Josep Pons

Any 1893: Verdi, amb 80 anys, assisteix a l’estrena de Falstaff a la Scala. Com a gran esdeveniment, entre el públic hi ha la princesa Letizia Bonaparte i els compositors d’òpera italians Pietro Mascagni i Giacomo Puccini. El mateix compositor va sortir a saludar a l’escenari ovacionat al final de cada acte.

Només un geni de l’alçada de Giuseppe Verdi es podia acomiadar de la lírica exclamant amb sarcasme i sornegueria “Tutto nel mondo è burla”: la moralitat final d’aquesta comèdia agredolça en què el compositor mostrava una vitalitat extraordinària i una modernitat sorprenent en la seva estructura musical.

Una utopia escènica de la famosíssima òpera de Mozart en què música i imatge s’entrellacen per construir un pont entre mons oposats.

En aquesta nova producció de Marcos Morau, coreògraf i fundador de La Veronal, i amb Josep Pons, en la seva nova condició de director musical honorari, al capdavant de l’orquestra del Liceu, La flauta màgica es presenta com un esdeveniment excepcional: una utopia escènica en què música i imatge s’entrellacen per construir un pont entre mons oposats.

L’escenari del Gran Teatre del Liceu acull el concert commemoratiu dels cinquanta anys del Teatre Lliure, una celebració que transcendeix l’efemèride per esdevenir un acte de memòria viva i de projecció col·lectiva. Respectant els valors fundacionals del Teatre Lliure, convoquem l’ànima de l’extinta Orquestra del Teatre Lliure i dels programes que van interpretar. Amb la direcció de Josep Pons, el fundador d’aquesta enyorada formació, aquest concert simbolitza la trobada entre dues institucions que han entès l’art com un espai d’exigència, risc i obertura constant.

Des dels seus inicis, el Teatre Lliure ha estat sinònim d’un esperit obert i plural, fidel al pensament de Fabià Puigserver, que va concebre l’escena com un territori compartit, lliure de jerarquies estètiques i atent a totes les formes de creació. Aquella idea radicalment contemporània —un teatre al servei de la comunitat, permeable a les tradicions i a les avantguardes— continua definint avui la identitat del Lliure i el seu diàleg amb la societat.

Celebrar cinquanta anys del Teatre Lliure és celebrar una manera d’entendre la cultura com a servei públic, com a lloc de trobada i de llibertat. En el marc del Liceu, aquest concert esdevé homenatge i continuïtat: una afirmació que l’esperit de Puigserver —obert, plural i radicalment viu— continua ressonant amb plena vigència.