Recomanacions

Sempre he pensat que és molt difícil fer un teatre de qualitat per a nens. Primer perquè és un públic molt exigent, no té necessitat de quedar bé o de dissimular i no s’ho creuen tot pel sol fet de ser nens. En segon lloc perquè no val adaptar un teatre d’adult al mon infantil. Els nens noten que no va dirigit a ells i estan fora de joc. En tercer lloc perquè els nens tenen moltes edats per a cada una de les quals es necessita un text, un llenguatge i una escenografia diferents. Tot això ho sap Marc Sambola que és qui va tenir la idea original i Marc Rosich qui hi ha posat tota la seva experiència […]

Aquest LATENTES és un projecte sortit d’uns estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, que va néixer com a curt interactiu per acabar convertint-se en una obra de teatre que ha acabat produïda comercialment pel Tantarantana. L’autoria i direcció és d’Adrián Erre i Mireia Aragón Un espectacle que barreja arts escèniques, audiovisuals i una petita interacció amb el públic. Una proposta conceptuada com a experiment escènic, on el públic decideix el futur de la Mila, la Vera i el Leo. LATENTES ens presenta un món on no existeixen individualitats, les persones viuen agrupades de tres en tres en “nidos”. La Mila (Julia Santacana), la Vera (María Ramírez) i el Leo (Marc Folch) han desobeït les normes i estan tancats en un […]

Segur que heu vist Manhattan, del Woody Allen. A la penúltima seqüència de la pel·ícula el protagonista, ajegut al sofà, repassa les coses per les que paga la pena viure: “aquelles pomes de Cezanne; el Pottato Blues, de Louis Amstrong…” i finalment, “la cara de la Tracy”, la dona que estima. D’alguna manera, aquesta és la llista que escriu el narrador sense nom de Duncan MacMillan. El risc de ser excessivament naïf l’esquiven l’autor i en Pau Roca amb perícia i amb l’honestedat de qui és capaç de confrontar la necessitat ineludible d’intentar salvar l’altre amb la culpa davant la impossibilitat d’aconseguir-ho. La posada en escena fusiona escenari i grada amb la intenció de crear una atmosfera carregada d’intensitat, i […]

Quatre germanes encaren una notícia dramàtica i les seves conseqüències. En el dia més important d’una família mafiosa, el casament de la filla petita, un assassinat ho dinamita tot. Enmig del caos i davant l’absència de nuvis, cosins i marits, els suposadament valents, elles, les dones, podran prendre les regnes de les seves vides, brindaran per allò que mai no van rebre i decidiran per si mateixes, per una vegada a la vida … o mort. MAFIA dóna el protagonisme a qui acostuma a estar en segon pla, les dones. The Mamzelles (creadores i intèrprets) qüestionen els rols assignats, esperats, executats i assumits -fins i tot amb baralles entre les protagonistes per envejar el paper assignat a una altra de […]

Tot esperant Godot és una adaptació musical a partir de l’obra original de Samuel Beckett amb dramatúrgia i versió de Marc Angelet, direcció d’Albert Gràcia i representada per membres de la Companyia Pot Teatre. La música en directe i cançons les devem a Keco Pujol. Tot el muntatge és de Femarec. És una Societat cooperativa catalana amb 27 anys d’història i que té com a fi la formació i inserció laboral de col·lectius vulnerables i nens o joves amb discapacitats diverses. Pot Teatre ha estat pionera en la creació d’un teatre inclusiu amb accés als circuits professionals. I ho estan aconseguint. Amb Beckett ha optat per una proposta atrevida ja que és difícil en la seva versió original. Forma part […]

“Quanta bellesa!” aquest va ser el meu primer pensament en sortir de gaudir de Todas las noches de un día. Un espectacle que conté una bellesa creada a través d’una història dura, molt dura, que explicada d’una altra manera podria convertir-se en notícia de la secció de successos de qualsevol mitjà groguista, però que Alberto Conejero escriu amb tal poètica que és una delícia amb la que gaudir en cada frase. A sobre de l’escenari Carmelo Gómez i Ana Torrent, molt ben dirigits per Luis Luque, representen a Samuel, el misteriós i reservat jardiner que té cura de l’hivernacle de la Sílvia, una enigmàtica dona que porta un temps desapareguda. L’obra se centra en el dia que la policia ve […]

Cor de Teatre és una formació que porta quasi vint anys treballant amb diferents formes de cant coral. L’any 2010 va participar a l’espectacle Operetta, de Jordi Purtí, i a partir d’aquí tot va canviar. Després va arribar Allegro, amb Paco Mir, i està clar que aquesta barreja entre cant i teatre s’havia convertit en el segell de la companyia. Ara arriba Troia, que continua amb la mateixa línia, tot i que introdueix una estructura argumental més clara, uns conceptes teatrals sòlids i un treball escenogràfic que realça el conjunt. No es renuncia a l’humor, però s’exploren nous gèneres, i la professionalitat dels integrants fa que s’arribin a assolir moments que abans no haguéssim pogut ni imaginar. Potser sí que, […]

La companyia “La otra bestia” està formada per Barbara Mestanza i Ana Rujas, i aquesta peça és el seu primer muntatge, la primera d’una trilogia al voltant del buit humà, anomenada “La trilogia de la bestia”. La segona peça, “Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa” s’estrenarà a la Sala Beckett al mes de febrer, i parlarà de la veritat de la història de la humanitat i la dona del passat. La tercera peça versarà sobre la violència de l’ésser humà i la dona del futur. LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO és un text escrit conjuntament per Bàrbara Mestanza i Ana Rujas. Bàrbara és la dramaturga i directora i Ana la interpreta. Quin paper exerceix el físic en […]

Després de gaudir dues vegades de la magnífica Paquito forever, tenia ganes de veure que faria el seu equip en la propera proposta. De fet, m’he trobat amb un espectacle molt diferent que no repeteix fórmules i que és valent, sense tenir por als riscos, cosa que sempre s’agraeix. En aquest sentit, l’obra no té por d’explorar la temàtica plantejada a través de dos personatges reals ficcionats. S’ha de dir que s’aconsegueixen trobar escenes realment meravelloses, d’una gran bellesa escènica i amb transcendència, tot i que en altres ocasions això no s’assoleix tant, creant-se algun altibaix que pot treure a l’espectador de l’obra per moments. Potser és vol “poetitzar” tant el relat que s’acaba per no deixar passar dins d’ell […]

Ahir quan vaig veure l’obra “Les coses excepcionals” em vaig recordar d’una llibreta que vaig escriure fa uns quants anys. De seguida que vaig arribar a casa la vaig buscar. Sabia perfectament on era, però m’havia oblidat completament d’ella. La vaig obrir. El primer que hi ha escrit és el poema “Mal que mal” de Ferran Margarit. Data del 2009, però les primeres coses excepcionals les havia començat a escriure molt abans. La meva llibreta de coses excepcionals es titula “Les coses que em fan feliç”. Com diu en Pau, tots en un moment o altre, amb més intensitat o menys, ens hem sentit deprimits. A mi escriure aquests moments em va ajudar molt. M’agradaria poder compartir amb vosaltres algunes […]

Fa 15 anys de l’estrena original de 4D Òptic, la primera producció de Javier Daulte feta a Catalunya i amb repartiment català, després d’irrompre al panorama local amb dues obres argentines que va portar de gira a Barcelona: Gore i Bésame mucho. La seva aparició al nostre ecosistema teatral va suposar un abans i un després, principalment, en dos aspectes. El primer, per la refrescant nova manera d’actuar, més espontània, natural i desimbolta dels seus actors que trencava amb el nostre més acadèmic estil autòcton i que, més endavant, hem pogut seguir veient als muntatges d’altres directors argentins com Claudio Tolcachir, Daniel Veronese o Nelson Valente. En segon lloc, la utilització de gèneres com la ciència-ficció, gairebé inexistents en els […]

Entrar al món fantàstic del Raluy Legacy és gairebé un viatge iniciàtic al món del circ. S’hi entra per una porta màgica que viatja en el temps: la carpa, les caravanes, els carruatges i els personatges que acompanyen els Raluy, una de les mítiques famílies cirqueres de Catalunya, van aturar el rellotge a mitjans de segle passat. Tot conserva l’encant de la tradició dels espectacles ambulants abans de l’era del neó, i fa que el sol fet d’anar-hi sigui una experiència increïble, sobretot si hi vas amb quitxalla. Si el punt carrincló és el que captiva per fora, a l’interior de la carpa els Raluy han sabut modernitzar el clàssic show de troupes amb talents excèntrics per atrapar l’atenció de […]

Pequeños placeres, recuerdos impregnados de gozo, instantes que rebosan plenitud. Pau Roca nos ofrece una oda a la cotidianidad a través de Les coses expecionals. Y que por suerte, no hay precisamente pocas. Desde helados hasta intercambiar libros; la obra nos acompaña a rememorar los detalles que puedan dar sentido y ser un soplo de alegría. Se vacuna, eso sí, de querer tomar el papel de redentor o parecer un naif. Tampoco se las da de charlatán que vende felicidad. Aunque sí que podría pasar por un alquimista: y es que si bien no se busca -ni se logra, creo yo- ningún tipo de catarsis colectiva, la obra consigue, desde la sencillez argumental y escénica, que el público contribuya de […]

Per celebrar els 20 anys de trajectòria de la companyia Gataro, han triat una peça del teatre musical contemporani, un dels musicals més celebrats del repertori de Dagoll Dagom. Es tracta de POE amb llibret de Joan Lluís Bozzo i música d’Óscar Roig que va ser estrenat al teatre Poliorama l’any 2002. Víctor Alvaro, és l’ànima de l’Almeria Teatre i creador de la companyia teatral Gataro. Un projecte artístic que va néixer l’any 1998 de la mà d’ell mateix i de Savina Figueras. Una companyia que ha aixecat espectacles de disciplines escèniques diferents: de teatre de text, de màscares, de gest, de dansa i musicals. De creació pròpia o d’autors nacionals i internacionals. Víctor Alvaro ha adaptat aquest musical, que […]

Un espectacle inspirat en La Ilíada i L’Odissea, en què els trenta-dos intèrprets de Cor de Teatre ens han fet viatjar amb les seves veus per alguns dels episodis més representatius i emocionants d’aquests dos poemes èpics fundacionals de la cultura europea. Una proposta que és un recorregut a cappella a través dels grans cors de la història de la música. Després d’Operetta i d’Allegro, els intèrprets de Cor de Teatre ens han fet reviure la història d’Ulisses, el rapte d’Helena, la guerra de Troia, el viatge de retorn d’Ulisses a Ítaca, i ens han presentat a alguns dels déus de l’Olimp. Com ells mateixos diuen, Cor de Teatre no és pròpiament un grup vocal ni tampoc una companyia teatral, […]