Tot el que necessites per anar al teatre

Una lluita constant: Teatre que t’obliga a pensar sense dir-te què has de pensar

Una lluita constant
5/12/2018

La Ruta 40 després d’abordar la creació de la memòria (Cúbit), apel·la a aquesta renunciant a la ficció per endinsar-se en un teatre documental que no es limita a mostrar sense més, amb la direcció de Carlota Subirós. A través de fragments de documentals revivim episodis de reivindicacions i revolucions, des  de maig’68 fins ara mateix. L’auge i caigudes cíclics de les lluites populars, siguin obreres, racials, d’accés a l’habitatge, de llibertat sexual … També el perill de perdre’s en com organitzar la revolució en comptes de fer-la. I denúncies que es van formular fa 40 anys i són tristament vigents.

Alberto Díaz, Albert Prat, Alba Pujol i Maria Ribera posen veu a les imatges (amb eteris i musicals moments de pausa), cenyint-se a la literalitat de parlaments, proclames i debats. Ens transmeten la força de la gent normal, dels qui van creure en la lluita, els seus dubtes, ràbia, fermesa, la derrota… I aquesta Veritat ens arriba i cobra vida més enllà de la literalitat de les paraules gràcies a les interpretacions, directes a la consciència, l’intel·lecte i, per què no, el cor.

Un surt trist o esperançat: o les revolucions estan destinades a ser derrotades o bé cada lluita ha estat un assaig per aprendre i tornar a intentar-ho.

La posada en escena ens fa sentir part dels debats, envoltats de llibres, amb els intèrprets asseient al nostre costat per moments, dirigint-se directament a nosaltres amb la força de l’honestedat de proclamar en el que un creu.

En resum: una proposta valenta, reptadora, exigent, rabiosament actual amb la intel·ligència de no ser grollerament explícita, de reflexió sobre quin món volem i què farem per aconseguir-ho. Les interpretacions aconsegueixen que la càrrega intel·lectual i sociològica no es perdi en el camp teòric sinó que les visquem des de la veritat i de forma assequible. I reflexions per quan acaba l’obra, que incita al debat i a qüestionar-se tot, començant, potser, per com dur a terme el següent episodi de la lluita constant.

← Tornar a Una lluita constant