Hebert Parodi

Fun Home és un musical contemporani i madur que no és poca cosa. L’origen és una novel·la gràfica on Alison Bechdle recorda la seva família i rememora quan era una nena que feia l’avió amb el seu pare, de vegades massa fred, perfeccionista i distant. També recorda el salt vital cap a la Universitat on descobreix la seva sexualitat, aflora als seus ulls el secret del pare, el patiment de la mare, la tragèdia i l’alegria d’haver-se trobat a ella mateixa. És una aposta molt valenta triar FH (tot i els premis i èxit a NY i Londres): no és un títol gaire conegut, té foscor i patiment i toca temes com el suïcidi o l’homosexualitat fugint de situacions massa […]

Divertida, original i tendra proposta en forma de soliloqui còmplice, emotiu i proper. “Mirta en espera” és una actitud vital, optimista, és viure en una pel•lícula a la mesura dels nostres desitjos, és esperar que arribarà la felicitat just quan acabes d’ensopegar. I gens ensucrat. Mirta, actriu sense èxit, espera asseguda -literalment- que arribi un representant que li doni una empenta – la definitiva, la que fa temps que espera- a la seva carrera. També (des)espera que arribi l’amor, que tot encaixi i tingui èxit. I és que Mirta viu com si protagonitzés una pel•lícula: i ho fa: la de la seva vida. Ella segueix esperant el final feliç. Mentre ho fa, una constant a la seva vida, coneixem fragments […]

Massa temps esperant, tant, que havia perdut l’esperança. Em vaig perdre la funció que van fer a Temporada Alta i la de Manlleu, lligada al premi BBVA. A la del Capitol, per a programadors, doncs, clar, no vaig ser convidat. I de sobte, miracle d’Evita! l’obra ressuscita. Normal que tingués tantes ganes: musical amb ecos del de Lloyd Webber, una premisa delirant, magnífics noms: Jordi Prat i Coll, Andreu Gallén, Jordi Vidal, Iván Labanda i Anna Moliner. Fa (més) anys, de tant en tant a la tele, apareixia una noticia sobre una Iglesia Maradoniana, a l’Argentina. Imatges amb estètica pèl cutre i al principi pensaves que era una conya… però en aquell poc temps que durava la noticia, et quedava […]

No havia jo acabat de connectar amb La Calòrica. M’havia perdut alguna de les seves propostes, “Bluf” em va avorrir tot i un dels millors finals que he vist, una reacció gens afortunada d’un dels membres no ha ajudat…però és una companyia de la que m’atreu molt el que he sentit sobre el seu procés creatiu, tracten temes potents i actuals amb sàtira i crítica Intel·ligent, Joan Yago fa temps que em va guanyar… així que era qüestió de temps que ens trobéssim. I de quina forma, amb “Fairfly”! Veig que no sóc l’únic que està cansat i un pèl ofès de sentir que l’emprenedoria és la solució a tots els problemes del mercat laboral, que si no tens feina, […]

Impossible no recomanar Mamma Mia! a tothom que vulgui passar una molt bona estona i, més barat que una teràpia, sortir més alegre del que va entrar. Un dels pocs musicals jukebox (a partir de cançons ja existents, habitualment d’intèrprets d’èxit) on el llibret, de Catherine Johnson, no està forçat, sinó que encaixa perfectament amb les conegudíssimes i imbatibles cançons —més complexes del que semblen. És la primera vegada que es permet una adaptació nova, diferent de la franquícia —musicals que es representen exactament igual en diferents llocs— que ja té 25 anys. Per què negar-ho, com a gran fan d’ABBA, em va costar entrar, resistència al canvi davant detalls sense importància, com les noves lletres i el vestuari final, […]