Mai he estat molt amic del personatge ni del “postureo” de part dels seus seguidors, la veritat. He de dir, però, que amb aquesta proposta hem fet les paus i vaig repetint. Enhorabona, doncs, a Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29.
L’obra és la successió de mons i ensenyaments del príncep mentre busca com tornar a casa. Com en el llibre, no ho donen tot mastegat i per això em segueix sorprenent com atrapa els nens, però ho fa; està clar que ells veuen més enllà que “els grans” i estan més oberts a la màgia.
La sorpresa per a mi va ser el Petit Príncep. Abans d’anar-hi no entenia que amb tants centres de formació que hi ha a Barcelona no ho protagonitzés un nen però un cop allà ho vaig veure clar: han trobat un Petit Príncep magnífic, Júlia Bonjoch (Ningú va dir que fos fàcil) que t’atrapa i al que vols acompanyar en tot moment en el seu camí de descobriment. No veus algú fent de nen sinó que la seva interpretació transmet perfectament la tendresa i innocència que hem perdut, l’estar desubicat, alimentar-se de somnis i desitjos, la curiositat, l’aprenentatge … ia més, canta i balla de meravella. Acompanyat, entre d’altres, per Diana Roig (una Rosa per qui et deixaries punxar), Xavi Duch, com sempre, esplèndid, divertit i no ho té fàcil (sembla impossible no equivocar-se en l’escena dels nombres), Jordi Coll amb el seu carisma innegable o Àngel Llàcer, en altres temporades, defugint el protagonisme …
La posada en escena es basa molt en projeccions que remeten al conegut univers visual del llibre i que aporten profunditat sense distreure del que és essencial (que és invisible als ulls). La música no és sensiblera ni fàcil i només un episodi (hauré rellegir el llibre) em va sorprendre: el missatge que hem de domesticar aquells que es convertiran en els nostres amics.
Per posar una pega, a més de la visibilitat de la sala a Platea, la batalla de la música gravada, ja perduda amb el teatre familiar i que està contagiant a l’adult.
En RESUM: Fins i tot els que no som fans del personatge trobem una proposta feta, diria, amb molt d’amor, amb qualitat, senzilla en el millor dels sentits, i que, admetem-ho, et fa recordar certes coses que per òbvies, hem oblidat, amb un gran repartiment.
