Heart’s desire, escrita per Caryl Churchill a l’any 1997, és la primera part d’una obra, Blue heart, que junta dos textos inicialment independents. L’obra gira al voltant del concepte de família, que és el cor palpitant de la nostra societat occidental: una família que pot asfixiar o dispersar-se fins a tornar-se invisible, però que no obstant això segueix sent el pilar de referència per a tots els que són o van ser mares, pares i fills.

Sinopsi

El desig del cor parla d’una família disfuncional composta per una mare, un pare i una tieta que estan a casa esperant el retorn de la seva filla Susy des d’Austràlia. En aquesta situació d’espera, l’únic que poden fer els personatges és pensar i imaginar el que passarà d’aquí a pocs minuts, i és en la imaginació on ells projecten totes les seves fantasies, pors, desitjos i impulsos més secrets relacionats amb el futur. El que passa en el món intern dels personatges és tot allò que, en la realitat de la estructura familiar, no hi té cabuda.

Cada vegada que els personatges es permeten donar espai a l’imaginació i fan projeccions cap al futur, es genera una aturada general, l’obra torna a començar i, per tant, l’acció no avança. Caryl Churchill fa servir aquest mecanisme de repeticions i bucle per parlar de l’estat de bloqueig dels personatges, que no poden avançar en el present i tampoc fugir en el futur o en la imaginació. Els personatges han d’exercir un control extrem perquè els seus pensaments més obscurs no prenguin forma i no es facin reals.

Durada:
Idioma:
Català
Sinopsi

El desig del cor parla d’una família disfuncional composta per una mare, un pare i una tieta que estan a casa esperant el retorn de la seva filla Susy des d’Austràlia. En aquesta situació d’espera, l’únic que poden fer els personatges és pensar i imaginar el que passarà d’aquí a pocs minuts, i és en la imaginació on ells projecten totes les seves fantasies, pors, desitjos i impulsos més secrets relacionats amb el futur. El que passa en el món intern dels personatges és tot allò que, en la realitat de la estructura familiar, no hi té cabuda.

Cada vegada que els personatges es permeten donar espai a l’imaginació i fan projeccions cap al futur, es genera una aturada general, l’obra torna a començar i, per tant, l’acció no avança. Caryl Churchill fa servir aquest mecanisme de repeticions i bucle per parlar de l’estat de bloqueig dels personatges, que no poden avançar en el present i tampoc fugir en el futur o en la imaginació. Els personatges han d’exercir un control extrem perquè els seus pensaments més obscurs no prenguin forma i no es facin reals.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 5
  • Carles Armengol Gili
    Carles Armengol Gili
    Teatre Barcelona
  • Sílvia Moreno Palomar
    Sílvia Moreno Palomar
    Teatre Barcelona
  • Francesc Esteve i Tomàs
    Francesc Esteve i Tomàs
    Teatre Barcelona
  • Markos Goikolea
    Markos Goikolea
    Teatre Barcelona
  • Ivan Andrade
    Ivan Andrade
    Teatre Barcelona
Articles relacionats
Enllaç copiat!