Deixeu que els joves vinguin al teatre

Be my baby

Be my baby
16/01/2019

Fa temps que comento (com si a algú li interessés) que els teatres tenen abandonat el públic adolescent. Esperem, no sé per quin estrany miracle, que els joves passin l’adolescència lluny del teatre i després, oh, sorpresa, tornin a les sales. És d’agrair, doncs, l’esforç de propostes del Jove Teatre Regina, Lliure o Tantarantana, el fenomen A.K.A. (Flyhard), activitats a la Sala Fènix i em deixo algun exemple, segur. BE MY BABY de Nico&Sunset va en aquest sentit. La van encertar de ple amb Paradise en quant a públic, gràcies a l’efecte atracció del repartiment de Merlí. Ara hi tornen amb aquesta proposta de títol de magnífica cançó de The Ronettes (gran exemple del “mur de so” de Phil Spector allà als 60).

Una jova embarassada, determinada a tenir el nen malgrat els entrebancs que té al davant: un “nòvio” immadur, els estudis pel mig i vocacions artístiques. Forta, decidida, determinada. Ell, estripat, massa caricaturesc i exagerat en la seva idiòcia. I un tercer personatge, Carlos/Carla, gens preocupat per definir la seva identitat sexual, acceptat amb naturalitat pels seus amics. Tema aquest del trans que rep un tractament massa superficial i frívol i que, com l’obra, no es resol del tot bé.

Amb vocabulari i referents actuals, es toquen temes potents de forma molt natural, amb molt, molt d’humor, gamberrisme i força punts d’amargor. Tirant de cares televisives (Nil Cardoner i Mireia Oriol), desperta l’ interès de molts joves que -més noies que nois-, gairebé omplien la sala, riuen força i surten corrent a fer-se fotos amb els protagonistes. Sí, fenomen fan, un pèl ridícul però no exclusiu d’aquest públic. ¿Quants adults no van al teatre, omplen sales i paguen preus elevats perquè surten actors “de la tele”, a vegades sense grans dots interpretatives (el teatre tot ho exposa)? Jo mateix vaig començar a anar al teatre fa més de 25 anys atret per un rostre televisiu. I aquí estic, enamorat de les arts escèniques, pagant tres entrades per setmana i frustrat per no arribar a veure tot el que voldria.

El millor: Bàrbara Mestanza (The Mamzelles), intèrpret i creadora a seguir, magnètica i versemblant.

← Tornar a Be my baby

Enllaç copiat!