Recomanacions

La Zítrica és una companyia creada en 2011 per Javi Bañasco i que s’ha especialitzat en el gag visual. Després de mesos d’investigació i feina presenten aquest espectacle, THE PROFESSIONALS, que defineixen com un espectacle d’humor sense fronteres. Inspirat en la gran quantitat de professions que es poden exercir avui en dia, ens presenten un espectacle sense paraules, on únicament utilitzen la expresio corporal i el mim. THE PROFESSIONALS són, doncs, una sèrie de gags encadenats, inspirats en les diferents professions. Dirigit per Javi Bañasco i interpretat per Gerard Flores, Laura Pérez i Sergi Príncep, basen tota la proposta en la gestualitat i els sons, i han de comptar amb la complicitat del públic. Mitjançant ràpids canvis de vestuari i […]

La companyia hispano-francesa DonDavel estrena l’obra de teatre familiar “Le Fumiste” a La Badabadoc Teatre; una proposta creada, dirigida i interpretada per Davel Puente. Es tracta d’un espectacle poètic, màgic, tendre, …,d’aquells que et fan recordar i emocionar. “Le Fumiste” ens proposa viatjar a través de la memòria, i a aquells records que fan que ens defineixin a cadascun de nosaltres com a éssers únics; i ho fa mitjançant la màgia, l’humor i la poesia. La memòria, els records…, què seriem sense memòria ni records? La memòria és com una calaixera, on cada calaix guarda en el seu interior imatges, olors i records de moments viscuts, alguns bons i d’altres que no ho són tant, I que hem hagut d’aprendre […]

Una comèdia de Daniela Feixas dirigida per Ramon Simó, que reivindica la igualtat de gènere amb tres personatges interpretats per les actrius Tilda Espluga, Anna Güell i la mateixa Daniela Feixas. Daniela, en escriure la proposta intentava fer-ho amb un cert compromís, però no volia, en cap cas, que la proposta es convertís en un drama i per això ho ha fet en clau de comèdia, de manera superficial i divertida, malgrat que darrere de tot amaga diferents capes de crítica social. El ministre de justícia Simó (magnífica interpretació de Tilda Espluga) ha desaparegut el dia que el Parlament ha d’aprovar una sèrie de lleis, promogudes per ell, que perjudiquen obertament la llibertat de les dones. Però de fet, Simó […]

Vam poder veure al Off Romea aquesta proposta que es va estrenar fa dos anys al Maldà. És una producció de La Bacanal, que ha girat per diversos llocs de la geografia catalana i ara ha aterrat al vestíbul del Teatre Romea fins al 24 de febrer. KABARETT-PROTOKOLL és una peça que recupera l’esperit i les cançons dels cabarets alemanys i ho porta al present. Als anys trenta del segle passat, des de l’escena dels cabarets berlinesos, persones que estaven en contra del feixisme es permetien opinar i criticar, sempre sota la pàtina de l’humor, amb la paraula i la música. Artistes com Bertolt Brecht, Ernst Toller, Kurt Tucholsky, Hans Eisler i Friedrich Hollaender, provocaven la riallada dels espectadors, al […]

Friedrich Dürrenmatt sempre ha estat un autor d’arguments durs, humor inesperat i un alt component simbòlic. La visita de la vella dama és una de les seves peces cabdals, juntament amb Els físics, Enric V o Ròmul el Gran. Feia anys que la peça no es representava a Barcelona (recordo una versió del CDN, amb María Jesús Valdés, l’any 2000) i sembla ser que l’espera ha valgut la pena. El públic s’ha tornat a trobar amb un text madur i extremadament crític, amb unes reflexions que encara valen a dia d’avui i amb un clàssic modern que potser no té el reconeixement d’altres. La gran aportació de Jordi Palet i la companyia Farrés Brothers ha estat la de barrejar l’art […]

“La piel vacía” és la coreografia completa d’una peça inicial 15 minuts que va ser finalista del Premi Dansa de l’Institut del Teatre en el 2016. Una coreografia que a anat evolucionant i agafant profunditat durant un any de treball, per arribar al meravellós resultat que he pogut gaudir al SAT. Una coreografia creada i dirigida per la ballarina Paloma Muñoz, projecte amb el que s’estrena com a coreògrafa i la feina de cinc ballarines extraordinàries ( Amanda Rubio, Raquel Klein, Núria Navarra, Sara Enrich i Laura Lliteras) Una coreografia en que el ritme es construeix a partir del so que es produeix durant el moviment dels cossos, els sons vocals, la respiració, el so del làtex, material del que […]

Un fascinant espectacle que barreja dansa tradicional i contemporània, en una posada en escena teatralitzada, que inclou al mateix temps una fusió de música tradicional “tortosina” amb un altre mes actual, entre rockera i electrònica. El patrimoni cultural de les terres de l’Ebre, tant en la part musical i de les cançons que s’interpretaven pels pagesos quan treballaven al camp, com per la seva dansa tradicional, es poc coneguts fins i tot a la resta de Catalunya. Amb la intenció de fer conèixer aquest patrimoni musical i de dansa, han unit esforços set persones que fins fa pocs mesos ni tan sols es coneixien, dues ballarines d’estils molt diferents (una tradicional, Carme Balagué, l’altra contemporània, Sònia Gómez), un “dulciner tradicional” […]

Cyrano és un d’aquells personatges majúsculs del teatre universal. Tot i que molts actors vulguin interpretar-lo, n’hi ha pocs que acabin tenint la qualitat i les característiques que es necessiten per aconseguir l’excel·lència que exigeix Edmond Rostand. En aquesta versió de Pau Miró, l’actor Lluís Homar fa un tour de force que està totalment a l’alçada de les seves últimes creacions, des de Manelic a Ricard III. El seu fraseig, la importància que dóna a cada paraula i la recreació de cada vers -peces imprescindibles d’un personatge d’aquest tipus- són tan acurades que acaben per impregnar-ho tot. No és que la resta del repartiment ni la direcció no siguin les encertades, però en més d’un moment vaig pensar que Homar […]

Dins del cicle “El teatre de Josep Maria Miró” organitzat per la Sala Beckett, i que la setmana passada ens van presentar en Roda de premsa, ahir vam tenir l’oportunitat de veure OLVIDÉMONOS DE SER TURISTAS escrita per a l’ocasió. És el primer cop que Josep Maria Miró escriu un text en castellà. Dirigit per la directora argentina Gabriela Izcovich, està interpretat per la catalana Lina Lambert, l’actor madrileny Pablo Viña i els actors argentins Eugenia Alonso i Esteban Meloni, dos dels intèrprets de la versió argentina de EL PRINCIPI D’ARQUIMEDES. OLVIDÉMONOS DE SER TURISTAS, neix d’una proposta de la mateixa directora i Lina Lambert, que la Beckett ha impulsat conjuntament amb el Teatro Español, on estarà en cartell del […]

MACBETH ha tornat als escenaris, aquesta vegada a La Seca Espai Brossa, amb traducció de Salvador Oliva, adaptat i dirigit per Joan Gómez Ponseti i presentat per la companyia Teatrebrik. Una nova aposta de la companyia que es va estrenar el novembre de 2016 a Banyoles, en el marc de les activitats per a la celebració del 400 aniversari de la mort de Shakespeare. Amb vint anys d’història, aquesta és la desena producció teatral de la companyia i segons ells mateixos, la més ambiciosa. Teatrebrik és un grup heterogeni d’actors provinents de diferents camps artístics que inicià la seva trajectòria amb l’interès de participar en el desenvolupament cultural de Banyoles, la seva ciutat. Una adaptació del text per 7 actors […]

Hi ha certs vicis d’espectador que són difícils de treure quan anem al teatre. El primer és no tenir consciència que, quan veiem un musical conegut, es tracta, en realitat, d’un muntatge concret i que cada director pot prendre decisions molt diverses que, potser, no es corresponen amb les nostres expectatives. En segon lloc, quan existeix una versió cinematogràfica, com és el cas de Cabaret, esperar la posada en escena de la pel·lícula mateixa. En aquest sentit, els espectadors que no siguin capaços de desprendre’s d’aquestes dues dèries abans d’entrar a veure aquesta proposta dirigida per Jaime Azpilicueta, potser quedaran decebuts per no trobar-se allò que esperen. I és que, en realitat, la versió teatral de Cabaret té personatges diferents, […]

Partint de la peça de Friedrich Dürrenmatt (1921-1990), escrita l’any 1955, la companyia Farrés Brothers presenta una versió diferent i original combinant actors i titelles. Amb dramatúrgia i direcció de Jordi Palet Puig, aquesta proposta que es va estrenar al Temporada Alta, ha arribat al Lliure de Gràcia amb totes les entrades exhaurides, abans de la primera representació. Segons ens va comentar en Jordi Palet a la roda de premsa, el projecte es va començar a treballar en la primavera de 2016 un cop confirmada la participació de Vicky Peña i de Xavier Capdet com a protagonistes. Es tracta d’una obra amb més de 30 personatges que en aquesta versió s’han reduït a 13. Tres són els actors, Jordi Farrés, […]

Una nova producció de la Sala Flyhard escrita per Roc Esquius i dirigida per Sergi Belbel, on la ciència-ficció i la comèdia s’equilibren d’una forma apassionant. Una combinació de diferents gèneres que busquen la reflexió de l’espectador. Nosaltres, els homes, som dalt de tot de l’escala de l’evolució humana i des d’aquesta posició dirigim la nostra vida i tenim cura de la resta d’espècies que habiten el planeta. Però que passaria si això no fos així, que passaria si per sobre del “homo sàpiens” existissin els “homo supersapiens” i si aquets dominessin la nostra ment ???, aquesta és la qüestió que ens planteja l’obra. Un despatx, i un home que repasa unes anotacions, ell és en Valentí Muntaner, el conseller […]

Un espectacle visual, físic i musical que tan sols ha ofert dues representacions al Teatre de La Vilella. La companyia “Si tu t’imagines” és un col·lectiu de teatre físic que pren com a punt de partida disciplines com el teatre, la dansa, l’acrobàcia i la música. Els seus integrants utilitzen el cos com a motor d’uns espectacles que fugen de les convencions i intenten aconseguir la complicitat del públic. SOMMES-NOUS?, és una proposta dirigida per Olivier Décriaud on cinc artistes s’enfronten a preguntes que abasteixen els aspectes més diversos de l’existència: la vida, la mort, l’amor, l’amistat, l’humor, la propietat, l’esperança… Preguntes que ens fem tots en algun moment per comprendre qui som. Un espectacle fresc, dinàmic i ple d’energia […]

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos és, per a mí, una de les obres de teatre que no s’acostumen a representar i s’haurien de representar amb molta més regularitat. En una primera lectura superficial, podríem dir que tracta sobre les restes del franquisme i la concepció que els joves tenen sobre aquest. Però… només és això? Jo, personalment, crec que es tracta de molt més que no pas això. Es tracta d’un teatre experimental, rupturista, sense por, jove. Es tracta d’una obra que fa parodia del tema més sagnant i feridor de la historia contemporània d’Espanya. És una obra valenta, que no tem fer performances i mostrar els prejudicis que, al mateix temps, es tenen d’una Joventut a la que […]