Una opinió de Miquel Gascon Baz
Miquel Gascon Baz

Latentes

Latentes

29/12/2018

Adaptar-se, rebel·lar-se o morir

Aquest LATENTES és un projecte sortit d’uns estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, que va néixer com a curt interactiu per acabar convertint-se en una obra de teatre que ha acabat produïda comercialment pel Tantarantana. L’autoria i direcció és d’Adrián Erre i Mireia Aragón

Un espectacle que barreja arts escèniques, audiovisuals i una petita interacció amb el públic. Una proposta conceptuada com a experiment escènic, on el públic decideix el futur de la Mila, la Vera i el Leo.

LATENTES ens presenta un món on no existeixen individualitats, les persones viuen agrupades de tres en tres en “nidos”. La Mila (Julia Santacana), la Vera (María Ramírez) i el Leo (Marc Folch) han desobeït les normes i estan tancats en un centre de reeducació.

En entrar a la sala, la Mila, la Vera i el Leo estan abraçats, encara no sabem que viuen tots tres tancats per alguna cosa que han fet, estan castigats, obligats a conviure aïllats, obligats a penedir-se del que han fet, obligats a acceptar una manera d’actuar que els hi van indicant per megafonia o mitjançant tutorials en vídeo (Xavier Alomà, Lara Correa i Biel Heredero).

Amb racionament de menjar i fent allò que els obliguen a fer, són portats al límit i acabaran sentint l’ofec de l’aïllament. 

Adaptar-se, rebel·lar-se o morir semblen les úniques opcions.

Una proposta inquietant que, entenem, vol transmetre l’ofec de la disciplina i l’aïllament i les conseqüències de la desobediència a les normes establertes.

Unes interpretacions correctes i una adequada posada en escena.

Malgrat tot, el text ens ha semblat molt allunyat de la realitat i ens ha fet l’efecte d’estar contemplant un “reality” de les cadenes “populars” de televisió; per molts esforços que hem fet no hem pogut connectar amb la proposta i en algun moment ens ha arribat a avorrir.

Potser nosaltres no teníem el dia.

Per altra banda, ens hem adonat que la representació havia arribat a la seva fi, perquè els tècnics de llums han arrancat a aplaudir.

Per poder veura la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

 


Tot el que necessites per anar al teatre

Latentes

Latentes

Latentes és un espectacle que barreja les arts escèniques i les digitals, on el públic podrà alterar el transcurs del que està veient a través de les seves decisions.

Sinopsi

Imagina que el terme ‘família’ no existeix. Tot el que coneixem com a ‘pare’, ‘mare’, ‘parella’, ‘germà’, ‘àvia’… qualsevol unió per consanguinitat no existeix.

Els vincles socials venen decidits per una societat que uneix als seus (no) individus de tres en tres, en nius. No es concep la individualitat. En la concepció d’un mateix es necessiten a unes altres dues persones per tenir una relació de germanor: es dorm amb el niu, es treballa amb el niu, es conviu amb el niu…

Dins d’aquest univers, Mila, Vera i Leo es desperten tancats en un lloc que desconeixen però que aviat descobriran: un centre de reeducació per aquells nius que han comès infraccions indisciplinars. El que han fet és un misteri… El penediment és una opció. En aquesta presó, ells mateixos aniran descobrint per què estan tancats, tornant a visitar moments passats, redescobrint el present, interpretant-lo i traient conclusions que alteraran el seu futur.

Fotos

LatentesLatentes

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Imaginaos una sociedad en la que está prohibido la individualidad. La gente vive de 3 en 3.
    La obra comienza con nuestros protagonistas encerrados en una granja de reeducación por haber infringido las normas. Encerrados tendrán que aprender a convivir, al ser un equipo y si lo hacen mal… ay libres de ellos!
    La obra mezcla teatro con audiviosuales e incluso el público podrá decidir el devenir de los protagonistas (aunque me he quedado con las ganas de saber los otros finales de la obra).
    Pienso que la idea está muy bien pero hay algunos aspectos a pulir para que la situación sea creíble y el público empatice con los protagonistas.
    El final eso sí… muy cortante. Nos hemos quedado todos que no sabíamos si se había acabado o que pasaba jajajaja

    10/01/2019
  • Victor Vila
    Victor Vila
    12345

    Sorprén per abrupta i esbojarrada, un muntatge breu però contundent.
    Les primeres escenes ens parlen d’un univers distòpic del qual els espectadors només podiem riure, però ben aviat la trama va fer un gir que ens va mantenir a tots en suspens fins que va acabar l’espectacle.
    La barreja de projeccions audiovisuals (algunes semblen tretes d’un programa infantil, amb tota la mala llet que això implica), la posada en escena (una petita casa-pressó on Leo, Vera i Mila “conviuen”) i la història que ens estan explicant (amb les esgarrifants i caòtiques peticions de les antagonistes veus en off) són un cocktail molotov que val la pena veure.
    Quan surts, tens ganes de saber com continuarà tot i què hauria passat si s’hagués escollit un altre final (hi havien fins tres desenllaços diferents per escollir).

    02/01/2019
  • Georgina Tegido
    12345

    Una obra que no pot deixar a ningú indiferent, post reflexió assegurada, guió i format molt originals, una proposta interactiva interessant i preparada pels nous temps, interpretació de nivell, dinamisme i immersió durant tot l’espectacle i molt valorable que el públic pugui prendre decisions que determinaran el desenllaç. Esperant més projectes atrevits com aquest!

    30/12/2018

Articles relacionats