Recomanacions

Austràlia és una divertida comèdia dramàtica sobre la família, els vincles, la descendència, les expectatives… L’obra està estructurada en forma de diari en el qual assistim a les vacances de tres germanes des de la seva arribada a Austràlia fins al seu retorn, vacances on una d’elles tracta de donar un òvul a una altra. Israel Solà, conegut per ser el director de La Calòrica, s’estrena també com a dramaturg amb aquesta història basada en fets reals. L’espai escenogràfic minimalista a base de fons d’estudi fotogràfic, les transicions entre escenes a base de flaixos i la presència d’una càmera de fotos en escena són un encertat apunt de direcció per a convertir aquesta obra en un autèntic àlbum de fotos […]

Per a mi, el bon teatre és aquell que fa que surtis de la sala d’una manera diferent de com has entrat: més alegre, més trist, reflexionant, amb ganes de trucar algú, cantant…. De ‘La Infàmia’ surts… gelada, petrificada, amb una mescla de sensacions i sentiments que et bullen per dins però que et paralitzen per fora, sense saber amb quines paraules expressar el que acabes de veure, com assumir la història que t’acaben de contar. Almenys, així va ser per a mi i els meus acompanyants, que vam necessitar una estona de pausa i silenci, per a reprendre l’alè i poder verbalitzar el que sentíem davant tal barbàrie i davant la vida d’una activista, una dona referent, tan summament […]

És un teatre documental i de denúncia social. Aquesta obra és la historia de Lydia Cacho una activista pels drets humans mexicans explicada fil per randa tal i com la podem trobar a totes les hemeroteques accessibles. És per tant una història real. És un retall de la vida de Lydia Cacho, el moment de la seva detenció al 2005 per la policia estatal de Puebla acusada de calumnia pel que relata al seu llibre ‘’Los demonios del Edén’’ que tracta de les xarxes d’influències, dels abusos de poder i de l’encobriment per part de les administracions de les xarxes de prostitució infantil dirigides per polítics i empresaris d’alt nivell, recolzats per militars, policies i fins i tot dirigents religiosos. […]

Aquesta és una obra reivindicativa… i a reivindicar. Un text duríssim, punyent, que ens parla de drets humans, de pederàstia, de violència envers les dones i d’un país tan gran, tan meravellós i, a la vegada, tan desigual i perillós com és Mèxic. La periodista Lydia Cacho posa veu a les injustícies patides per les dones en el seu país, però també les viscudes en primera persona l’any 2005. Perseguida, segrestada, torturada i amenaçada de mort en diverses ocasions, Cacho ha hagut d’enfrontar-se a perilloses organitzacions internacionals però també a polítics del seu propi país. El que deixa molt clar l’obra és que ser dona, periodista i activista pels drets humans a Mèxic comporta un grau de perillositat molt alt. […]

Programada la temporada passada a la Sala Fènix durant l’edició del cicle Memòria històrica que la sala fa des de fa cinc anys, A(L)buelo és una obra unipersonal basada en fets reals. Una història que ens parla de la infància, de la identitat, de la immigració i de les mil maneres que existeixen de transitar el dolor. Amb l’assessorament actoral de l’actriu Alejandra Jiménez Cascón, la composició musical de banda sonora original de Vicky Blum i la banda sonora original d’Esther González i les lletres, dramatúrgia i interpretació de Triana Doce, A(L)buelo és un dels imprescindibles de l’escena que parla sobre la memòria històrica del nostre país. Triana Doce fa una interpretació meravellosa, intensa, plena de matisos i emocions. A […]

El títol ens suggereix Irlanda i les obres de Martin McDonagh. Hi ha elements comuns entre Els ossos de l’irlandès i la Calavera de Connemara o l’ambient rústic i feréstec de La reina de bellesa de Leenane. Víctor Borràs Gasch és l’autor d’aquesta tragicomèdia o comèdia tràgica, més còmica que tràgica, fresca, divertida i ocurrent. Com a La calavera, és una comèdia negra d’amistat i ossos. Aquesta obra va guanyar els premis Quim Massó i Frederic Roda i es va estrenar al teatre de Salt en el marc de la Temporada Alta. Són tres homes que sense ser amics es troben per un fet que els uneix de fa molt de temps, un fet que volen oblidar però els acaba […]

Quan es diu que la realitat supera la ficció sempre es té aquest pensament de manera superficial perquè, si realment s’escruta tot allò que no surt a la primera línia, moltes vegades l’horror és el protagonista absolut. Històries que no es volen saber o que s’intenten amagar per no descobrir com de miserable pot ser l’ésser humà. Lydia Cacho és una periodista i activista pels drets humans mexicana que porta tota la seva vida treballant per destapar els delictes contra les persones, especialment vers les dones al seu país. Al 2005 va ser segrestada per denunciar les activitats d’homes poderosos. En aquesta obra relata aquest segrest, al mateix temps que fa un repàs per tota la feina realitzada per ella […]

Els ossos de l’irlandès es va escriure durant l’any 2021. El juliol d’aquell any se’n va fer la lectura dins el marc de l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett de Barcelona, i la seva estrena va ser al Teatre de Salt durant el festival Temporada Alta de 2023. De moment ha estat guardonat amb el Premi Quim Masó (2022) i Premi Frederic Roda (2022), i dic de moment, perquè n’estic del tot convençuda, que aquest muntatge continuarà recollint premis i reconeixements destacats de la crítica teatral. Víctor Borràs Gasch és qui signa aquesta excel.lent comèdia. Una comèdia negra, divertida, enginyosa, amb tocs d’humor negre, salvatge, situacions incòmodes, moments hilarants, i amb una clara influència de la dramatúrgia irlandesa (Brian Friel, […]

Començaré parlant de Martin McDonagh, encara que no hagi intervingut per a res en aquest muntatge ni aparegui tampoc en la fitxa artística. Però qui coneix, encara que sigui de lluny, l’autor britànic-irlandès segur que li ressonarà el seu món i el seu imaginari en aquest petit homenatge o tribut que li ha fet Víctor Borràs. I és que des d’un bon començament la pluja, la petita cabana on passa l’acció, el tema dels ossos i els referents irlandesos ens remeten a l’obra de McDonagh. Una font d’inspiració inevitable, ja que les millors obres de l’autor s’han estrenat a casa nostra (La reina de bellesa de Leenane, El tinent d’Inishmore, L’home dels coixins o La calavera de Connemara) i, d’alguna […]

A dins del món de la psicologia es considera que és un mecanisme de defensa donant un seguit de virtuts i defectes propis o de tercers en algú altre, mirant de recuperar o recrear tot allò que ens agrada o no ens agrada a fi d’obtenir una estranya recompensa. Això ens fa protegir, desprotegir o sobreprotegir les nostres relacions, éssers estimats o simplement conegut sense que gairebé ens n’adonem. En el cas nord-americà, que és una cultura que s’ha projectat sobre nosaltres de manera exagerada, també. Amb aquells selfmade man que no tremolen i que emprenen llargues carreteres físiques per assolir certes empreses vitals, deixant tot el que érem nosaltres pel camí per trobar-nos amb aquesta nova persona que som […]

Víctor Borràs va escriure Els ossos de l’irlandès l’any 2021. El juliol d’aquell any se’n va fer la lectura dins el marc de l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett de Barcelona. La lectura va ser dirigida i protagonitzada pel mateix equip que presentem en aquest projecte i va tenir una gran acollida. Primer de tot, s’ha de dir que millor no indicar res sobre els diferents girs que realitza la història. Per no trencar la màgia del teatre i de la comèdia. L’únic que el personatge de l’irlandès i de la Sandra els tenim present en tot moment. En Xavier (Ivan Benet), l’Hèctor (Norbert Martínez) i en Llorenç (Ernest Villegas) es coneixen des de fa anys i panys i han […]

La dona voltor és una producció de Vostok Collective, amb la col·laboració de la Sala Fènix, INCA Teatre i el Centre Cívic El Sortidor. Dirigida per Joan Xancó i escrita per Martín G. Guirado, comptà amb un repartiment format per Anna Claramonte, Jaume Forés Juliana i Ricard Boyle. La dona voltor és la tercera i última peça del cicle Memòria històrica que es pot veure a la Sala Fenix. Es tracta d’una obra de teatre documental sobre la història del barri del Raval, l’especulació immobiliària i la lluita de classes a través de la mirada de Flora Puig, una veïna del Raval de 83 anys a punt de ser desnonada, un personatge que engloba moltes realitats personals, i a través […]

Tornem a la Sala Fènix a veure La dona voltor. Aquest espectacle forma part del Cicle memòria històrica 2023.La dona voltor és una obra de teatre documental sobre la història del Raval, l’especulació immobiliària i la lluita de classes a través de la mirada de Flora, una veïna del Raval de 83 anys a punt de ser desnonada amb un relat que barreja la realitat i la ficció. Una obra que representa la violència immobiliària que pateix el barri del Raval, on l’especulador són autèntics voltors. La dona voltor, escrita pel dramaturg Martin G. Guirado i dirigida per Joan Xancó ens presenta un cas real de mòbing immobiliari patit per Flora Puig als seus 76 anys, on vivia en un […]

Ay Teatro, la companyia formada pel dramaturg madrileny Álvaro Tato i el director argentí Yayo Cáceres, ha tornat als escenaris i ho ha fet pujada a lloms d’un ase i en companyia de Carlos Hipólito, Fran García, Iballa Rodríguez i Manuel Lavandera. Burro, la seva cinquena producció, és un espectacle amb música en directe, inspirat en les obres mestres de la literatura que giren al voltant de l’ase. Un nou i original encert que referma la trajectòria de la companyia, que destaca una vegada més per la seva concepció del fet teatral. Burro és una bella tragicomèdia poètica o el que és el mateix una meravellosa burrada escènica amb el segell inconfusible i incomparable d’Álvaro Tato i Yayo Cáceres. No […]

Jo tenia un dia una mica ximple, en què no m’havia aixecat de l’ordinador per feina, i molts temes al cap. Però aquella tarda, me l’havia reservat per anar a veure Inestable al Teatre del Barrio, ja que m’havien dit que era de molt, moltíssim riure. Així que vaig ser oberta a l’expectativa ia veure si millorava el dia. I vaja si va millorar! Un no vol fer l’obra perquè no estan preparats i l’altre té por de no fer-la. Així que la fan. Uns objectes (maletes, peluixos, un penja-robes…) i dos actors en escena. No hi ha res més, però s’omple tot de pors, fòbies, obsessions i ansietats amb el filtre de l’humor. El duet format per Sutottos ens […]