1. Anne Teresa De Keersmaeker: ‘BREL’
Anne Teresa De Keersmaeker i Solal Mariotte prenen el cançoner de Jacques Brel com a punt de partida per a un diàleg entre generacions, llenguatges i maneres d’entendre el moviment. La gran coreògrafa belga i el jove ballarí format en el breakdance converteixen la intensitat emocional i política del cantant en matèria coreogràfica. Una cita de primer nivell entre memòria, música i dansa contemporània.
2. Mabel Olea: ‘Cut One’s Teeth’
La ballarina i coreògrafa Mabel Olea signa una peça performativa sobre la construcció de la perfecció, la bellesa i el virtuosisme corporal. Inspirada en la imatge de la ballarina clàssica, la proposta segueix una transformació que va del refinament al grotesc, amb referències a l’escultura clàssica, Balanchine o l’estètica anime. Una obra visual i física que qüestiona els ideals estètics amb ironia.
3. TAO Dance Theater: ’16 and 17′
La companyia xinesa TAO Dance Theater, fundada per Tao Ye, presenta un programa doble que aprofundeix en la seva investigació radical sobre el cos i el moviment abstracte. Lluny de qualsevol narrativa, 16 i 17 proposen experiències sensorials basades en l’energia, la repetició i la sincronització. Una immersió hipnòtica en una de les escriptures coreogràfiques més singulars de l’escena internacional.
4. Hofesh Shechter Company: ‘Theatre of dreams’
La Hofesh Shechter Company torna amb una immersió coreogràfica i musical en el territori del subconscient, els somnis, els desitjos i les pors. Amb música en directe del mateix Hofesh Shechter, la peça combina pulsió física, atmosferes cinematogràfiques i una forta càrrega visual. Un espectacle pensat per arrossegar l’espectador a una experiència sensorial intensa.
5. Andrea Peña: ‘Bogotá’
La coreògrafa colombiana Andrea Peña proposa un espectacle de dansa magnètic i transgressor sobre la mort, la transformació i la resurrecció. Nou intèrprets construeixen un “barroc postandí” on conviuen cos, ritual, política i paisatges materials. La peça creua mitologia, realisme màgic, arquitectura barroca, imaginari queer i memòria poscolonial. Una creació abstracta i poderosa que ret homenatge a la resistència dels pobles.
6. Sung Im Her: ‘1 Degree Celsius’
La coreògrafa sud-coreana Sung Im Her proposa una peça abstracta i hipnòtica que situa el cos al centre de la crisi climàtica. A través del moviment precís de set intèrprets, la música pulsant i una il·luminació dinàmica, l’obra explora la relació entre individu i col·lectiu, entre entorn urbà i natural. Una proposta física que convida a pensar el canvi ambiental des de l’escena.
7. Zora Snakes: ‘Combat des lianes’
El coreògraf i ballarí camerunès Zora Snake converteix la dansa en un acte de revolta i una demanda de justícia. La peça connecta la deforestació que amenaça l’Àfrica Central amb les lluites dels pobles que l’habiten. Set intèrprets s’endinsen en una cerimònia física i catàrtica, entre sons xamànics, ritmes electrònics i moviments inspirats en la comunitat baka. Una coreografia magnètica, política i sensorial sobre la dominació, l’abús i la resistència.
8. Leonor Leal: ‘Por qué no me miras. Di’
La bailaora Leonor Leal, amb Antonio Moreno, Juan Giménez, David Lagos i Alfredo Lagos, obre el cicle Desvarío Flamenco amb una proposta que dialoga amb Lorca, el duende i la mort. Música, cante i ball es creuen en una peça viva i canviant que connecta tradició i contemporaneïtat. Una trobada d’alt nivell dins del flamenc actual.
9. Israel Galván: ‘La edad de oro’
També dins del Desvarío veurem aquesta proposta que combina dues propostes: el diàleg entre música barroca i flamenc de Mariví Blasco i Pedro Barragán, i una nova lectura de La edad de oro, la peça clau amb què Israel Galván va revolucionar el flamenc contemporani. Amb María Marín i Rafael Rodríguez, Galván revisita un espectacle que va canviar les regles del joc.
10. Núria Guiu: ‘POV’
Núria Guiu continua explorant la relació entre cos, imatge i cultura digital en un solo que parteix de la conferència performativa i evoluciona cap a la dansa. La peça connecta el llenguatge hiperbòlic de les xarxes amb la idea històrica d’histèria i la representació del malestar. Una proposta lúcida i irònica sobre com es construeixen avui les imatges del cos.
