dignitat va ser escrita per Ignasi Vidal en castellà i estrenada a Madrid al 2015. Durant aquests anys ha voltat per molts països de Sud-Amèrica i actualment està essent representada als països de Europa de l’Est. Ha estat traduïda per Ricard Borràs i representada enguany a casa nostra. El text és increïblement profund. En molt poca estona ens pot parlar de tots els sentiments i condicions humanes: la por, la malaltia, el fracàs, el triomf, l’ambició, l’amistat, el poder, la ruptura, la pèrdua, la relació de parella, la corrupció, la fidelitat, la venjança, l’addicció, la justificació, la falsedat, l’engany, la honradesa, la mentida o la decepció. Fins i tot l’evidència de la maldat humana ens arriba a fer mal. L’obra […]

Amb moltes ganes vam anar ahir diumenge al Teatre Gaudí per veure el musical CARRIE, basat en la novel·la d’Stephen King. Amb llibret de Lawrence D. Cohen, música de Michael Gore i lletres de Dean Pitchford, CARRIE: THE MUSICAL es va presentar per primera vegada a Stratford-upon-Avon el 13 de febrer del 1988 on va estar programada quatre setmanes. Va passar a Broadway al mes de maig del mateix any on va tenir poca repercussió. Un llibret revisat es va estrenar al Off-Broadway al gener del 2012, i en 2015 va ser programada al Off-West End de Londres. La mare de Carrie, abandonada pel seu marit, ha educat a la seva filla amb mà de ferro encaminant-la a la religió […]

My Low Cost Revolution parteix d’una premissa molt sincera sobre l’activisme polític. És cert que la nostra societat està cosida d’injustícies i causes per les quals mereix la pena lluitar, però també és cert que mantenir-se sempre en primera línia de lluita és agotador. Defensar els teus ideals alhora que vius en societat és un passi directe a certes incoherències amb les quals molts ens sentim identificats. Però tranquil, aquesta obra ve a dir-te que no passa res, que et relaxis, que ets un radical de merda. Aquest és el punt de partida del text de Francesc Cuéllar, a qui ja havíem descobert en les dues obres de la companyia José y sus Hermanas. Malgrat aquesta potent i prometedora premissa […]

A aquestes alçades ja tothom sap què ens explica la història de Carrie White, plasmada en la novel·la d’Stephen King al 1974. Pot ser per la lectura del text original, per les versions cinematogràfiques de Brian de Palma (1976), David Carson (2002), Katt Shea i Robert Mandel (1999) o la de Kimberly Peirce (2013), o pel musical de Broadway. Precisament, el musical estrenat al 1988 és el punt de partida de la versió que la productora Eleven O’clock Produccions han agafat per fer el seu propi musical. El fet de partir d’una història més que coneguda per tothom té les seves dificultats i els seus handicaps, ja que l’espectador té el seu record marcat al cervell i pot tenir certes […]

“A Taula!” és un espectacle de la companyia Peus de Porc, dirigit per Jordi Farrés, guardonat amb el Premi Amigos de Titeremurcia 2015 i Premi Feten 2015 al millor espectacle de titelles. “A Taula!” és un espectacle de titelles i escenografia articulada destinat al públic infantil. La tècnica utilitzada per Xesco Quadras (titellaire de l’espectacle) és la de la manipulació a la vista del públic de titelles sobre taula, però amb una particularitat, la de combinar els seus coneixements d’enginyeria amb el món dels titelles. És un espectacle ple de sorpreses. L’escenografia pren vida davant dels ulls incrèduls dels nens. La xemeneia canta, la nevera canta, el forn canta i fins hi tot l’olla canta. Tot el muntatge pren vida, […]

Como las meninas de Velázquez, con un cuadro pintado dentro de otro cuadro, Pel Davant i pel Darrera nos ofrece una obra dentro de otra obra. Una obra, tejida minuciosamente y sincronizada con reloj suizo, que habla de la doble moralidad sin sermones dominicales y con ligereza. Ligereza inteligente eso sí. Y esa es la más difícil: la que sin recurrir a lo vulgar y lo trillado consigue hacer reír a mandíbula batiente. Para ello se cuenta con unos personajes de lo más pintorescos: una criada gorrona, un ladrón borrachín, un director de obra alterado, un evasor de impuestos y una frívola inspectora de hacienda. Todos ellos nos demostrarán que no hace falta recurrir a lo magnánimo y transcendente para […]

En els vodevils o comèdies d’embolics les portes que s’obren i es tanquen són fonamentals en determinats moments de la trama. A Pel davant i pel darrera estan a la columna vertebral de l’estructura dramàtica i acaben convertint-se en un element de virtuosisme escènic. Si hi sumem les confusions, les caigudes, els gags gestuals i el teatre dins de teatre… tindrem la clau de l’èxit d’aquesta comèdia que ja té 36 anys, que ha estat traduïda a 28 idiomes, que s’ha representat a 50 països i que ha tingut moltíssimes reposicions. A Catalunya s’ha vist diverses vegades, concretament al Teatre Condal (1985), al Teatre Victòria (1996) i al Teatre Borràs (2002). La versió que ara ens ocupa és hereva de […]