Broadway a capella era una de les apostes del Teatre Onyric per a aquesta temporada. Des d’un primer moment la idea de l’espectacle resultava atraient, ja que consistia en recuperar diverses melodies de teatre musical -des dels clàssics als èxits més recents- però només amb la veu. Finalment, la proposta també ha servit per presentar en societat i d’una forma més o menys oficial a tretze joves cantants que ja formen part de la nova generació d’actors de musical de casa nostra. Alguns d’ells ja els hem vist recentment o els veurem en breu en altres produccions, però està clar que el format de l’espectacle és el d’una carta de presentació en tota regla.
La idea d’interpretar a capella diverses melodies prou conegudes funciona prou bé i demostra que al darrera hi ha un treball acurat i precís, però també és cert que amb alguns temes funciona millor que en d’altres. El muntatge comença amb un medley de The greatest showman, i durant els 75 minuts de durada també es poden escoltar les recopilacions de Les misérables o The sound of music. No hi falta el recordatori de clàssics incombustibles com West Side Story o Funny Girls, i el record a Andrew Lloyd Weber amb algunes cançons de The phantom of the opera i Jesus Christ Superstar. El concert, però, no s’oblida de musicals més contemporanis, i en aquest cas les repescades són Wicked, Dear Evan Hansen o Hamilton. Tots els temes, o quasi tots, s’interpreten amb gran professionalitat… tot i que el recurs del beatbox resulta a estones una mica massa farragós. En definitiva, un espectacle que passa com un sospir, que deixa un bon regust… però que potser necessitaria una mica més de dramatúrgia o producció per disfressar l’objectiu principal, que no és altre que el de presentar-nos a un nou relleu generacional.