Recomanacions

Es va estrenar a finals de l’any passat. Va obtenir el “Premi de la Crítica al Millor Text 2019”. Com a moltes altres obres, la pandèmia l’ha deixat reposar, l’ha confinat durant mig any però ara reneix i reviu amb força. Ramon és una història de fracassos, de pèrdues, de dols i de les dificultats per superar-los. Mar Monegal n’és l’autora i directora i mereixedora del Premi que se li va atorgar. És un text actual, mordaç, satíric, àgil, divertit i crític (Monegal aprofita per comentar la situació de la professió d’arts escèniques). Francesc Ferrer és l’intèrpret d’aquest monòleg. Sap transmetre tots els estats d’ànim que li imposa el text. Noranta minuts d’un treball en solitari. El seu desconcert, desànim, […]

El grup We color Music va començar a caminar amb projectes musicals diversos: Espectacles escènics, enregistrament de cançons per encàrrec i formació (musicoteràpia o percussió creativa). Mar Puig i Mateu Peremiquel formen part d’aquest entramat artístic creant música i textos. “Les històries de l’avi Josep” estan basades en converses reals amb l’avi de la Mar. Són històries de la seva vida però també de fets propers coneguts. Aquest espectacle va començar com un projecte radiofònic amb 15 episodis que es poden escoltar en diferents mitjans. D’entre ells n’han seleccionat tres només un dels quals es refereix a la història personal de l’avi. Tot i que l’únic fil conductor és el fet d’haver-ho parlat amb ell, cada una de les històries […]

Quin luxe, un directe amb Jango Edwards…! La definició d’un mag del clown. Una col·lecció vivent de gags propis, incomparables, inimitables. Els seus de sempre. I és que en Jango ens demostra que l’edat i la forma física no seran mai un obstacle quan el talent sobra. Ell és un pallasso. Un pallasso descarat, vigorós, sempre irreverent i, alhora, compromès socialment, amatent als temps convulsos que vivim. A La Gleva, fins al 27 de setembre, Jango Edwards practica el triple salt. Amb el Nouveau Clown Institut de Barcelona, organitza el Festival Internacional de Clown, amb la sèrie d’espectacles titulat “Jango Edwads: the man, the myth, the legend”. Setmanalment, s’ofereixen noves propostes seqüenciades en tres tipus de shows diferents. Els divendres, […]

Un moviment coreografiat guiat per una escenografia ben estudiada d’il·luminació i música ens introdueix en aquesta obra. Un inici inesperat, que es pren el seu temps per captar l’atenció d’un públic que es troba més que preparat i encuriosit per la història que està a punt d’explicar-se. En un escenari buit, només la presència de tres reixes, un altar i cinc actrius que, en qüestió de pocs minuts, ens narraran les experiències de cinc dones que van ser empresonades, humiliades i vexades després de la Guerra Civil. Amb l’ingrés d’algunes d’elles a la Presó de dones de Barcelona, ens anem assabentant de la història de totes, tancades per les seves idees, la família, per intentar sobreviure o, simplement, per no […]

Doncs si ja és agradable tornar al teatre després de les inclemències víriques que ens han assolat i ens assolen, encara ho és més si qui t’acull és la Badabadoc, i encara més si l’Alejandra Jiménez ha ficat mà en l’espectacle que vas a veure, i encara més si la tens a la teva disposició després de la funció per a xerrar amb ella una estoneta. Desencuentros és una història, o unes quantes històries, que es pregunta què no acabem de fer bé quan ens relacionem que fa que tan sovint no ens entenguem i que, malgrat els esforços i les bones intencions, no ens en sortim. De vegades la incomunicació, o les interferències en la comunicació, d’altres, la poca […]

Ens rep una entranyable professora d’història que ja haguéssim volgut molts! Avui ens toca la història d’Europa del segle XVI i XVII però prèviament partim d’un esdeveniment important: la Pesta. D’una manera apassionada, dinàmica i entregada utilitza tots els recursos que troba al seu abast, perfectament col·locats a l’escenari. Podem començar a intuir que res és perquè si en aquesta escenografia, que no serà “ estàtica” vaja, ni purament decorativa. Molt cuidada, tot i així. Història mòbil, dinàmica, que ens fa estar atentes. Fem un salt en el temps i ens endinsem en les vides de diverses dones. En petits retalls de les seves vides, tots entrellaçats entre ells en proximitat, i a la distància amb d’altres de tantes altres […]

A mi la bossa nova m’avorreix, què hi farem… i fins i tot així, em va interessar de seguida i fins al final aquesta “altra” història de la segona cançó més reproduïda del món (i això, com es mesura?). Tots coneixem la història de la linda Helò, qui de camí a la platja va cridar l’atenció de Vinicius de Moraes i Jobim per composar A garota da Ipanema. Desconeixíem, però, la versió més interessant i tan real com l’altra però molt més profunda, real, agredolça… Així, aquesta obra amb cançons, més que no pas un musical, apunta a temes com el dilema de voler dedicar-se a allò que ens omple o triar una feina segura, o com viure una relació […]

La tot-terreny Laura Giberga ens sorprèn de nou amb una proposta que va un pas més enllà del teatre convencional. La dramaturga, i a la vegada directora i actriu, condueix el públic per terrenys entre ciència-ficció i paisatges onírics per descriure la dura vida i el terror psicològic que es patia a les presons de dones durant i després de la Guerra Civil. Cinc personatges creats a partir de diverses històries reals barrejades entre si prendran vida entre les parets de la Presó de Dones de les Corts. Amb una escenografia senzilla però funcional, l’espectacle canalitza l’essència del missatge a transmetre a través d’una bona barreja de llums, música i coreografies. Tres elements que encaixen a la perfecció en un […]

Desconec quin va ser l’origen principal d’aquest espectacle, però estic quasi convençut que va ser l’amor cap a un estil musical que va fer furor a la dècada dels seixanta: la bossa nova. José Luis Sánchez, autor i un dels protagonistes de la peça, es posa en la pell de Vinicius de Moraes per explicar la relació que va tenir amb la jove Nelita Abreu Rocha. Segons es diu a l’obra, Nelita va ser la secreta inspiració de la famosa Garota de Ipaema i també un dels molts amors que De Moraes va tenir en aquella època. Estant encara casat va conèixer a aquesta noia trenta any més jove que ell, i després de diversos intents per casar-s’hi va acabar […]

A tall de presentació i per tal de fer creure al públic que allò que veuran és 100% verídic, les quatre actrius fan un repàs del seu arbre genealògic femení des d’elles fins a les familiars que no se’n coneix el nom. Ara ja fa quatre anys que tot l’equip va fer un meravellós treball de creació a través de diferents reunions d’assaig. El fet que Núria Cuyàs sigui la rebesnéta de la doctora Dolors Aleu i Riera és el timó d’aquest valent projecte que navega en un mar ple de noms femenins i balenes oblidades. A través d’un espectacle multidisciplinari amb les dosis ideals de text, piano en directe, coreografies grupals i dansa individual “Barbes de balena” pretén donar […]

Espanya, capital europea de la prostitució. Cinc milions d’euros recaptats al dia. 3,35% del Producte Interior Brut. 300.000: víctimes del tràfic de persones. El 70%: pateix violència masclista. Un teatre entregat, escolta activa. Aquí, com a Las canciones (Pablo Messiez) s’escolta. I es fa amb l’ànima. La brillant dramatúrgia d’Andrés Lima i Albert Boronat, textos punyent que ¿ens acosten? la terrible realitat de la prostitució, el tràfic, la violència sexual i también el dolor, la tendresa, la por… L’experiència de la prostitució, un document, una exploració. Una proposta prodigiosa que parteix dels testimonis de dones com Ana María, Isabela, Alicia, Lucía o Alexia on es palpa l’angoixa i incomoda (especialment als homes que, apagats els llums, van ser els primers […]

Només falta cordar-se el cinturó per creure’s que voles cap a Rio de Janeiro, a l’epicentre de l’estil musical bossa nova. El viatge et transporta a l’any 1962, a la segona ciutat més poblada de Brasil on una història d’amors impossibles està a punt de tenir lloc. Bruno Butenas i Gabriel Fortunato són els encarregats de posar-li banda sonora en directe al relat. Fet que dona uns aires més emotius i, segurament, la dosi necessària de ritme per descatalogar l’obra de l’estanteria d’”històries típiques”. El projecte s’il·lumina amb llums de colors elèctrics en sintonia amb els sentiments dels protagonistes i la música que ressona a una guingueta de la platja d’Ipanema. Tant Vinicius de Moraes com Nelita, revoltada per l’amor […]

Comencem temporada teatral amb l’obra “Gustafsson R60”, el nou espectacle de La Trama Produccions i la companyia Pomodoro. Tot i que la companyia Pomodoro porta més de cinc anys formant part del món teatral, sobretot pel que fa als espectacles de microteatre , “Gustafsson R60” és el seu primer projecte de llarg format, i la Rosa Molina, fundadora de la companyia, n’és la autora i directora d’aquesta divertida comèdia. Lloc on transcorra l’acció: el menjador del nou pis d’en Pau i la Martina. Motiu de la reunió: ningú sap ben bé perqué. Els protagonistes: un grup d’amics que es reuneixen a casa d’en Pau (Xavier Pàmies) i la Martina (Rafaela Rivas) per fer un sopar, i celebrar no se sap […]

Semblava que la carretera del túnel per veure la llum al final era eterna i encara ens quedava un bon tros. Tot feia pensar que fins al setembre no tornaríem a seure en un pati de butaques. Però a contracorrent i de forma molt valenta la Sala Versus ha obert de nou i proposa, ni més ni menys, que una fresca i atrevida comèdia, escrita i dirigida (via videotrucada) per Rosa Molina, resident a Oslo i incapacitada per viatjar a Barcelona per les restriccions del Govern durant els primers assajos. “Gustafsson R60” ens situa en un sopar de celebració amb amics al menjador d’un pis per estrenar on una parella, aparentment feliç, s’hi acaba de mudar. La principal protagonista de […]

Retre homenatge a Xavier Cugat és més complicat del que sembla. Es fàcil caure en llocs comuns, en la caricatura o en una mena de collage inofensiu que passi de puntetes per un dels personatges més fascinants i controvertits de la nostra història recent. El text d’Helena Tornero no ha salvat del tot aquests esculls, però està clar que almenys l’ha encertat en explicar l’artista a través de les dones que el van envoltar. Una mena de retrat indirecte que, a la vegada, serveix d’excusa per a un concert de l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. I és que la música és l’element essencial, i també l’excusa, de tot l’espectacle. Rita Montaner, Rita Hayworth, Lina Romay, Carmen Miranda o […]