El Festival Grec i el Teatre Lliure commemoraran aquest 2026 el seu 50è aniversari portant a escena un dels grans títols del segle XX: L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill. La nova producció inaugurarà el festival d’estiu els dies 29 i 30 de juny i l’1 de juliol al Teatre Grec, i donarà el tret de sortida a la temporada del Lliure del 17 de setembre al 12 d’octubre a la Sala Fabià Puigserver.
“Les celebracions són millors si es fan conjuntament”, han subratllat la directora del Grec, Leticia Martín Ruiz, i el director del Lliure, Julio Manrique. Totes dues institucions van néixer el 1976, en un moment d’efervescència cultural i de recuperació de llibertats. Mig segle després, uneixen esforços per celebrar la efemèride amb un espectacle ambiciós.
Un clàssic amb mirada contemporània
La direcció escènica de L’òpera de tres rals recau en Marta Pazos, que afronta el projecte com “un somni fet realitat”, especialment en un any tan simbòlic: “És un homenatge a una manera de fer teatre compromesa i festiva”, explica. Pazos aposta per una lectura contemporània del clàssic, amb una forta càrrega visual i una escenografia que dialoga amb l’arquitectura barcelonina i amb l’herència de Fabià Puigserver, fundador del Lliure.
Nao Albet i Marta Pazos
Ambientada originalment en els baixos fons del Londres d’entreguerres, l’obra —estrenada el 1928— retrata el món de delinqüents, captaires i autoritats corruptes a través de la figura de Mackie el Navalla. Més enllà de la trama, es tracta d’una sàtira ferotge del capitalisme, la hipocresia i les relacions de poder, un discurs que la nova producció vol posar en diàleg amb el present.
Manrique ha recordat el context fundacional del Grec i el Lliure: “El 1976 era el primer any sense Franco, amb esperança i ganes de llibertat”. En aquest sentit, el muntatge també vol connectar aquell impuls amb les inquietuds actuals.
Un equip artístic de gran format
La producció compta amb direcció musical de Dani Espasa, coreografia de Mabel Olea i una nova traducció al català signada per Marc Rosich, que ha optat per un llenguatge “planer, directe i en català d’avui” per facilitar la relació amb el públic i mantenir viu el trencament de la quarta paret característic de Brecht.
A l’escenari hi haurà dotze intèrprets encapçalats per Nao Albet, amb Míriam Moukhles, Eduard Farelo, Marta Bernal, Júlia Truyol, Roc Bernadí, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo Carulla, Joan Esteve, Clara Mingueza i Biel Rossell. El muntatge es completa amb una orquestra en directe de deu músics situada al fossat, que interpretarà una partitura icònica que combina jazz, cabaret i música clàssica.
Per a Espasa, que ja va participar com a músic en la versió del 2002 dirigida per Calixto Bieito, assumir ara la direcció musical té un valor especial: suposa recuperar l’esperit d’aquella orquestra i adaptar-lo a una nova generació.
Un retorn carregat de memòria i futur
No és la primera vegada que L’òpera de tres rals inaugura el Grec. Ja ho va fer el 2002, en una producció dirigida per Calixto Bieito que va marcar una època. La directora del Grec ha destacat aquest fil de continuïtat: aquella versió “va assenyalar la modernitat d’aleshores”, mentre que aquesta nova proposta “marca una altra nova”.
Amb aquesta macroproducció, el Grec i el Lliure celebren cinc dècades d’història i recuperen un títol que forma part del seu imaginari. La proposta mira cap al present amb la voluntat de mantenir viu un teatre crític, exigent i connectat amb el públic d’avui.
Més informació, imatges i entrades:
