Les sales de proximitat ens fan vibrar: pràcticament sents respirar els actors, es crea un ambient molt especial, i és on es poden trobar els muntatges més singulars, arriscats i amb cares noves.
En aquesta selecció trobaràs els muntatges més estimulants que de les sales que no passen el centenar de localitats.
- 1. Per amor (un pacte d’honor) a la Sala Flyhard
- 2. La ruta al Teatre Akadèmia
- 3. L’esquerda del món a la Sala Versus Glòries
- 4. Nosaltres, els mortals al Teatre Eòlia
- 5. El meu germà al Maldà
- 6. Avi, et trauré d’aquí a la Sala Atrium
- 7. FACTORY (Somni d’una nit d’estiu) a Heartbreak Hotel
- 8. Insula a l’Antic Teatre
- 9. La taberna de los perros a la Sala Fènix
- 10. Quería ser maricón pero nació sudaca al Teatre Tantarantana
- 11. Em protegeixen les estrelles a la Badabadoc
Per amor (un pacte d’honor) a la Sala Flyhard
Eu Manzanares escriu a Per amor (un pacte d’honor) sobre una boda entre amics. Un acte d’estima. Una confrontació amb el sistema. Perquè hi ha amors que no caben en cap llei.
La ruta al Teatre Akadèmia
La trobada entre Lluïsa Cunillé, una de les grans dramaturgues del país i Carlota Subirós, una directora teatral de trajectòria destacada que porta a escena tres homes que es busquen a si mateixos en un paisatge carregat d’incerteses. Una celebració dels 15 anys de La Ruta 40.
L’esquerda del món a la Sala Versus Glòries
Rodrigo García Olza dirigeix un dels darrers textos del dramaturg més representat en llengua alemanya, una comèdia dramàtica rapsòdica, gairebé corrosiva, sobre una societat malalta.
Nosaltres, els mortals al Teatre Eòlia
Aquesta creació de teatre documental explora la història del sistema penitenciari femení i la realitat de les presons de dones a Espanya.
El meu germà al Maldà
Una història plena de tendresa i humor escrita i dirigida per Marc Artigau i protagonitzada pels germans Llorenç i Robert González. El meu germà és un espectacle fraternal com l’habitació que mai no van compartir el Llorenç i el Robert quan eren petits a casa dels pares. És una història calidoscòpica que barreja la ironia d’un temps que ja no podrà ser i la il·lusió d’uns anys que no sabrem com esdevindran. Tenir un germà o ser fill únic? Ser el germà petit o el germà gran?
Avi, et trauré d’aquí a la Sala Atrium
El llibre Avi, et trauré d’aquí de l’escriptor i professor de llengua i literatura catalanes Joan Pinyol s’ha convertit, de la mà de la companyia Teatre Nu, en un espectacle teatral. El punt de partida és un fet real que travessa el segle XX: la descoberta que l’avi de l’autor, Joan Colom, mort al final de la guerra i enterrat a Lleida, havia estat traslladat d’amagat al Valle de los Caídos juntament amb milers de víctimes republicanes.
FACTORY (Somni d’una nit d’estiu) a Heartbreak Hotel
Àlex Rigola, adapta i dirigeix la comèdia més màgica de William Shakespeare traslladada a la FACTORY d’Andy Warhol. Quan Shakespeare descriu el bosc on van a parar els enamorats del Somni d’una nit d’estiu, sembla com si ell mateix hagués viatjat en una màquina del temps als anys seixanta i hagués conegut tots aquells animalons que habitaven la Factory warholiana.
Insula a l’Antic Teatre
La solitud, explicada amb el llenguatge de la perxa xinesa, un instrument de circ que Alexandre Duran Davins porta més enllà de la tècnica convencional a Insula.
Alexandre Duran Davins està format en arts marcials, dansa Tanztheater i teatre segons el mètode Stanislavski.
La taberna de los perros a la Sala Fènix
La taberna de los perros és un retrat agredolç, tendre i ple d’humor sobre la vida de barri, la lluita social i allò que passa quan la política truca a la porta del bar. La companyia Pecado Tarambana et convida a asseure’t a la barra on tot (literalment tot) pot passar.
Quería ser maricón pero nació sudaca al Teatre Tantarantana
Un cabaret contemporani que explora la intersecció entre l’experiència migratòria i la identitat queer en el context de la Barcelona actual.
Em protegeixen les estrelles a la Badabadoc
Em protegeixen les estrelles és un text de Genís Lama interpretat i dirigit per ell mateix juntament amb Anna Cerveró. Entre la realitat i la ficció, l’obra transita per les diferents fases del dol mentre reflexiona sobre el pas del temps, el FOMO, la família i la necessitat d’acceptar la mort per poder viure plenament. Una proposta íntima i poètica que combina interpretació, audiovisuals i llenguatges escènics contemporanis.
