Roser Garcia Guasch

El director Àlex Rigola assumeix el gran repte d’adaptar i portar a escena una de les millors novel·les russes del segle passat. És un desafiament per la complexitat de l’obra, la quantitat de personatges, els salts en el temps, la màgia, el simbolisme i la barreja entre realitat i ficció. Escrita per Mikhail Bulgàkov als anys 40, es va publicar pòstumament a l’any 1966-67 en una revista russa (Mockba) per fascicles i també censurada fins que va ser publicada a Paris al 1973. Bulgàkov no era un contrarevolucionari però va estar sempre vigilat pel règim per la defensa de la llibertat artística i religiosa. Les tres trames de l’obra es van intercalant creant al començament certa confusió. El diable (Francesc […]

Ha estat una meravellosa sorpresa descobrir un autor tan jove que només amb 20 anys va escriure En finir avec Eddy Bellegueule (2014). Va ser el seu primer text traduït quasi immediatament a més de 20 idiomes. El debut d’Édouard Louis va ressonar per tot França tirant-li en cara el seu silenci davant de la violència i el maltractament. Amic d’Annie Érnaux, ambdós s’autodefineixen com autors d’autoficció. Són estils semblants pel realisme i la potència íntima del seu llenguatge. “Qui a tué mon père” (2018) és una novel·la que té molt d’autobiografia però també d’auto ficció sobre la relació amb el seu pare. Fent salts en el temps, parla del seu avi i de la violència que ho impregnava tot […]

Lali Àlvarez és l’autora i directora de Ragazzo, obra que recull els fets de la cimera del G8 al 2001 a Gènova, ciutat que va ser blindada i militaritzada per a tots els moviments antiglobalització que es van reunir allà per mostrar el seu desacord (300.000 persones). Els més grans recordem perfectament els fets per la premsa. A Lali Àlvarez les hemeroteques li van proporcionar amb detall els successos d’aquell dia i la mare del Carlo Giulani, Haaidi Gaggio Giulani, li va obrir les portes de casa seva i el seu cor. Amb aquesta obra, l’autora fa un teatre polític, de denúncia pública i per salvar la memòria de Carlo Giuliani. La resta, tothom ho sap. El cas va ser […]

Amb la idea original de Jordi Milán i amb el guió d’ell mateix, Toni Sans i Rubèn Montañá, La Cubana ens regala aquesta vegada dos escenaris diferents o un teatre dins del teatre amb la mordacitat i enginy als que ens tenen acostumats. L’escenari principal és un teatre d’aficionats: L’elenc artístic Teatral del Centre Parroquial de Nostra Senyora de la Llum (ja ens parla molt d’aquell moment), que es troben per primera vegada (després d’haver representat Els Pastorets), per parlar de la següent obra. A Catalunya, passats els primers anys més durs i cruels de la dictadura, a qualsevol centre parroquial, centre cívic o barriada van sorgir de manera espontània grups de teatre d’aficionats, esbarts dansaires, corals, centres excursionistes, grups […]

És el segon text de Josep Maria Miró del tríptic de l’Epifania que va començar amb “El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc” interpretat per Pere Arquillué. La majordoma és un altre monòleg interpretat per Rosa Renom. Una dona torna a casa seva després de 27 anys d’haver abandonat l’home. És una història que requeriria un debat profund. Miró ens fa pensar, ens fa enfadar i ens emmiralla amb una situació insuportable. Miró ens interperpel.la perquè sap que molts de nosaltres ho hauríem acabat d’una altra manera. És la història del poder, de l’abús, de la crueltat i de l’anestesia que segueix a un dolor tan fondo que fa difícil entendre el perquè de la serenitat, […]