Hebert Parodi

Al sortir, qui m’acompanyava em va dir “Mala Broma? Mala Obra; ja tens titular”… i això em va fer més gràcia que l’humor d’aquesta comèdia amb tocs dramàtics que vol reflexionar sobre temes seriosos amb humor. Cert, trobar l’equilibri és increïblement difícil i per mi poques vegades s’aconsegueix. Normalment l’humor s’ho menja tot i el tema a tractar és fa superficialment. Sí, ho admeto, ni “Art” ni “El test” ni… em fan el pes. Aquí s’han volgut tocar massa temes, a quin més interessant però que es van perdent amb girs i més girs i broma sobre broma. El final hiperbòlic no ajuda i costa, doncs, que aflorin les reflexions a tants temes tractats: Hi ha límits a l’humor? Podem […]

Una desil·lusió. Hi anava amb moltes ganes, per l’equip creatiu de qualitat més que contrastada, Marc Rosich (Qué fue de Andrés Villarosa) i Clara Peya (en solitari o amb Les Impunxibles), l’apreciable línia, en general, de la programació de la Sala Flyhard i la seva aposta, per primera vegada, crec, per un musical. Esperava mordacitat, connexió amb el públic, una mica d’astracanada -clar que sí-, una proposta gamberra, amb ritme, còmica, contemporània i intel·ligent. Malauradament, també esperava torbar-la interessant. La premissa, tot i que ja vista, podia donar de sí: dues polítiques en campanya, aferrissades enemigues i sentimentalment lligades, sense que això pugui fer-se públic. Un joc d’embolics, de tapar mentides que cada vegada es van fent més grosses i […]