Hem de posar els ideals per damunt de l’amor o a l’inrevés? No miris és una ficció de Cultura i conflicte basada en fets reals, on el joc i l’experimentació tenen un paper destacat.
A escena hi trobem una galeria de personatges a la frontera entre el compromís polític, la traïció, la culpa i el silenci. Cal deshumanitzar un monstre per reconèixer-lo? Podem ser nosaltres, el monstre? I l’amor, on queda? Com s’estima un pare repudiat pel seu entorn? Els intèrprets Pep Cruz, Marta Marco i Erol Ileri es veuran atrapats en un thriller sobre les zones grises de la condició humana en el seu intent de posar paraules als abismes d’una família i, de retruc, de tota una societat.
Sinopsi
Verónica Estay Stange, filla de represaliats de la dictadura xilena i alhora neboda d’un repressor, Miguel Estay, àlies El Fanta, fa un viatge personal per omplir els silencis que van partir en dos la seva família i reinterpretar el dolor de la segona generació després d’uns fets traumàtics. Ha passat mig segle de les dictadures viscudes a Espanya, Xile, Argentina o tants altres països i, quan semblava que la tirania com a forma de govern ja pertanyia al passat, és més necessari que mai recordar la facilitat amb què qualsevol de nosaltres podem arribar a la maldat a partir de la frustració, el ressentiment o la por, alimentats per la incertesa. La fragilitat de les nostres democràcies ens porta a acceptar vulneracions dels drets fonamentals en nom de la seguretat i, fins i tot, de la llibertat. Explorar les zones grises ens ajuda a mesurar la nostra complicitat amb l’horror.
