Jordi Coromina: Ara que ho tenim tot

9/06/2018

Escenes de guerra i matrimoni

Hem vist moltes baralles matrimonials en un escenari, moltes disseccions del món de la parella, però potser la particularitat d’aquesta obra de Lee Blessing és que intenta parlar d’un conflicte aparentment inexistent. La vida del matrimoni protagonista -com la de tants altres- ha transcorregut sense qüestionar-se res, pensant que tot era com havia de ser i desoint els desitjos interns de cadascun dels cònjuges. Aquesta premissa, que funciona prou bé fins que desemboca en una autèntica batalla campal, sembla que hauria d’haver aguantat la peça per si sola… però crec que la direcció ha optat per un to equivocat que ha esguerrat el conjunt. El ritme esdevé massa feixuc i les rèpliques a vegades no són prou precises. S’han desaprofitat les parts còmiques, que hi són, i s’ha volgut optar per un realisme que l’obra decideix deixar aparcat a partir d’un cert moment. Si no fos així, no s’entendria la part final, que frega la incorrecció i que incomoda a molts espectadors. Un final que, amb el to equivocat, encara pot resultar més i més desconcertant.


Tot el que necessites per anar al teatre

Jordi Coromina: Ara que ho tenim tot

Jordi Coromina: Ara que ho tenim tot

Ara que ho tenim tot és una obra sobre la misèria de l’amor, sobre la corrupció amb què el temps tracta aquella idea romàntica i apassionada de la unió, i sobre la necessitat de sanar la puresa que hauria d’existir en l’amor.

Ens proporciona un exercici honest i vibrant, teatralment molt intens, que sacseja el punt de vista que l’espectador pot tenir sobre la idea convencional de parella; ens pregunta amb valentia què és el que val avui aquesta institució. 

Sinopsi

Una parella catalana benestant, de bona família i amb un fill en edat universitària, celebra el seu vint-i-unè aniversari de casament en el mateix hotel on van passar la seva nit de noces. Aparentment tot és perfecte menys l’habitació, que no és exactament la mateixa.

Es vesteixen per anar a un sopar amb una bons amics i, de sobte i sense pre-avís, es posa de manifest la claustrofòbia soterrada, la corrupció del pas del temps i la decepció. Els seus intents per esbrinar què s’amaga darrera d’aquesta decepció es tornen patètics i frustrants, fins arribar a la violència física i degradant. Almenys aquesta explosió els recorda que són vius. Però se li pot dir a això “matrimoni”?

Sobre l'autor

Lee Blessing és un autor nord-americà contemporani amb una trentena d’obres de teatre, de les quals la més coneguda i l’única que s’ha estrenat aquí és Un passeig pel bosc (Premi de l’Associació de Crítics de Teatre Americà i estrenada al Teatre Poliorama el 1991 en un muntatge d’Enric Majó).

Les seves obres aborden els grans temes socials i culturals de la nostra societat amb una intel·ligent senzillesa, claredat i humanitat, sempre a favor de la complexitat de l’ésser humà.

“És un escriptor amb diàlegs molt fluits i ben articulats amb un veritable truc per domesticar temes aparentment salvatges”. The New York Times

“LB tiene una pluma sutil que le permite dejar en boca de sus criaturas frases afiladas, crueles y dramáticas…”. La Nación

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

Sigues el primer en deixar la teva valoració.