Tot el que necessites per anar al teatre

Cabaret, el musical: Gran musical a mitja potència

Cabaret, el musical
24/01/2018

Hi ha certs vicis d’espectador que són difícils de treure quan anem al teatre. El primer és no tenir consciència que, quan veiem un musical conegut, es tracta, en realitat, d’un muntatge concret i que cada director pot prendre decisions molt diverses que, potser, no es corresponen amb les nostres expectatives. En segon lloc, quan existeix una versió cinematogràfica, com és el cas de Cabaret, esperar la posada en escena de la pel·lícula mateixa. En aquest sentit, els espectadors que no siguin capaços de desprendre’s d’aquestes dues dèries abans d’entrar a veure aquesta proposta dirigida per Jaime Azpilicueta, potser quedaran decebuts per no trobar-se allò que esperen. I és que, en realitat, la versió teatral de Cabaret té personatges diferents, més cançons, més trames secundàries i un contingut tràgic molt més present que la fa molt interessant però també més incòmoda.

No obstant això, més enllà de les expectatives de cadascú, veient l’espectacle es nota que estem davant d’un dels grans musicals de referència, tan icònic com rellevant. El problema, finalment, d’aquest cas específic és que la major part del repartiment sembla no tenir l’entrega suficient per defensar la història i les cançons. Malauradament, tot i un desplegament tècnic força impressionant, les escenes dialogades i molts números musicals no tenen prou energia i això evita que el públic connecti com seria desitjable. Per sort, tenir com a mestre de cerimònies a un descomunal Ivan Labanda compensa totes les carències dels seus companys. El seu vigor interpretatiu, la seva potència vocal, el seu carisma, l’espontaneïtat i la solidesa amb la qual sosté tot el conjunt aconsegueixen salvar la papereta a un muntatge que tenia tot el potencial per haver brillat amb molta més intensitat.

← Tornar a Cabaret, el musical