Recomanacions

Aquesta és una comèdia amb un toc de fantàstic, però amb un rerefons de realitat que la fa molt actual. La premissa inicial és realment xocant, i a partir d’aquí s’inicia un discurs feminista i reivindicatiu… tot i que gens alliçonador. El gran encert de Daniela Feixas és el d’utilitzar la comèdia i el d’exposar, en primera persona, les dificultats amb les que es troben les dones encara a dia d’avui. La premissa de canviar de sexe a un polític de dretes és realment original, i el fet d’enfrontar-lo a la pressió social i a la del seu propi partit constitueixen un altre plantejament prometedor. Potser el problema és que hi ha situacions un pèl forçades -la curiosa relació que […]

Interessant, fosca i grotesca ha resultat aquesta posada en escena de La visita de la vella dama, un dels textos més coneguts del dramaturg Friedrich Dürrenmatt. Ideat com un conte cruel sobre les misèries de l’ésser humà, l’espectacle ha sabut trobar un inquietant equilibri entre l’humor negre, la sàtira social i la tragèdia que pot sorprendre tant com seduir l’espectador. Entre els seus encerts, podem destacar la música en directe o la utilització de titelles que, en aquest cas, serveixen com a una suggerent al·legoria de la manipulació. Vicky Peña i Xavier Capdet fan un treball interpretatiu impecable en un registre gens còmode pel seu poc realisme i la seva difícil aproximació al que podríem denominar com a farsa expressionista. […]

Mario Gas al llarg de la seva vida teatral ha fet molts amics literaris i musicals, i ha establert una relació d’afecte particular amb fragments de textos teatrals, poemes i cançons. I ara ens convida amb AMICI MIEI a acompanyar-lo en el seu particular viatge a través d’una curosa tria de diversos textos literaris. Ha fet una selecció de 150 poemes dels quals triarà una vintena per a cada un dels recitals, de forma que cada espectacle serà diferent, deixant també lloc a la improvisació. Una “trobada d’amics” on Mario Gas repassa alguns dels poemes o textos teatrals que formen part del seu bagatge, pels que sent una especial predilecció i que vol compartir amb nosaltres. L’acompanya al piano Barbara […]

Des dels inicis de l’existència de la ficció, el viatge ha servit com a metàfora de diverses circumstàncies humanes com la recerca del sentit de la vida, la fugida d’una realitat que no volem acceptar o l’evolució emocional d’un personatge, entre d’altres perspectives. El brillant dramaturg Josep Maria Miró pren, en aquest cas, aquesta arquetípica al·legoria per donar-li un aire més contemporani. L’autor d’El principi d’Arquímedes reflexiona sobre la diferència entre el turista (aquell que es trasllada però, en realitat, no veu res) i el viatger (el que de veritat vol conèixer les coses), per explicar-nos una història íntima, emotiva i dolorosa. Gabriela Izcovich ha estat l’encarregada de dirigir aquesta peça, dotant-la del característic estil del teatre argentí que, curiosament, […]

Carlos Perelló es el autor de Dramaburg, el tercer premio de la segunda edición del ciclo Desperta Lab organizado por la Sala Atrium y la Nau Ivanow. Después de un proceso de cuatro semanas de trabajo colectivo alrededor de la corrupción ideológica como producto de la espectacularidad, Guillem Geafell dirige un montaje complejo y lleno de filosofía, no apto para todos los públicos. En la obra, observamos como la dialéctica poético-filosófica resulta contaminada por una estridente puesta en escena llena de gritos y provocación. Ese es precisamente el objetivo de denuncia del texto: ofrecer una muestra pos-apocalíptica de cómo la exhibición releva y confunde la reflexión. Lee la crítica completa aquí: http://www.masteatro.com/critica-de-dramaburg

Un herbicida es un producto químico utilizado para eliminar plantas indeseadas. Esa parece ser la moral del grupo A, una secta incierta que pretende eliminar todo ser humano viviente y crear una nueva y mejor sociedad. Cuando Ema, la protagonista de esta historia, deseó que el mundo cambiara, poco podía imaginarse hasta qué punto sus deseos llegarían a hacerse realidad. El texto distópico de Maria Porras es muy sutil, sugiere más que cuenta y deja al espectador la tarea de imaginar los detalles. Puede que no dé respuestas, pero si genera muchas preguntas: ¿Realmente puede el ser humano cambiar? ¿Hasta dónde se es capaz de llegar para este cambio? Y sobretodo, ¿el fin justifica los medios? Al texto se le […]

Vero Cendoya (Barcelona, 1976) s’ha inspirat en un text de la periodista i escriptora Natza Farré per construir el seu últim espectacle de teatre-dansa, IF (L’ÚLTIM DESIG) que dimecres vam poder veure a la Sala Atrium. Tres germanes amb personalitats i vivències molt diferents tornen al càmping on havien passat molts dies de la seva infantesa, per complir l’últim desig de la seva mare que volia ser enterrada allà. L’espectacle està inspirat en l’estètica i continguts del món oníric del pintor Mark Ryden i té referències al cinema de Wess Anderson. Un viatge emocional de les tres germanes que recorden el passat que van compartir, quins eren els seus desitjos i quines són les seves realitats. Amb el cos i […]

Per anar bé, alguna cosa hauria de rebentar dins nostre cada cop que anem al teatre. A Blasted tot rebenta perquè cal que ho faci per començar a reconstruir. Sarah Kane entén cada text que escriu com un seguit d’explosions que han de desmuntar tot allò preconcebut que han passat a formar part d’un magma espès absolutament indiscutible, o millor dit, indiscutit. No és casualitat, doncs, que l’Alícia Gorina s’hi hagi fixat per dur-la per primer cop a Catalunya, tenint en compte que la seva mirada també és pertinaç i igualment compromesa, com ho és la de l’anglesa. Compromesa amb l’ésser humà i amb una voluntat de posar en evidència la realitat sense embuts.

Un text de l’autor argentí Alfredo Staffolani (1982) ha estat l’última lectura escenificada del cicle DNI+D. Per quarta temporada consecutiva, el Teatre Tantarantana i el Teatre dels Argonautes han ofert el cicle DNI+D on s’han presentat sis obres, de sis països, escrites per sis autors de l’escena teatral iberoamericana. Amb transmissió en directe a través de les xarxes socials és un projecte que vol promocionar la nova creació dramatúrgica de Llatinoamèrica a Catalunya i Portugal. POR CULPA DE LA NIEVE és una comèdia dramàtica ambientada en alguna ciutat de Bèlgica, on el fred i la religió anglicana ho impregnen tot. Dirigida per Abel Vernet ha comptat amb la participació de Núria Casas (Katia), Oriol Escalé (Blas), Estefi García (Ruth), Jordi […]

MOBY DICK és una novel·la de l’escriptor Herman Melville publicada en 1851 que narra la travessia del vaixell Pequod, comandat pel capità Ahab, en l’obsessiva i suïcida persecució de la balena blanca. Juan Cavestany ha fet l’adaptació del text, i tal com ens va comentar a la roda de premsa després de conèixer la novel·la, va descobrir que “el veritable secret de la novel·la va més enllà del relat d’aventures que aquesta presenta”. L’essència de Moby Dick rau en el que representa aquesta persecució obsessiva per a tota la tripulació del Pequod. Una ambiciosa adaptació teatral, una proposta “enorme” que s’ha portat a l’escenari del Teatre Goya sota la direcció de l’Andrés Lima “estem davant de la història d’una obsessió […]

Ahir vaig acudir a l’estrena de “Moby Dick” al Teatre Goya. Per començar indicar que el treball que vaig veure a l’escena va ser extraordinari. Començant per l’escenografia, la il·luminació i l’espai sonor. Tot a la perfecció per una obra amb un protagonisme absolut. La sensació de viatge, de tempesta, de persecusió l’han resolt amb enginy gràcies al so i la llum; fins i tot en alguns moments amb les imatges en moviment. Però la constant presencia de l’aigua amb la reproducció de les ones a la part alta del fons, m’ha semblat poc escaïent. Segurament, dependent de la fila on estàs situat veus com la sensació de profunditat. Però si estàs situat una mica lluny, aquesta perspectiva la perds […]

Inicialment tenia que assistir a l’última setmana de “El Bufón del Rey Lear”, però abans d’entrar ja em van comentar que durant aquest mes de febrer continuava la representació. I amb una sala plena, no és estrany que s’hagi prorrogat durant les properes setmanes. En diferents moments aquesta obra de Shakespeare d’esvaeix per endinsar-nos en diferents moments de la realitat. Tant amb referents polítics/socials actuals com una visió de la feina del dramaturg i actor que es presenta davant nosaltres. És un viatge constant entre la història del Rei Lear i l’actualitat, resolta amb molta dignitat. I el resultat és força bo, per la seva proposta totalment original i captivadora. Davant una adaptació d’un Shakespeare, un rei Lei, ens trobem […]

Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta a La Vilella, però la nostra agenda no ens ha permès fer-ho fins al últim dia de programació. I la veritat és que no ens ha decebut gens, i hem constatat que MIGRANTE és una excel·lent producció que esperem torni aviat. Una obra de teatre documental escrita per Rosa Molina, Sergio Álvarez i Juan Pablo Mazorra basada en testimonis reals. Una feina d’investigació de la companyia de teatre independent “Parece una tontería” que ens porta a l’escenari les terribles circumstàncies a les quals s’enfronten les persones que han de fugir de les seves llars i dels seus països, deixant enrere família i amics, per intentar trobar una vida millor. MIGRANTE és el desè […]

Ahir vaig estar a l’estrena de “Moby Dick” al Teatre Goya. Un treball d’equip extraordinari del que cal destacar a Jaume Manresa que signa la composició musical i sonora del muntatge, Miquel Àngel Raió responsable de la projecció d’imatges ,a la Beatriz San Juan per l’escenografia i el vestuari, i Valentín Álvarez per la il·luminació, un dels elements més destacables d’aquesta obra. La interpretació de Josep Maria Pou és extraordinària. El seu protagonisme és aclaparador, la seva força escènica i la seva capacitat de memoritzar indiscutible. Però no sé per quina raó no és un espectacle que aixeca emocions…la densitat del text, la concentració de protagonisme escènic de l’actor Josep Maria Pou, …Ahir per ser dia d’estrena, els aplaudiments van […]

La companyia DonDavel va néixer de la passió pel teatre de Davel Puente Hoces, una persona apassionada pel circ, la màgia i el teatre d’objectes. Davel Puente es va llicenciar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Complutense de Madrid i ha format part de la companyia francesa Cirque Bidon que encara avui es desplaça en carruatges tirats per cavalls. LE FUMISTE és el seu segon espectacle en solitari després de “Circo de Autor” on explicava els seus viatges pel món. Simultàniament participa en creacions col·lectives com a malabarista i mag, a França (on actualment viu), a Itàlia i a Espanya. També ha col·laborat amb Pallassos sense Fronteres, editat la revista circense el Ambidextro, impartit classes d’Història del Circ a l’Escola […]