Hebert Parodi

Magnífic concert, de fet, molt més que un concert, d’ Anna Moliner (You say tomato, Infàmia…) i Andreu Gallén, també molt més que pianista (Maremar, Requiem for Evita). Dic més que un concert perquè amb l’Anna la vessant teatral està assegurada i va ser un autèntic espectacle ple de creativitat, talent i proximitat. Una magnífica vetllada. El repertori va ser una selecció tan personal com variada on vam poder gaudir dels diversos registres de l’Anna. Diferents peces però amb una essència comuna de reivindicació personal i artística, de dir sí a qui volem ser, a fer allò que ens fa feliços tot i que ens entrabanquem pel camí. I és que el concert ens va deixar no només (com si […]

Tercera part de la Trilogia de l’Amor, musicals dirigits i escrits per Alícia Serrat (Pegados) i produïdes per Daniel Anglès. Si a Per si no ens tornem a veure vivíem l’amor de conte, juganer, una mica nyonyo si bé és el que tots voldríem viure, de sortir somrient, a Tot el que no ens vam dir, l’amor que fa mal, el de les coses que no diem i tenen conseqüències, tant o més que aquelles que sí diem, sortíem fent repàs de relacions viscudes, ara a El temps que no tindrem, l’amor més gran potser, el de mare a fill i el de fill a mare (que no són el mateix), sortim pensant que hem de trucar les nostres mares. […]

Rent no és un dels meus musicals preferits i resulta que estic repetint i repetint, senyal que aquesta producció està per sobre de la meva percepció de l’obra: mèrit absolut d’aquest Rent que veiem a l’Onyric Condal. Rent és un musical rock basat en l’òpera La Bohème, que relata just el que passava als carrers de NY als ’90, quan es va estrenar, estrena marcada per la mort prematura de l’autor, Joanthan Larson (que mitifica) i va arribar a BCN el 1999. Daniel Anglès (un dels protagonistes d’aquell primer muntatge) el va recuperar i dirigir el 2016 i ara hi torna, a un teatre gran, amb lligams amb la versió prèvia, però el cert és que aquest Rent ha crescut […]

Sèrie de concerts del repartiment del musical que es representa en aquest moment al’Onyric Teatre Condal, en aquest cas Rent. En cada ocasió, un dels intèrprets, habitualment acompanyades al piano o guitarra, ofereix més un recital que un concert. De fet, un one man / woman show, per al seu lluïment en el millor dels sentits. El repertori a gust de l’intèrpret: des de cançons que el fan feliç a les que sempre ha volgut cantar, els referents vitals de cadascun, siguin de festa petarda o de papers protagonistes somniats, cançons de musicals molt coneguts i d’altres a descobrir, la pròpia obra que estan representant, clàssics allunyats del gènere … una barreja riquíssima que permet en una mateixa sessió gaudir […]

Molt, molt original #MondayMonday a Eòlia amb Joan Vázquez. No un concert, com diu ell mateix, amb to burleta, sinó un show. I és cert, espectacle, i lluïment, pur el que hem gaudit. Amb Laura G. Ballbé (Broadway a cappella) que no només l’acompanya sinó que és part essencial del desenvolupament de la proposta. Molt més que repàs a la trajectòria dels 20 Anys (¡) de Joan Vàzquez dedicat al musical. Veiem el Joan més humà, proper, tendre i còmplice. Intel·ligent, divertit, profund i autoparòdic. Ambicions, somnis perseguits i assolits, entrebancs, alegries…. que han rodejat molts dels muntatges on ha participat, des de les audicions de Rent (preocupant una puritana directora de càsting) o Mamma Mia (traient-se aquí l’espina d’interpretar […]