Les sales de proximitat ens fan vibrar: pràcticament sents respirar els actors, es crea un ambient molt especial, i és on es poden trobar els muntatges més singulars, arriscats i amb cares noves.
En aquesta selecció trobaràs els muntatges més estimulants que de les sales que no passen el centenar de localitats.
- 1. El grill a la Sala Flyhard
- 2. Clarissa a la Badabadoc
- 3. L’estiueig al Maldà
- 4. Casa de nines a la Sala Atrium
- 5. Snorkel al Heartbreak Hotel
- 6. Si fuera una película a l’Antic Teatre
- 7. Berenguera al Teatre Eòlia
- 8. Hamelin 2026 a la Sala Fènix
- 9. Goodbye Europe. Lost words al Teatre Tantarantana
- 10. Ni en broma a la Sala Versus Glòries
- 11. Els objectes flotants (després de la tempesta) al Teatre Akadèmia
El grill a la Sala Flyhard
Dani Amor i Serapi Soler porten a escena El grill, una comèdia sobre el malestar contemporani: la precarietat laboral, la gentrificació o el desgast emocional de la vida en parella. Una celebració dels petits fracassos, dels grans reptes i, sobretot, del camí cap a l’acceptació i l’optimisme.
Clarissa a la Badabadoc
Clarissa, un text escrit per Carlos Be, sota la direcció de Lali Àlvarez (Ragazzo) i interpretat per Clara Garcés, és un cant a l’alegria, a les ganes de viure i també a les pors que ens fan tan humanes.
L’estiueig al Maldà
Els Pirates Teatre adapten la trilogia de La villeggiatura de Carlo Goldoni, una de les comèdies més vives i desimboltes del popular dramaturg venecià.
Casa de nines a la Sala Atrium
Casa de nines, d’Henrik Ibsen -en traducció de Feliu Formosa-, és un clàssic del teatre universal dirigit per Raimon Molins, que aborda amb vigència i precisió el conflicte entre individu i convencions socials. L’espectacle és un retrat punyent de la intimitat i l’emancipació.
Snorkel al Heartbreak Hotel
Un text escrit i dirigit per Albert Boronat interpretat per Javier Beltran, Cristina Celada, Lara Salvador i Sergi Torrecilla. Aquesta és la nova producció de l’equip d’Una casa en la montaña.
Si fuera una película a l’Antic Teatre
Si fuera una película, de Macarena Recuerda Shepherd, és una peça que investiga el potencial del so cinematogràfic per ficcionar, resignificar i transformar la mirada sobre l’escena teatral. Amb aquesta superposició entre imatge i so, l’espectacle desplega un joc entre allò versemblant i allò irreal que revela les possibilitats infinites tant del llenguatge escènic com del sonor.
Berenguera al Teatre Eòlia
Maria Jover i Gerard Franch posen en escena la vida i obra de la trobadora, mística i científica Berenguera de Vilamur. Berenguera se serveix de l’ús de diversos llenguatges, com el cant, la dansa o la poesia per relatar la història de Vilamur, tot qüestionant la credibilitat del llenguatge amb el qual podem explicar-la.
Hamelin 2026 a la Sala Fènix
Begoña Moral escriu i dirigeix aquest text que explora el conflicte entre el deure i els sentiments, la cerca de la veritat i la lluita per la supervivència i la redempció en un món marcat per la violència i la desconfiança. Blanca Garcia-Lladó és la protagonista de Hamelin 2026.
Goodbye Europe. Lost words al Teatre Tantarantana
Goodbye Europe. Lost words és una obra escrita per Davide Carnevali i dirigida per Alba Collado. Es tracta d’una comèdia postmoderna sobre el declivi d’un cert ordre: econòmic, cultural, espiritual. Un ritual delirant on els protagonistes —humans i no tant— es lliuren amb fervor al somni d’un rendiment infinit. Tot allò que no encaixa, desapareix.
Ni en broma a la Sala Versus Glòries
Ni en broma de Xavi Morató és un Pigmalió modern, on es contraposen dos extrems en la manera de veure el món: una política interpretada per Nesa Vidaurrázaga, que ha de seguir les normes de la correcció i l’autocensura, i Jordi Díaz que es posa en la pell d’un monologuista que es mou fora dels límits de l’acceptabilitat social.
Els objectes flotants (després de la tempesta) al Teatre Akadèmia
Els objectes flotants és una història de sororitat. El muntatge de La Conquesta del Pol Sud es basa en un recull de textos de la Tessa i la Montse. A escena, tres intèrprets (Anna Sahun, Elena Gadel i Ariadna Montfort) donen vida a aquest testimoniatge per transmetre al públic la seva experiència utilitzant la força evocadora de l’escena. Poesia, dansa, música i teatre es fonen per parlar de la pèrdua i del buit que deixen les persones estimades. Per parlar de com la nostra societat es planteja la mort i, sobretot, per transmetre el valor de la vida.
