L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill, inaugurarà el Grec 2026 els dies 29 i 30 de juny i l’1 de juliol al Teatre Grec. La nova producció, dirigida per Marta Pazos, arriba en un any especialment simbòlic: el festival celebra el seu 50è aniversari i comparteix efemèride amb el Teatre Lliure, on el muntatge es podrà veure del 17 de setembre al 12 d’octubre. Totes dues institucions van néixer el 1976, en un moment d’efervescència cultural i de recuperació de llibertats, i mig segle després uneixen esforços per portar a escena un dels grans títols del segle XX amb una producció de gran format que vol connectar aquell impuls fundacional amb el present.
Estrenada a Berlín el 1928, L’òpera de tres rals és una sàtira musical d’esperit irreverent que situa l’acció en els baixos fons d’un Londres dominat per la pobresa, el negoci de la misèria i els pactes entre delinqüència i poder. Al centre de la trama hi ha Mackie el Navalla, gàngster i proxeneta, i el conflicte que esclata quan es casa amb Polly Peachum, filla de l’home que controla els captaires de la ciutat. Però, més enllà de l’argument, l’obra és sobretot una mirada ferotge sobre les relacions de poder, la hipocresia social i la manera com la misèria pot convertir-se també en una forma de negoci.
Pazos assumeix la direcció escènica d’un projecte que feia temps que volia abordar. “Fa molt de temps que desitjava muntar aquesta obra musical, que no està composta per a cantants d’òpera sinó per a actors que canten”, ha explicat la directora. Pazos afronta el muntatge com “un somni fet realitat” i com “un homenatge a una manera de fer teatre compromesa i festiva”.
Nao Albet i Marta Pazos
Formada en Belles Arts i vinculada a un particular llenguatge escènic visual, Pazos signa també l’escenografia i planteja una versió d’energia cabaretera que vol recuperar el caràcter rupturista de l’original. La directora ha relacionat el muntatge amb el moment històric que va veure néixer el Grec i el Lliure, dues institucions sorgides de l’impuls d’una generació jove que volia trencar amb l’etapa anterior i obrir noves maneres de fer teatre després de la mort de Franco.
Un equip artístic de gran format
La producció compta amb direcció musical de Dani Espasa, coreografia de Mabel Olea i una nova traducció al català de Marc Rosich, que ha optat per un llenguatge planer, directe i actual per mantenir viu el trencament de la quarta paret característic de Brecht. Espasa dirigirà una orquestra en directe de deu músics situada al fossat, que interpretarà una partitura icònica on Weill combina jazz, cabaret, música popular i paròdia de l’òpera.
Per a Espasa, el projecte té també una dimensió personal. El músic ja va participar en la versió que Calixto Bieito va presentar al Grec del 2002, aleshores amb l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Aquella experiència va ser una de les seves primeres grans feines i ara la reprèn des d’una nova responsabilitat artística, al capdavant de la direcció musical.
El repartiment, “un elenc transgeneracional” en paraules de Pazos, estarà encapçalat per Nao Albet en el paper de Mackie el Navalla, amb Míriam Moukhles, Eduard Farelo, Marta Bernal, Júlia Truyol, Roc Bernadí, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo Carulla, Joan Esteve, Clara Mingueza i Biel Rossell.
No és la primera vegada que L’òpera de tres rals obre el Grec. La versió de Bieito del 2002 va quedar fixada en la memòria recent del festival i va ser l’últim espectacle de la desapareguda Orquestra de Cambra del Lliure. Ara, gairebé un quart de segle després, el títol torna a Montjuïc en un moment especialment simbòlic. Amb aquesta nova producció, el Grec i el Lliure celebren cinquanta anys de trajectòria amb una peça que mira enrere, però que interpel·la de ple el present: un clàssic popular, polític i ferotgement contemporani.
