Animal negre tristesa

Ahir vaig estar a La Beckett veient aquesta obra de la dramaturga alemanya Anja Hilling dins del Cicle Planeta Persona i que de forma magistral, dirigeix ​​Julio Manrique. Sis persones dues dones, quatre homes i un nadó lligats entre si per diverses circumstàncies, decideixen anar a passar un dia de relaxació al bosc. Allí s’alliberen xerrant, bevent, fumant fins que una distracció provoca un foc. A partir d’aquest moment se separen i corren i corren sense saber on, a la recerca de la salvació. Amb una duresa implacable, la Màrcia Cisteró i en Norbert Martínez van narrant aquests esfereïdors fets acompanyats d’una guitarra que et mantenen immòbil a la butaca contenint la respiració. Quan al cap dels dies tot va tornant a la normalitat, els sis personatges veuen com els danys col·laterals que la seva imprudència va generar i les seqüeles tant físiques com psíquiques que pateixen, faran que res sigui com abans i la seva vida faci un gir total. De tot això en podem treure una reflexió, la manca de responsabilitat dels éssers humans amb el maltractament que donem a la natura. Una posada en escena extraordinària amb una impactant escenografia, una immensa pantalla on es van passant vídeos i que en aquesta obra si és necessari i una acurada il·luminació i efectes. Excepcional el treball dels sis actors/actrius sense distinció, Ernest Villegas, Jordi Oriol, Mima Riera, David Vert, Joan Amargós i Mia Esteve, que es deixen la pell a l’escenari i vull destacar per la seva execució, la bellesa dels pausats moviments coreogràfics. Una gran tarda/nit de teatre per a una obra que sens dubte és del millor que hem vist aquesta temporada. No us ho perdeu.

Interessant obra pel seu contingut amb bona interpretació i posta en escena.
Potser el plantejament general resulta massa narratiu, amb poca interacció entre els personatges, i en la part central s’esplaia excessivament en detalls escabrosos.

Una obra curiosa. El text tan poc interessant com semblava, tenia l’esperança que darrere la sinopsi hi hagués una obra mestra, però no. Tal qual, un incendi canvia la vida de 7 persones, es pot veure, un muntatge que no està malament, sense ser el millor del Manrique, i unes interpretacions correctes.

4, hombres, dos mujeres y un bebé van de excursión al campo a pasar unos días de acampada. De repente un incendio forestal se desata y la sensación de diversión pasa en un segundo a terror, miedo y supervivencia.
Un momento que les cambiara la vida a todos. Almenos a los que sobrevivan…

Espectacular puesta en escena que nos brinda Julio Manrique de este texto de Anja Hilling. Una propuesta que sin duda conseguirá hacerte sentir incómodo y notarás en tu propia piel la calle, el humo, el olor a quemado. Sentirás de cerca la desesperación de los protagonistas.
Un elenco de actores que se deja la piel tanto interpretativamente como físicamente. Bravo!!
Y una iluminación y apartado sonoro que personalmente me ha encantado.