El títol ens suggereix Irlanda i les obres de Martin McDonagh. Hi ha elements comuns entre Els ossos de l’irlandès i la Calavera de Connemara o l’ambient rústic i feréstec de La reina de bellesa de Leenane.
Víctor Borràs Gasch és l’autor d’aquesta tragicomèdia o comèdia tràgica, més còmica que tràgica, fresca, divertida i ocurrent. Com a La calavera, és una comèdia negra d’amistat i ossos. Aquesta obra va guanyar els premis Quim Massó i Frederic Roda i es va estrenar al teatre de Salt en el marc de la Temporada Alta.
Són tres homes que sense ser amics es troben per un fet que els uneix de fa molt de temps, un fet que volen oblidar però els acaba unint. Són tres desafortunats que lluiten cada un d’ells per sortir-se’n com poden a la vida.
Ambientada en un món rural català, els tres homes es troben en un dia de pluja en el que els llamps i trons ressonen a dins de la casa on viu un d’ells. L’espai sonor de Joan Camprodon i l’escenografia d’Anna Tantull són magistrals per situar-nos en aquest món camperol totalment rústec i descuidat.
És un món de perdedors, de frases curtes, diàlegs exaltats en els que predomina el crit, l’insult i la grolleria com una forma d’expressió primitiva, barreja de mesquinesa i humanitat.
La direcció de Xavi Ricart permet el lluïment d’aquests tres actors dels que ja coneixem les seves immenses capacitats interpretatives. Són Ivan Benet, Norbert Martínez i Ernest Villegas cada un d’ells representa un personatge amb les seves peculiaritats, personalitat, temperament i manera de fer front a la situació que els ha fet retrobar. Xavi Ricart també ha sabut trobar la manera d’adaptar el moviment de tres homes grans en un espai petit sense fer-se nosa els uns als altres. Aquest espai i les seves misèries ens els fa molt propers i els mirem amb simpatia i amb ganes de que el fet que els va unir els doni l’esperança d’una vida millor.
