Rastres_Argelers → El Maldà

5/12/2018

Sorra, vent i aigua salada

1939, Barcelona cau en mans dels franquistes. Davant la por a possibles represàlies, molts dels republicans espanyols van decidir exiliar-se cap a França. L’acolliment que van rebre per part del govern francès va ser denigrant.

Degut a la massiva arribada de gent, el govern francès va decidir fer un tancat a la platja d’Argelers, i va construir un camp de concentració. S’estima que hi vàrem passar un total de 465.000 persones.

Per què hi ha tan poques referències històriques d’aquest camp de concentració? Perquè ningú en parla?  Com pot ser que un fet tan horrible hagi desaparegut de la història sense deixar cap rastre?

“Rastres_Argelers” és el testimoni d’aquells  homes i dones que van ser tancats i tractats com a presoners de guerra. Persones que van haver de viure en condicions inhumanes, i patir humiliacions físiques i morals. Patir gana i fred. No hi havia medicaments, ni aigua potable. Només sorra, vent i aigua salada. La gent orinava, defecava, paria i moria en la mateixa sorra de la platja. Les mares es desesperaven davant la impotència de no poder alimentar als seus fills.

L’espai escènic és ple de roba amuntegada al terra. La imatge és molt impactant i amb un clar missatge al darrera. Les dues protagonistes caminen tota l’estona per damunt de la roba. No es gens fàcil caminar-hi per sobre, de la mateixa manera que no és gens fàcil caminar sobre la sorra de la platja. Les piles de roba m’han fet pensar en la quantitat de gent que hi havia refugiada la platja.

Penso que el tema i la història que se’ns explica es mereix la màxima puntuació. Ara bé ,si haig de ser sincera amb vosaltres i amb mi mateixa, haig de reconèixer que tot i que l’escenografia em va impactar i les veus de les gravacions em van posar la pell de gallina, malauradament les interpretacions no em van arribar a transmetre cap tipus d’emoció, tret de l’escena del part.

De totes maneres cal valorar tota la feina que hi ha al darrera d’aquest projecte. Penso que és molt important parlar per no oblidar, i recordar per evitar que torni a passar.

***/****


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 14,00€

Comprar Entrades

Rastres_Argelers

Rastres_Argelers

Argelers: aquestes són les últimes paraules que l’àvia de la Clara i la Joana va dir abans de morir. La resposta la trobaràn en un vell dirari. Rastres_Argelers, una obra d’Aina Huguet.

Sinopsi

Barcelona 2001. Una trucada. Dues germanes. Uns papers vells. I les últimes paraules de l’àvia, amb un nom que neix de molt endins i ressona en el silenci: «Argelers». Per què, Argelers? Això és el que es pregunten la Clara i la Joana la nit abans del funeral de la seva àvia. I ho descobriran a través de la lectura d’un diari personal que fins ara havia estat desat en una capsa vella, a dins d’un calaix del pis… i de la memòria.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Un muntatge de text valent que, amb moltíssima delicadesa, aconsegueix explicar un dels episodis més durs i més amagats de la història recent doncs ni els vencedors de la guerra, ni el país veí, no han volgut parlar-ne massa i han volgut fer veure que allò no va passar. Una peça ben documentada, plena de subtileses interpretatives i amb molt dignes moments dramàtics. Una gran oportunitat de viure de la mà de dues dones la duríssima experiència de l’exili i del camp de concentració d’Argelers. Una peça extraordinària que deixa empremta. Una petita joia que s’ha de veure. La ressenya sencera a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/11/30/rastres_argelers/

    30/11/2018

Articles relacionats