Tot el que necessites per anar al teatre

La visita de la vella dama: El poder dels diners corromp fins i tot als titelles

La visita de la vella dama
24/01/2018

Partint de la peça de Friedrich Dürrenmatt (1921-1990), escrita l’any 1955, la companyia Farrés Brothers presenta una versió diferent i original combinant actors i titelles. Amb dramatúrgia i direcció de Jordi Palet Puig, aquesta proposta que es va estrenar al Temporada Alta, ha arribat al Lliure de Gràcia amb totes les entrades exhaurides, abans de la primera representació.

Segons ens va comentar en Jordi Palet a la roda de premsa, el projecte es va començar a treballar en la primavera de 2016 un cop confirmada la participació de Vicky Peña i de Xavier Capdet com a protagonistes.

Es tracta d’una obra amb més de 30 personatges que en aquesta versió s’han reduït a 13. Tres són els actors, Jordi Farrés, Pep Farrés i Ireneu Tranis, que donen vida als titelles de mida humana que representen als habitants del poble de Güllen.

Una “comèdia tràgica”, com l’etiqueta el seu autor, que destil·la perversitat i tristesa i un joc pervers entre manipulador i manipulats i que ens mostra l’enorme poder dels diners, capaços de comprar la moral, la justícia i, en definitiva, qualsevol cosa. Perquè, encara que molts es neguen a acceptar-ho, tot té un preu, fins i tot la vida i la mort.

Ens han presentat doncs, una mirada en clau esperpèntica d’aquesta obra metafòrica de Dürrenmatt, i l’han portat al seu terreny, al dels titelles, que a mesura que l’obra va avançant s’humanitzen, l’actor apareix per sobre del titella i pren la paraula. El manipulador pren el protagonisme del seu ninot.

Els espectadors oblidem aviat que són ninots.

Música en directe interpretada per Adrià Bonjoch a la guitarra i Pep Coca al contrabaix.

Malgrat la qualitat innegable de la seva posada en escena i d’unes màgiques i entregades interpretacions, el text ens va començar a avorrir en algun moment, ja que és totalment previsible des del primer quart d’hora de representació; un senyal molt clar de què és així, és que ens vam descobrir l’un a l’altre mirant el rellotge per veure si el temps passava més ràpidament. Per aquesta raó, nosaltres creiem que no hauria estat pas malament, fer una petita retallada en el temps de durada.

Malgrat tot, la proposta en conjunt ens ha agradat i creiem s’ha de veure.

La nostra valoració és de 6 sobre 10

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a La visita de la vella dama