La música del segle XXI, però també la literatura, les arts plàstiques o el cinema, segueixen marcades per l’obra de Wagner. Aquest concert repassa la música del mestre a la llum de les seves influències històriques.
Sinopsi
Músic genial que va revolucionar el seu temps, però també inspirador de mites i de visions místiques de l’existència, l’ombra de Richard Wagner arriba fins als nostres dies. La manera com veiem el món o com generem les nostres fantasies té molt a veure amb les seves creacions. Des dels primers moments, a Barcelona, Wagner va tenir admiradors apassionats, com el mateix Lluís Domènech i Montaner, l’arquitecte que va edificar un Palau de la Música carregat d’imatges i símbols que al·ludeixen a l’obra wagneriana i ens el mostren com un amant de la seva música. Precisament enguany es commemora el centenari de la mort de l’arquitecte i, per tant, no hi ha millor manera de celebrar l’Any Domènech i Montaner que escoltar fragments simfònics d’El capvespre dels deús, Els mestres cantaires de Nuremberg, La valquíria, Lohengrin, Siegfried i Tristany i Isolda a la sala de concerts que ell mateix va construir . Tots formen part del programa d’aquest concert, que pren com a punt de partida el llibre d’Alex Ross Wagnerisme, que analitza la influència del músic alemany en la cultura i l’imaginari del nostre temps. Els textos d’aquesta obra són la base de la narració conduïda per l’actor Pere Arquillué, que compartirà escena amb el baríton alemany Michael Volle.
La música, l’interpreta l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, una formació amb més de 170 anys d’història. Des de l’any 2012, la dirigeix Josep Pons, considerat un dels directors d’orquestra més rellevants de la seva generació. A més de director de l’Orquestra del Liceu, és director honorari de la Orquesta y Coro Nacionales de España, director honorífic de la Orquesta Ciudad de Granada i va ser fundador de l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure de Barcelona i de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Director musical de les cerimònies olímpiques Barcelona 92, l’any 1999 va ser distingit amb el Premio Nacional de la Música que atorga el Ministerio de Cultura i és acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts.
