Recomanacions

He de començar dient que a mi m’agrada la màgia. Per veure un espectacle de màgia t’has de deixar endur, has de deixar que et sorprengui, que t’emocioni, has de permetre que la il·lusió t’impregni i et transporti. A la gent que diu que no els agrada la màgia és perquè busquen quin secret hi ha al darrera d’aquells fenòmens paranormals. Estan pendents dels mínims detalls per troba-hi la resposta i l’il·lusionisme només té el secret de sorprendre’t i convertir-te en l’infant que accepta el que li diuen senzillament perquè és així. És tornar a creure en el Tió i els Reis. És il·lusió pura. Jesús Julve “Hausson” va començar la seva trajectòria com a mag als nou anys amb […]

El bigoti de Freddie Mercury és sens dubte una de les coses excepcionals que trobem en aquest món, i hi he arribat a pensar gràcies a aquesta agradable i entranyable hora que ens va regalar el Pau Roca. Les Coses Excepcionals és un cant a la vida, una oportunitat de parar i apreciar aquestes insignificants coses que fan especials els moments. El més bonic d’això és que s’aconsegueix gràcies al teatre, però no un teatre qualsevol, ja que aquest muntatge traspassa les fronteres, trenca la convencionalitat de l’espai escènic no només fent al públic còmplice de la narrativitat dramàtica, sinó també involucrant-lo en l’escenari. Les Coses Excepcionals no és una obra de teatre, és una trobada amb amics, amb el […]

Broadway a capella era una de les apostes del Teatre Onyric per a aquesta temporada. Des d’un primer moment la idea de l’espectacle resultava atraient, ja que consistia en recuperar diverses melodies de teatre musical -des dels clàssics als èxits més recents- però només amb la veu. Finalment, la proposta també ha servit per presentar en societat i d’una forma més o menys oficial a tretze joves cantants que ja formen part de la nova generació d’actors de musical de casa nostra. Alguns d’ells ja els hem vist recentment o els veurem en breu en altres produccions, però està clar que el format de l’espectacle és el d’una carta de presentació en tota regla. La idea d’interpretar a capella diverses […]

Dona gust veure com, poc a poc, van aterrant a Barcelona musicals de petit o mitjà format que ens ajuden a conèixer una mica més la gran varietat del gènere musical. Aquesta obra, concretament, ja té més de trenta anys i s’engloba dins de la categoria de musicals amb temàtica de terror (Jekyll & Hyde, Bat boy, Evil dead, La botiga dels horrors, etc). Carrie agafa com a referent el llibre d’Stephen King, i també la pel·lícula de Brian de Palma que tants i tants ensurts va donar en el seu moment. Ara bé, els creadors del musical opten més per explotar la història d’amor adolescent i totes les peripècies a l’institut, que no pas per la tràgica i perversa […]

Després de l’èxit aconseguit amb “Paquito forever” (espectacle dedicat a la figura del bailaor, cantaor i transformista Paco Alonso), “Ciutat de gespa” és, en paraules del mateix Joan Vázquez a la roda de premsa, “un viatge a la recerca de la nostra inspiració, dels nostres veritables desitjos i, en definitiva, de nosaltres mateixos“. L’obra uneix en aquesta proposta a dos grans poetes de la literatura universal, el poeta nord-americà Walt Whitman (1819-1892) i el poeta espanyol Federico Garcia Lorca (1898-1936). Lorca acaba d’arribar a Nova York en ple crack del 29, on intenta recuperar-se d’una ruptura sentimental (havia trencat la seva relació amb l’escultor Emilio Aladrén) i de la traïció que creu ha rebut per part de Salvador Dalí i […]

Una joia aquest muntatge de La Ruta 40 amb text de Thornton Wilder i dirigit per Alberto Díaz. Gairebé un segle de dinars de Nadal de família de casa bona americana, retratada amb tocs d’humor, drama, tristesa i melangia en boi 60 minuts. Amb paraules senzilles, lluny de grans discursos, la vida desfila davant teu, amb episodis que es repeteixen i marquen els marges del full on es va escrivint la vida. Al final és adonar-se que la vida és un cercle pel què transiten totes les famílies, on les alegries i tristors van i venen, es repeteixen i són d’orígens semblants (naixements, matrimonis, morts…). Aquest llarg dinar és petit però enorme, la vida d’una família però que en el […]

Decorado minimalista; vestuario austero. La coreografía quizá, sea la única licencia escénica para acompañar el indiscutible protagonista del espectáculo: la voz. Y es que el nombre ya se define por sí solo: Broadway a capella. A capella, sí, desde la interpretación de una base rítmica digna de metrónomo -aunque demasiado rapera, diría yo- hasta los coros que relevan las cuerdas o el piano. Abarcando de do a do, recorriendo octavas graves y agudas, una veintena de jóvenes -entre ellos la grandiosa Sara Pi- da vida al género del musical con una sesión memorable: El fantasma de la ópera, Jesucristo Superstar o Hair son solo algunos ejemplos. Eso sí, la paleta de canciones, si bien escogidas con gusto y entrelazadas con […]

A mesura d’anar veient les diferents reposicions al llarg del temps, hi ha muntatges que, més que un espectacle, esdevenen una mena de tradició, gairebé un eventual esdeveniment intergeneracional. Aquest és el cas de Pel davant i pel darrere, tot un clàssic que, en aquesta ocasió, torna ja per cinquena vegada a la cartellera de Barcelona. Està clar que, pels amants del slapstick i el vodevil més (intencionadament) estereotipat, és una cita ineludible amb la qual resulta molt gratificant repetir. La seva barreja entre comèdia d’embolics, gags visuals i metateatralitat conforma un engranatge humorístic molt efectiu que porta a l’extrem el recurs de la triple repetició. En aquest sentit, el segon acte de l’obra continua sent d’una precisió i una […]

Vaig gaudir molt. Feliç d’haver-me topat amb un espectacle poc convencional tan recomanable. Un format diferent i innovador que fa als espectadors partícips d’una llista de coses que ens farà plorar, riure i viatjar amb la història del protagonista. Tres verbs no pas fàcils de conjugar dins el tema que tracta Les coses excepcionals. Un espectacle que ens sacseja per fora, ens commou per dins i ens fa sortir del teatre amb una calor particular i la necessitat de subratllar l’amor per la vida. No us perdeu aquest muntatge excepcional!

Una fusió de música a cappella i teatre musical amb arranjaments i direcció de Gerard Ibañez en aquesta proposta on 13 veus interpreten 35 temes musicals amb coreografia de Zuhaitz San Buenaventura. Sense cap instrument i jugant únicament amb les seves veus, a BROADWAY A CAPPELLA, els 13 joves artistes ens han ofert un magnífic concert teatralitzat, trepidant, ple d’energia i d’un entusiasme que s’ha encomanat a tota la platea. Hem de destacar també, que en aquesta nova formació, cap d’ells porta auriculars com en altres casos, on poden escoltar la música de les cançons per ajudar-se en la seva correcta interpretació. Aquí no hi ha trampa ni cartó. Avui hem vist actuar 13 dels 15 seleccionats, ja que dos […]

La mujer más fea del mundo és un monòleg tragicòmic que qüestiona la idea de bellesa, feminitat i èxit que ens ha venut el capitalisme. Un retrat d’una generació que es va entregar al consumisme del cos i la imatge, quedant-se atrapada en una superficialitat que provoca un buit difícil de salvar. Ana Rujas i Bàrbara Mestanza parteixen d’aquesta premissa per a presentar un text punyent ple de sarcasme. L’actriu s’entrega en cos i ànima a una interpretació de deu, pròxima i en interacció constant amb el públic, aconseguint deixar tota la sala amb les emocions a flor de pell. Així, descobrim a una dona que ha donat el seu cos, fent-ho de tots menys seu. Una nina trencada, un […]

És una producció de “El musical més petit” amb la direcció artística de Daniel Anglès. Gerard Ibáñez, director musical de Broadway a Capella crea aquest nou projecte amb la coreografia de Zuhaitz San Buenaventura i els cantants/ballarins expressament escollits per aquesta creació. A Ibáñez li devem també els espectaculars arranjaments vocals. L’espectacle comença amb la introducció del beatboxer que fa participar al públic amb els seus sons, ritmes i melodies. Ja és un bon començament pel que ens espera. Segueix una sorprenent versió del mític duet de Grease “You’re the one that I want” acompanyat d’una parella de ballarins, i dic sorprenent perquè Ibañez l’ha convertit en una balada deliciosa. Després es van presentant temes en forma aïllada o com […]

Des de que entres a la sala, ja ets part de la història d’en Pau. Les butaques estan també a l’escenari, envoltant el centre, on en Pau estarà dret, i passejant, i assegut, explicant-nos la seva història, i l’explica de tal manera que pots visualitzar perfectament el moment, les emocions, els colors… La meva acompanyant em va preguntar si la història era real o només l’estava interpretant. Vam sortir meravellades, vam riure molt, vam sentir tendresa i, inclús a alguns, se’ns va caure la llagrimeta en algun moment. Us recomano que no perdeu temps i aneu a veure a aquesta peça entranyable i divertida que en Pau Roca borda d’inici a fi.

Diumenge a la tarda vam gaudir de valent amb “EL PERCEBEIRO y otros relatos sobre el no me voy a caer” que David Menéndez presenta al Teatre La Gleva. Una obra que parla de la vulnerabilitat de l’ésser humà, un projecte personal de David Menéndez al voltant de la filosofia del “no em cauré”. Una obra que parla de la resistència que oferim per no caure ni física ni espiritualment, un pensament contracultural que s’oposa a la llei de la gravetat. Un monòleg sobre aquesta filosofia, que estudia la capacitat de l’ésser humà de resistir a la seva caiguda. Una busca constant de les maneres possibles per mantenir-se en peu, costi el que costi. Una proposta que comença parlant dels […]

A mi entender, es sumamente pretensioso querer versionar o adaptar un clásico. Y poco modesto, si me lo dejan decir: al fin y al cabo, es tanto como creer que uno puede mejorar una obra que ha logrado sobrevivir al barrido de la historia. Sin embargo, no es el caso del Bufón del Rey Lear donde Felipe Cabezas –creador, director e intérprete del espectáculo- recoge el eco Shakesperiano simplemente para poner contexto de traición y de estrategia política y no para aprovecharse del buen nombre de un clásico para llenar platea. A partir de aquí, y a través de sus dotes polifacéticos, el autor logra hacerse suya la obra, poniéndole un toque de contemporaneidad -con una pizca de populismo, eso […]