Allunyades de la dramatúrgia convencional, les obres d’Angélica Liddell parlen del sexe, la mort o el poder. En el poema escènic Seppuku. El funeral de Mishima o el plaer de morir fa una reflexió sobre la mort i el suïcidi, que ret homenatge a Yukio Mishima.
Sinopsi
“Vull fer de la meva vida un poema.” El 25 de novembre del 1975, l’escriptor Yukio Mishima va cometre Seppuku, segons les regles del ritual samurai; un final que va planejar al llarg de la seva vida i que pot rastrejar-se en la seva bellíssima obra literària. Mishima, representant alhora de la més rabiosa avantguarda japonesa dels anys seixanta així com del misticisme tradicional, és un dels autors que més han influït en l’obra d’Angélica Liddell, amb El pavelló d’or com al llibre de capçalera de la dramaturga, tal com ella ha declarat en alguna ocasió. No és estrany que Angélica Liddell, les obres de la qual giren sovint al voltant de la mort, l’hagi pres com a referència per a una reflexió escènica sobre la mort i el suïcidi que es reflecteix en la vida i la poètica del japonès. Convocat de matinada, el públic assistirà a un elogi de la mort. No és el de morir l’acte més radical i més sincer d’un ésser humà? Aquesta peça, inspirada en el Hagakure, codi dels samurais que fos llibre de capçalera de Mishima, constitueix una experiència d’impacte impregnada de lirisme, que es viu en un ambient cerimonial.
