Si en el primer espectacle de Carles Sans Per fi sol! van anar 150.000 espectadors a veure’l, si tots van riure entre quatre i cinc vegades per minut, en el seu nou espectacle Per fi me’n vaig! s’ha proposat el repte de superar-lo explicant històries quotidianes, particularitats de la seva vida diària, impressions sobre les petites coses que, des de la seva peculiar manera de veure-les i explicar-les, ha transformat en històries hilarants i plenes de tendresa amb què el públic riurà dues o tres vegades més per minut que en l’espectacle anterior.
Sinopsi
Per què Per fi me’n vaig!? Perquè, per prescripció pròpia, he decidit que potser no seria mala idea canviar els escenaris per una hamaca davant del mar, a l’espera que un clam popular demani el meu retorn immediat als escenaris.
Però, per si això no passa, jo no em perdria aquest nou espectacle, l’objectiu principal del qual continua sent el mateix des que vaig començar fa quaranta-cinc anys: fer riure a tots els que vinguin a veure’m i que surtin del teatre amb ganes de tornar una altra vegada.
Per fi me’n vaig! és una bogeria codirigida amb José Corbacho en què parlo d’experiències pròpies, d’impressions originades a partir de moments viscuts dels quals trec l’humor de totes les coses, fins i tot de les més serioses.
Seria preciós poder trepitjar una altra vegada tots els escenaris en els quals ja he estat i descobrir els que encara em queden per conèixer. T’hi espero!
