Hebert Parodi

Sensible, delicada, intensa i sobra dir que poetica proposta amb direcció de Victor Àlvaro, interpretació i dramatúrgia de Joan Vàzquez i música de Gerard Alonso (els responsables de la magnífica Paquito forever). Lorca ferit i sentint-se traït pels seus amics Buñuel i Dalí, marxa a Nova York on tot li sembla gran, monstruós i perillós, fins que descobreix la vida nocturna i un cubà li torna la llum i la poesia. Whitman, que molts van conèixer amb El club de los poetas muertos, el més important poeta nord-americà, canta a la natura, el salvatgisme fins i tot amb un punt sensual, i lloant els sentits. Dos visions i moments contraposats a priori: la urbs que amenaça juntament amb un estat […]

Fa temps que comento (com si a algú li interessés) que els teatres tenen abandonat el públic adolescent. Esperem, no sé per quin estrany miracle, que els joves passin l’adolescència lluny del teatre i després, oh, sorpresa, tornin a les sales. És d’agrair, doncs, l’esforç de propostes del Jove Teatre Regina, Lliure o Tantarantana, el fenomen A.K.A. (Flyhard), activitats a la Sala Fènix i em deixo algun exemple, segur. BE MY BABY de Nico&Sunset va en aquest sentit. La van encertar de ple amb Paradise en quant a públic, gràcies a l’efecte atracció del repartiment de Merlí. Ara hi tornen amb aquesta proposta de títol de magnífica cançó de The Ronettes (gran exemple del “mur de so” de Phil Spector […]

Moltes ganes de Jane Eyre al Teatre Lliure. No m’ha acabat de fer el pes però té explicació: del llibre de Charlotte Brontë em va fascinar la infància de Jane (Ariadna Gil) que aquí es passa rapidet per centrar-se en la relació amb Rochester, el protagonista masculí interpretat per Abel Folk. S’ha focalitzat, doncs, el camí de trobada de l’amor d’igual a igual malgrat mil obstacles, la segona part de la novel·la, una mica fulletonesca i melodramàtica. El registre de Jane tampoc és el que imaginava, massa nerviosa i fràgil, que funciona i connecta amb el públic però la Jane original és més serenament orgullosa, i heroica, per sobre de tot. La resta d’interpretacions, correctes, i em quedo amb el […]

Tres Reis marcs, en aquest cas, ens porten un regal nadalenc: Marc Angelet (direcció), Marc Sambola (música) i Marc Rosich (dramatúrgia). No coneixia aquest molt bonic conte sobre el quart rei mag. Un rei mag que no va arribar a Betlem. La seva història, però, és tan o més important que la dels altres. Ell els va ajudar (no farem spoiler) a que poguessin oferir els seus regals al nen Jesús. Uns nens, ben interpretats per joves, passen la nit de Reis entre baralles, jocs, il·lusions i enfardaments. En una nit tan llarga, reviuen el periple d’Artaban, intentant arribar a trobar els RRMM i anar amb ells fins a Betlem. Els personatges són força reals i estan ben perfilats, amb […]

Mai he estat molt amic del personatge ni del “postureo” de part dels seus seguidors, la veritat. He de dir, però, que amb aquesta proposta hem fet les paus i vaig repetint. Enhorabona, doncs, a Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29. L’obra és la successió de mons i ensenyaments del príncep mentre busca com tornar a casa. Com en el llibre, no ho donen tot mastegat i per això em segueix sorprenent com atrapa els nens, però ho fa; està clar que ells veuen més enllà que “els grans” i estan més oberts a la màgia. La sorpresa per a mi va ser el Petit Príncep. Abans d’anar-hi no entenia que amb tants centres de formació que hi […]