Recomanacions

Aquesta setmana he anat a veure “Love, love, love“. Amb en text mordaç que ens presenta tres moments clau de la història d’una família i també fa un retrat de la nostra societat. Ens trobem amb Kenneth i la Sandra, que es coneixen amb 19 anys, durant l’època hippie. Sembla que estan destinats a ser una parella per tota la vida, destinats a viure junts (i així sembla). És el 1967, i el moviment hippie i el podem apreciar amb la llum, l’escenografia i en el vestuari. Tot ens transporta en aquesta dècada. Tenim un retrat generacional que trobem en el seu punt àlgid en l’última part del viatge. Les fitxes es capgiren. El futur que els espera als joves […]

Enis Maci, la jove autora alemanya arriba a Barcelona amb una obra que dirigeix Juan Miranda i traduïda per Maria Bosom. Miracle és una coproducció de la Beckett amb Schauspielhaus de Viena. És un treball experimental sobre el cos des de totes les mirades, el culte al cos i la bellesa exterior fins al fàstic que produeix la malaltia i el deteriorament del cos o el maltractament i el menysteniment que n’han fet algunes religions, martiritzant-lo, torturant-lo per elevar-lo per sobre del seu aferrament a la terra. Juguen constantment amb la idea del sagrat i el profà. És una obra curiosa, difícil, carregada de segones lectures, simbolismes i missatges encoberts. Les escenes se succeeixen de manera vertiginosa i no sempre […]

Aquesta òpera va ser estrenada al 2022 al Metropolitan òpera de San Francisco amb la coproducció del Met de NY i del Gran Teatre Liceu. Ara s’estrena al Liceu. John Adams, compositor i autor del text s’ha convertit en el millor compositor operístic viu del seu país i un dels grans referents de l’òpera actual arreu del món. Ell mateix dirigeix l’orquestra simfònica del teatre del Liceu. Aquest compositor ha donat mostres sobrades de la seva preocupació social i política i dels fets del nostre temps. Ha composat sis òperes entre d’altres, Nixon in China (1987) que relata la visita de Richard Nixon a la China en 1972 o Doctor Atomic (2005), sobre Robert Oppenheimer, el científic que va construir […]

John & Jen és un musical amb música d’Andrew Lippa, lletra de Tom Greenwald i llibret de Lippa i Greenwald. És un espectacle de dues persones sobre les relacions primer entre un germà i una germana, John i Jen. Es va estrenar a l’off-broadway novaiorquès al juny de l’any 1995 i se’n va fer una revisió el 2015. S’ha de dir que és millor no tenir gaire informació de l’argument de l’obra. Perd tota la màgia del mateix si saps el que succeeix al final. Tret dels diferents períodes de temps en els EUA, els rerefons d’aquests anys pots veure com segueix la història dels protagonistes amb el del país. Aquest musical dirigida per Xavi Duch, al que estem acostumats […]

Love, Love, Love és un text de Mike Bartlett (1980), reconegut autor d’obres de teatre, pel·lícules i TV. Aquesta obra va ser estrenada a Londres al 2010 i va ser guardonada amb el Premi Nacional de Teatre del Regne Unit. Traduïda al català per Cristina Genebat i dirigida per Julio Manrique, s’estrena ara a Catalunya. La història se situa a l’any 1967, a la dècada dels moviments juvenils hippies que proclamaven sentiments de llibertat i la il·lusió per un canvi de món. Es va estendre arreu que l’amor canviaria tot (All you need is Love). Al Regne Unit aquesta època va anar seguida del conservadorisme dirigit per Margaret Thatcher. És la història d’una família occidental que podria ser atemporal, amb […]

Àlex Rigola adapta el text de Thomas Bernhard L’home de teatre (Der Theatermacher) para situar-lo al barri de Badal de Barcelona en una versió protagonitzada per Andreu Benito. Bernhard va quedar marcat per una infància amb moltes carències i va arrossegar problemes de salut tota la seva vida. El poc que coneixem d’ell és a través de les seves obres i, a partir de peces com Davant de la jubilació (Teatre Lliure 2017), intuïm una obra intensa, turmentada i crítica. Andreu Benito és aquí un autor, director i actor de la seva obra de teatre que, amb totes les dificultats d’un teatre familiar, va de gira per tots els pobles i barris mostrant una obra que només es deixa veure, […]

Aquesta és una reescriptura molt particular de Ricard III, a l’estil de les que ja havien fet Gerard Guix a Ricard de 3er o Carla Torres amb els de Parking Shakespeare. Es tracta d’una versió molt a l’argentina, com ara aquelles que feia ja fa uns anys Daniel Veronese. Aquí tot es redueix a un taller o fàbrica (no se sap massa bé) que subsisteix com pot malgrat passar per un mal moment, i que té a uns germans com a propietaris. Un d’ells, amb visibles malformacions físiques, voldrà venjar-se de tot i de tothom pels greuges i les humiliacions patides durant anys. La seva ment –deformada també pel patiment- maquinarà una sèrie de trames recargolades i maquiavèl·liques. La dramatúrgia […]

Avui en dia, i aquí (no sé si a Àustria), Thomas Bernhard és vist com un autor cabdal, revolucionari en el seu moment i amb un pòsit d’intel·lectualitat molt gran. Però a la segona meitat del segle passat els austríacs el tenien com un autor polèmic, d’aquells que podia ser escridassat en un teatre o insultat pel carrer. El seu antinacionalisme li va fer guanyar moltes antipaties, i el públic se sentia sovint ofès amb les seves obres o amb les seves novel·les. L’home de teatre n’és un exemple molt clar, presentant-nos un actor inflat d’ego que critica a tort i a dret tot el que l’envolta. Aquí molts vam descobrir el text amb la versió que en va fer […]

Dona és una obra de Queralt Riera i la proposta més arriscada que he vist de l’Oriol Tarrason amb Les Antonietes. A més, ens trobem amb l’última proposta d’aquesta companyia. El text és complex, però tant la paraula com el moviment o dansa és part essencial de l’obra. Ens trobem amb una àvia, una filla i la neta. Tres testimonis amb els seus dimonis. Una obra on Alba Sàez, la neta és el que té el paper més intens, tant en els seus monòlegs com en el moment de dansa. L’Annabel Casan porta el paper de la mare, protagonista de la història per ser una ‘dona’ en un paper molt tràgic. I Anna Güell amb el paper d’àvia i que […]

Aquest cop Molotov és una obra basada en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos, on es reconstrueix la història d’aquest militant antifranquista mort el 1973. És un muntatge difícil de definir, per un costat no vol ser un teatre documental, tot i tenir fragments d’entrevistes, fotografies, muntatges que així ho representen, amb Joan Valentí amb el text que connecta amb la història. Tampoc podem dir que és un teatre d’objectes, tot i tenir moments on els objectes que veiem reflectits a la pantalla i que magníficament la Montse Pelfort ens il·lustra diferents parts del text fent que t’apropi molt més el relat. I no podem deixar de mencionar la part audiovisual que ha creat Dan Ortínez per […]

NADA ES IMPOSIBLE és el darrer show de l’Antonio Díaz que ens emmiralla en un món paral·lel on tot és possible. En un contrarellotge on màgia i ciència van de la mà, ens presenta un espectacle ple de intencionalitat científica. Prenent com a fil conductor teories positivistes com la de l’abellot que desafia les lleis de la aerodinàmica per volar o l’efecte Pigmalió que mostra la vulnerabilitat del ser humà, culmina un número d’hipnosi desconcertant amb l’efecte papallona (tot i que aquesta teoria podria explicar-se millor) Amb més o menys intencionalitat, el talent d’aquest noi sembla no tenir fi. L’espai es farceix de màgia. Anells voladors, gent tele transportada, jocs de numerologia impossibles … tot per captar l’atenció d’ un […]

Las noches malas de Amir Shrinyan, escrita por Albert Tola y dirigida por Carlos Rodríguez Alonso, nos interroga más que nos narra: ¿Quién es el joven Amir que llega de Irán pidiendo asilo por ser homosexual? El espectador deberá descubrirlo con sus propios ojos acompañando al protagonista (Tomas Rodado, de ascendencia palestina) en un cúmulo de noches que transcurren por todos los sitios, pero en ninguno que sea un hogar. Aunque Amir, inmigrante sin familia en una gran ciudad, nunca podrá existir por si solo sino en relación con los dos personajes que configuran un peculiar triángulo. Lo veremos pues, como un camaleón, adaptándose al rol que le toca jugar frente un abogado que le ayuda tanto como enreda (Rodrigo […]

Mercè Rodoreda va néixer en plena catalanitat al 1908, filla de menestrals i grans amants de la literatura i el teatre. Les obres de la Rodoreda han estat traduïdes a 40 llengües, essent la Plaça del Diamant la més traduïda de totes. Curiosament en anglès, s’ha posat per títol The times of doves, (El temps dels coloms) mostra de l’impacte del personatge principal, La Colometa. Carlota Subirós en fa una aposta arriscada perquè no hi ha diàlegs sinó que és un soliloqui que segueix fidelment la narració de la Rodoreda. L’adaptació de Ferran Dordal i Carlota Subirós no és el pas de la novel·la a un text teatral sinó que és la mateixa novel·la llegida en veu alta per 11 […]

Juli Disla és l’autor d’aquest text fresc, actual i etern sobre els comportaments en les diferents relacions afectives ja siguin dins del context familiar, entre amics o d’una parella. L’interpreta la jove Companyia laMare i la dirigeix Fer Rivas. Dos germans i les seves parelles es troben a començaments d’estiu preparant la piscina per la temporada. El joc és l’element que uneix als personatges i que serveix de fil conductor, jocs infantils, jocs físics, jocs de paraules, jocs que asseguren l’entreteniment. La família, omnipresent, està prenent el cafè a dintre. A fora, hi ha intercanvi de retrets i apareixen discussions que no són noves. Una relació de parella es trenca i un dels components es nega a acceptar-ho. Aquesta relació […]

Després de l’èxit de Mort a les cunetes (Premi al Millor espectacle i al Millor actor a la Mostra de Teatre de Barcelona), l’actor igualadí Joan Valentí i David Pintó s’alien de nou per homenatjar les víctimes de la repressió franquista. Molotov, vida i mort de Cipriano Martos Jiménez, militant antifranquista, estrenada al Teatre de l’Aurora d’Igualada, l’octubre de 2020, és el segon muntatge del cicle Memòria històrica que es pot veure a la Sala Fènix. Molotov, és un muntatge de David Pintó i Joan Cortès “Nan”, interpretant per Joan Valentí Cortès i Montse Pelfort Valentí, basat en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos, on es reconstrueix la història d’aquest militant antifranquista mort el 1973, i que […]