Un Petit Príncep al que voldries acompanyar
Mai he estat molt amic del personatge ni del «postureo» de part dels seus seguidors, la veritat. He de dir, però, que amb aquesta proposta hem fet les paus i vaig repetint. Enhorabona, doncs, a Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29.
L’obra és la successió de mons i ensenyaments del príncep mentre busca com tornar a casa. Com en el llibre, no ho donen tot mastegat i per això em segueix sorprenent com atrapa els nens, però ho fa; està clar que ells veuen més enllà que «els grans» i estan més oberts a la màgia.
La sorpresa per a mi va ser el Petit Príncep. Abans d’anar-hi no entenia que amb tants centres de formació que hi ha a Barcelona no ho protagonitzés un nen però un cop allà ho vaig veure clar: han trobat un Petit Príncep magnífic, Júlia Bonjoch (Ningú va dir que fos fàcil) que t’atrapa i al que vols acompanyar en tot moment en el seu camí de descobriment. No veus algú fent de nen sinó que la seva interpretació transmet perfectament la tendresa i innocència que hem perdut, l’estar desubicat, alimentar-se de somnis i desitjos, la curiositat, l’aprenentatge … ia més, canta i balla de meravella. Acompanyat, entre d’altres, per Diana Roig (una Rosa per qui et deixaries punxar), Xavi Duch, com sempre, esplèndid, divertit i no ho té fàcil (sembla impossible no equivocar-se en l’escena dels nombres), Jordi Coll amb el seu carisma innegable o Àngel Llàcer, en altres temporades, defugint el protagonisme …
La posada en escena es basa molt en projeccions que remeten al conegut univers visual del llibre i que aporten profunditat sense distreure del que és essencial (que és invisible als ulls). La música no és sensiblera ni fàcil i només un episodi (hauré rellegir el llibre) em va sorprendre: el missatge que hem de domesticar aquells que es convertiran en els nostres amics.
Per posar una pega, a més de la visibilitat de la sala a Platea, la batalla de la música gravada, ja perduda amb el teatre familiar i que està contagiant a l’adult.
En RESUM: Fins i tot els que no som fans del personatge trobem una proposta feta, diria, amb molt d’amor, amb qualitat, senzilla en el millor dels sentits, i que, admetem-ho, et fa recordar certes coses que per òbvies, hem oblidat, amb un gran repartiment.