Una proposta que, crec, funcionaria millor en un teatre més petit, on aquesta delirant història comptés amb la complicitat de no prendre’s massa seriosament: noi poca cosa enamorat de la seva companya en una floristeria de mala mort, una noia maca amb predilecció pels malotes, i de l’espai, apareix una planta, Audrey2, boja per la sang. Si a La Jaula, la producció prèvia de Llàcer-Guix, vaig trobar a faltar espectacularitat en una proposta de brilli brilli, aquí potser l’hi escauria més senzillesa. Què recordes en sortir? Les Sey Sisters, espectacularment soul, que bé s’ho passa Manu Guix (i ho té difícil, tocant, dirigint i “doblant” a Audrey2) i mira com li agrada al públic el cubaneo de Corbacho (que ja […]
Hebert Parodi
152 Recomanacions