Sensible, delicada, intensa i sobra dir que poetica proposta amb direcció de Victor Àlvaro, interpretació i dramatúrgia de Joan Vàzquez i música de Gerard Alonso (els responsables de la magnífica Paquito forever).
Lorca ferit i sentint-se traït pels seus amics Buñuel i Dalí, marxa a Nova York on tot li sembla gran, monstruós i perillós, fins que descobreix la vida nocturna i un cubà li torna la llum i la poesia.
Whitman, que molts van conèixer amb El club de los poetas muertos, el més important poeta nord-americà, canta a la natura, el salvatgisme fins i tot amb un punt sensual, i lloant els sentits.
Dos visions i moments contraposats a priori: la urbs que amenaça juntament amb un estat d’ànim dolgut i la natura que calma i convida a fondre’s amb ella.
La intensitat poètica i d’emocions va en augment i finalment connecten Poeta en Nueva York i Fulles de gespa respectant el castellà de Lorca i traduint al català els poemes de Whitman. Els móns dels poetes s’acaben trobant, separats a l’inici per una peça de tela blanca amb un llit al mig, lloc de repòs i passió. La música ens guia i situa en cada moment dels poemes i reflexions, la tranquil·litat de la natura, els camps de gespa, la pluja, el trànsit sorollós de la metròpoli, els clubs de jazz, plens de fum, disbauxa, alcohol i desig…