Roser Garcia Guasch

David Mamet ha estat present en aquesta temporada en dues obres representades simultàniament, Glengarry Glen Ross i Un matrimoni de Boston. Ho celebrem. Boston marriage es refereix a les parelles de dones que vivien juntes al segle XIX a EEUU i que vivien de manera independent de la seva feina o d’alguna herència sense recolzament de cap home. Aquesta expressió es va extreure de la novel·la Les Bostonianes de Henry James. Era el començament de l’empoderament de les dones. Josep Maria Mestres la porta una altra vegada al teatre 20 anys després d’haver-la estrenat a Barcelona. Anna Lizaran, Emma Vilarasau i Marta Marco eren les tres actrius que van interpretar aquesta obra. Les tres han pujat un esglaó a la […]

A la primera edició del ‘RIIIING! Els musicals que truquen a la porta’ 2023 organitzat pel Festival Grec de Barcelona amb la col·laboració d’EL TERRAT i Toni Viñals, van seleccionar d’entre 8 propostes artístiques a Ànima com a Millor Proposta d’Espectacle i guardonada posteriorment. Allò era només una proposta però ja vam veure que anava de musical de gran format. Ho va presentar Oriol Buré amb l’entusiasme de guanyador. Paula Malia en va fer un tast amb una de les cançons de la protagonista. Felicitem a la Portacelli i al TNC per haver vist que a aquest espectacle se li havien d’obrir totes les portes. Els ho agraïm. És un espectacle de creació en català. És un gran espectacle a […]

Aquesta temporada, i simultàniament, tenim la sort de tenir programades dues obres de David Mamet a BCN: Glengarry Glen Ross i Un matrimoni de Boston a la Villarroel. Àlex Rigola assumeix el repte de tornar a dirigir aquesta obra que ja s’havia representat al Teatre Lliure a l’any 2003. Havia estat estrenada al 1983 al National Theatre de Londres amb la que va guanyar el Pulitzer al 1984 i posteriorment va ser portada al cinema i considerada una de les millor pel·lícules dels anys noranta. Al festival de Venecia Jack Lemmon i Al Pacino també en van sortir guardonats. A l’encant de la sala HEARTBREAK hotel per las seva proximitat amb el públic, s’hi afegeix en aquesta obra l’escenografia minimalista […]

El teatre argentí no et deixa mai indiferent, potser per la sensibilitat amb la que tracta als personatges, per la cruesa de les situacions, per la sinceritat i facilitat amb la que expressen els sentiments. Aquesta obra és argentina perquè ho és la dramatúrgia i la direcció, un dels actors, l’assistència artística, l’escenografia i el vestuari. La producció és de Júlia Simó Puyo i El Eje, companyia creadora de 12 espectacles que parlen de personatges marginats i trencats. El dramaturg i director és Sergio Boris, autor i director de molts espectacles i innombrables premis. En aquesta obra Euforia y desazón, hi ha molta més “desazón” que eufòria. Una ex-alumne d’una escola de formació d’adults torna per dirigir-la. L’escenografia ja ens […]

La intimitat de la Sala Flyhard convida al públic a una vivència comunitària d’uns fets que es representen molt a prop. Aquesta proximitat es veu reforçada amb un recurs no original però sí molt efectista de fer veure que l’obra es va creant a l’escenari com si fos una pàgina web: “en construcció”. Els tres intèrprets, meravellosos per cert, es dirigeixen al públic amb sornegueria i complicitat mentre mostren les dificultats que els imposa el seu dramaturg, sense text, sense sala i amb l’agreujant que el músic no és actor professional. Sorprenent és aquesta obra creada i dirigida per Marc de la Varga. És un entramat entre passat i present, ficció i realitat, salut i malaltia. Marc de la Varga […]