Hebert Parodi

Sempre dic que costa fer-me riure (tant com em ve de gust!). Doncs aquí, ho he fet i molt. Un tour de force pels actors Enric Cambray (Sàpiens) i Ricard Farré (Romeu i Julieta) que interpreten ells solets tots els personatges amb diccions, accents, transformisme, caracteritzacions a ritme vertiginós… Personatges exagerats en una proposta que aposta per aquest divertit sentit de l’exageració (on tan fàcil es cansar l’espectador) i per un ritme embogit tan cuidat que aconsegueix que no perdem el fil sinó que pugem a aquesta muntanya russa i ens deixem anar i riem de valent. Adaptació de l’obra de Molière que satiritza els “entesos” que saben de tot, que igual opinen de filosofia que d’obres publiques, de literatura […]

Magnífica proposta, començant ja pel títol, FEDERICO GARCÍA, que no remet tant al mite com a la persona, de la mateixa manera que no es reciten els seus versos més coneguts; tot un encert ampliar mires i fugir dels tòpics. I sonen “La leyenda del tiempo” i “El fuego fatuo” -jo gairebé entro en èxtasi-. Una proposta amb ànima, que aconsegueix quelcom tan difícil com un equilibri perfecte entre erudició i emoció. Té teatre documental, que em deleix (de fet, el documental és el meu gènere cinematogràfic predilecte, a hores d’ara), ball (i quin ball!), música (i quina música!), cant (i quin cant!) i, és clar, poesia. Mitjançant interessantíssimes projeccions, experts en el poeta granadí van relatant la vida de […]

Una joia aquest muntatge de La Ruta 40 amb text de Thornton Wilder i dirigit per Alberto Díaz. Gairebé un segle de dinars de Nadal de família de casa bona americana, retratada amb tocs d’humor, drama, tristesa i melangia en boi 60 minuts. Amb paraules senzilles, lluny de grans discursos, la vida desfila davant teu, amb episodis que es repeteixen i marquen els marges del full on es va escrivint la vida. Al final és adonar-se que la vida és un cercle pel què transiten totes les famílies, on les alegries i tristors van i venen, es repeteixen i són d’orígens semblants (naixements, matrimonis, morts…). Aquest llarg dinar és petit però enorme, la vida d’una família però que en el […]

Sugar va ser una adaptació molt literal de la pel·lícula Con faldas y a lo loco, amb una gran parella còmica, Xavi Duch i Rubén Yuste, un musical divertit per a tothom, amb poques sorpreses però és que no calien, sabíem què anàvem a veure i què esperàvem. Ara, els responsables ens sorprenen amb una adaptació del thriller d’Alfred Hitchcock totalment trencadora i sorprenent. Amb respecte per l’original però trencant tots els esquemes i límits. El que era un film de suspens aquí és una esbojarrada i trepidant comèdia. Tenim tot l’important del film: un innocent falsament acusat, la femme fatal, traïcions, persecució sense treva, girs inesperats… i tot un afegit de rialles a dojo. Per a aconseguir aquesta combinació […]

Blanca desvelada és teatre en estat pur on la definició de monòleg es queda curta. La sinopsi ens deixa descol·locats. Com s’entrellacen dues històries a universos de distància: una presa política a la postguerra i una monologuista còmica? L’estructura tampoc és senzilla, amb salts de personatges i èpoques … I aquí comença la màgia. Alejandra Jiménez-Cascón està sublim. Que una actriu representi, sigui millor dit, els 12 personatges que participen en el text, pot ser grandiós o ridícul. Aquí és el primer i més encara. Tendresa, drama, ira, comèdia … tot se succeeix, flueix en una perfecta coreografia interpretativa, es barreja sense atropellaments, oblides que només Alejandra està a l’escenari. Una obra per veure-la més d’una vegada, per sentir-la, esprémer-la […]