Tot el que necessites per anar al teatre

Les coses excepcionals: Les obres excepcionals

Les coses excepcionals
29/12/2018

Segur que heu vist Manhattan, del Woody Allen. A la penúltima seqüència de la pel·ícula el protagonista, ajegut al sofà, repassa les coses per les que paga la pena viure: “aquelles pomes de Cezanne; el Pottato Blues, de Louis Amstrong…” i finalment, “la cara de la Tracy”, la dona que estima. D’alguna manera, aquesta és la llista que escriu el narrador sense nom de Duncan MacMillan. El risc de ser excessivament naïf l’esquiven l’autor i en Pau Roca amb perícia i amb l’honestedat de qui és capaç de confrontar la necessitat ineludible d’intentar salvar l’altre amb la culpa davant la impossibilitat d’aconseguir-ho.

La posada en escena fusiona escenari i grada amb la intenció de crear una atmosfera carregada d’intensitat, i en Roca s’encarrega de mantenir-la a dalt de tot i a la vegada no saturar, de la comèdia al drama, de Chicago a Daniel Johnston, i de Beyoncé a Mahler. Sense escarafalls, transmet la tendresa del text a força de sensibilitat i d’un to afinadíssim imprès en cada paraula poc habitual a la cartellera barcelonina.

Les coses excepcionals és tan divertida com emocionant, i la interpretació d’en Pau Roca no arregla els nostres problemes, però ens ajuda a suportar-los.

 

← Tornar a Les coses excepcionals