Molt de ritme i poc glamour

I sing a song about bananas (una nit tropical d'homenatge a Xavier Cugat)

I sing a song about bananas (una nit tropical d’homenatge a Xavier Cugat)
30/07/2020

Retre homenatge a Xavier Cugat és més complicat del que sembla. Es fàcil caure en llocs comuns, en la caricatura o en una mena de collage inofensiu que passi de puntetes per un dels personatges més fascinants i controvertits de la nostra història recent. El text d’Helena Tornero no ha salvat del tot aquests esculls, però està clar que almenys l’ha encertat en explicar l’artista a través de les dones que el van envoltar. Una mena de retrat indirecte que, a la vegada, serveix d’excusa per a un concert de l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. I és que la música és l’element essencial, i també l’excusa, de tot l’espectacle.

Rita Montaner, Rita Hayworth, Lina Romay, Carmen Miranda o Abbe Lane són algunes de les estrelles que van acompanyant a Cugat durant l’espectacle-concert. La carismàtica Anna Moliner s’encarrega de donar vida a totes elles, imprimint el caràcter i també la particular forma de cantar de les cantants dels anys quaranta i cinquanta. Per la seva banda, Xavier Ruano es transforma en Cugat i apunta detalls i anècdotes (menys sucoses que les que es podrien haver explicat) de la seva vida, mentre que Ferran Vilajosana es desdibuixa en un personatge que fa de pont però que no aporta pràcticament res a l’estructura de l’espectacle.

Però, sigui com sigui, ja hem dit abans que el més important d’aquest I sing a song about bananas és la música tropical, els ritmes caribenys, els boleros i el swing americà. Així, l’Orquestra del Taller de Músics, amb David Pastor al capdavant i amb l’acompanyament vocal d’Eva del Canto, Saphie Wells i Antonio Navarro, ens desgrana temes clàssics com Begin the beguine, Toda una vida, Siboney, Bewitched, Me lo dijo Adela o Tico-Tico. El so és l’adequat, a moments molt potent, però també costa imaginar aquelles enormes orquestres que omplien els clubs o les pel·lícules de la Paramount. I és que potser el que li falta a aquest espectacle és el glamour, la màgia, tot el que disfressava la societat americana de l’època, que tenia gàngsters asseguts a primer fila… i mirava cap a un altre cantó.

← Tornar a I sing a song about bananas (una nit tropical d'homenatge a Xavier Cugat)

Enllaç copiat!