Roser Garcia Guasch

El dramaturg Joan Yago és un dels fundadors de La Calòrica i El Futur té el seu segell inconfusible. La ironia, la crítica i la comèdia en tots les seves obres és una bona combinació perquè el públic pugui reflexionar des del somriure. La producció de El futur és de la Companyia La Bandarra i segons explica Joan Yago al col·loqui que el dia de l’estrena feien al final de l’obra, va néixer en una classe. Els alumnes i ell van proposar parlar del passat i del futur i al final s’ha quedat amb el títol de El Futur tot i que parla del passat com a record i de l’imaginari com a futur. Va ser estrenada al 2019 al […]

Tot l’origen de la història es explicada per l’actor Toni Guillemat als primers 15 minuts. A partir de llavors es desenvolupa un procés fantasiós del dol, del dolor per una pèrdua irreparable. Utilitzant la distòpia del túnel del temps que fins ara havíem vist en el passat, la persona perduda, la que hauria pogut ser, amb realitat virtual, apareix en el futur en tres etapes i edats diferents. Elles tres són Paula Jornet, Neus Pàmies i Isabel Soriano. Les tres, vestides amb la mateixa roba però en diferents estils segons l’època (encertat vestuari de Laura Sanz), parlen amb el que queda, l’interroguen, dialoguen en mig de tecnologia sonora i imatges molt visuals d’una gran bellesa. Amb música de Neus Pàmies […]

Tenia moltes ganes de veure com s’havia transformat l’emblemàtic El Molino després de molts anys tancat i veient com s’anava deteriorant mica a mica. Per fi, l’Ajuntament de Barcelona ha comprat aquest historic espai i, després de la convocatòria per concurs públic, ha atorgat la gestió a Festival Cruïlla. El Molino va iniciar el seu llarg recorregut al 1898 amb el nom de La Pajarera Catalana perquè es va construir a sobre d’una tasca que es deia La pajarera. Al 1908 per primera vegada apareix el nom de Petit Moulin Rouge, imitant al de Paris. A l’any 1929, coincidint amb l’Exposició Universal es va remodelar la façana i es van afegir les aspes d’un molí que és la imatge que […]

La Sala Olympia de París als anys seixanta del segle passat va representar la lluita de totes les forces progressistes i d’esquerres per finalitzar la dictadura, una dictadura que anava fent aigües per tot arreu però no es va poder enderrocar. A l’Olympia anaven els cantautors catalans i espanyols a cantar amb el públic per la llibertat. Paco Ibáñez hi va ser el 2 de desembre del 1969 i en aquesta obra, Carlota Subirós fa un repàs personal d’aquell famós disc i de la seva relació amb el teatre d’una manera elegant i estèticament perfecte. Com si la directora ens parlés en primera persona dels seus records, les sis actrius són el seu alter ego i van passant del Paco […]

Le congrès ne marche pas arriba al Poliorama després d’haver exhaurit al Teatre Lliure la temporada anterior. La Calòrica, com sempre, amb un muntatge teatral impecable, modern, original i arriscat de Joan Yago ens presenta un episodi complicat de la història de Europa. El que s’havia iniciat com un procés de canvi amb la revolució francesa al 1792 sota els principis de la Il·lustració, s’acabava amb un repartiment de territoris, fronteres i lluita pel poder. Les monarquies absolutistes van veure perillar la seva hegemonia amb l’avançament de les tropes de Napoleó i després de la derrota, es repartíen els territoris com en un mercat. Va ser la primera cimera internacional de la història. Era la més gran concentració de monarques […]