1. L’òpera de tres rals
Marta Pazos inaugura el festival amb una nova lectura del clàssic de Bertolt Brecht i Kurt Weill, una sàtira ferotge sobre el capitalisme, la misèria i la hipocresia social. Amb direcció musical de Dani Espasa i versió catalana de Marc Rosich, el muntatge reuneix noms com Nao Albet, Miriam Moukhles, Marta Bernal i Júlia Truyol. Una obertura de gran format, visual i política, a l’altura del doble aniversari del Grec i del Teatre Lliure.
2. Credere alle Maschere (Creure en les màscares)
Romeo Castellucci signa una proposta radical i essencial, a mig camí entre la instal·lació i la performance, en què prescindeix dels intèrprets per convertir les màscares, el silenci i l’espai en matèria escènica. La peça reflexiona sobre la identitat, la presència i la representació amb el llenguatge visual i especulatiu d’un dels grans creadors europeus. Una experiència breu però d’alta intensitat conceptual.
3. Seppuku. El funeral de Mishima o el plaer de morir
Amb el seu univers extrem i cerimonial, Angélica Liddell ret homenatge a Yukio Mishima en un poema escènic sobre la mort, el sacrifici, el desig i el suïcidi. La creadora, que també interpreta la peça, combina textos propis amb materials de l’autor japonès i de la tradició del teatre Noh per construir una litúrgia tan bella com inquietant. Una de les cites més radicals i singulars del festival.
4. Ophelia’s Got Talent
L’austríaca Florentina Holzinger debuta a Barcelona amb una proposta de gran impacte físic que barreja dansa, acrobàcia, performance i actes extrems. A partir de figures femenines vinculades a l’aigua, com Ofèlia, les sirenes o les ondines, l’espectacle aborda la feminitat, la violència, la cura i la representació del cos. Una peça provocadora, indisciplinada i feta per remoure l’espectador.
5. La verdadera historia de Ricardo III
Calixto Bieito i Adrià Reixach revisiten Shakespeare a partir de la troballa real de la tomba de Ricard III per construir una reflexió sobre el poder, la violència i la deformació del present. Joaquín Furriel encapçala el repartiment d’aquesta tragèdia de traïcions, por i ambició desmesurada, en una posada en escena que promet imatges corrosives i una forta càrrega política. Un dels grans títols internacionals del Grec.
6. El retrat de Dorian Gray
Marc Rosich adapta Oscar Wilde en una proposta on Àngels Gonyalons assumeix el repte d’encarnar tots els personatges de la novel·la. Amb música original de Jordi Cornudella, trio vocal masculí i quintet de corda, el muntatge revisita el culte a la joventut, el narcisisme i la degradació moral des d’una sensibilitat contemporània. Un tour de force interpretatiu.
7. La truita
El dramaturg francès Baptiste Amann converteix un dinar familiar en un camp de mines emocional on esclaten tensions de parella, conflictes generacionals i maneres oposades d’entendre el món. Ferran Utzet dirigeix aquesta comèdia dramàtica de diàlegs afilats amb un repartiment encapçalat per Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas. Un text contemporani, viu i punyent sobre els valors que sostenen, o desgasten, la família.
8. FACTORY (Somni d’una nit d’estiu)
Àlex Rigola trasllada la comèdia més desinhibida de Shakespeare a la Factory d’Andy Warhol, encreuant el desig, el caos amorós i la llibertat dels anys seixanta. Amb un repartiment coral que inclou Muntsa Alcañiz, Elisabeth Casanovas, Nil Cardoner, Biel Duran, Oriol Genís i Peter Vives, la proposta converteix el bosc shakesperià en una nit de bogeria pop i contracultural. Una relectura atractiva d’un clàssic passat pel filtre warholià.
9. Mosques
A partir de la llegenda de Sant Narcís, Pau Coya construeix un monòleg sobre la identitat, la mentida, els trastorns alimentaris i la necessitat desesperada de ser acceptat. Dirigida per Àgata Casanovas i interpretada per Sergi Boira, la peça segueix el retorn d’un jove a la Girona natal i el seu combat amb les veus que l’assetgen. Una proposta íntima, contemporània i amb una escriptura que fa dialogar biografia, fabulació i imaginari mític.
10. Després de nosaltres
Amb text i direcció de Jumon Erra i música en directe de Miquel Tejada, aquest musical de petit format posa el focus en allò que queda després d’una ruptura: el vincle, l’afecte i la dificultat de reinventar-se sense desaparèixer de la vida de l’altre. Interpretada per Júlia Jové i Xavi Navarro, amb Andrea Mir als teclats, la peça aborda les relacions contemporànies amb humor, tendresa i una mirada gens cínica sobre l’amor després de l’amor.
