Roser Garcia Guasch

És difícil fer humor. És un repte tan gran que pot traspassar fàcilment la frontera cap al somriure forçat o l’avorriment. Sempre que sento comentaris com “per passar una bona estona” referint-se a alguna obra de teatre, penso que jo no puc perdre el temps quan hi ha un munt d’ofertes teatrals que em poden donar alguna cosa més que “passar l’estona”. Us asseguro que avui no he perdut el temps i he passat una molt, molt bona estona. Irene Hernanz amb altres experiències exitoses en microteatre, experimenta aquesta vegada amb les relacions de pre-parella i ens mostra en clau d’humor tota classe de sentiments que es manifesten en una trobada no casual. Genís Lama i Anna Cerveró fan molt […]

La Companyia La Voz Ahogada; Projecte Escènic porta al teatre un projecte sobre les dones en els últims anys del franquisme. A partir de la Caputxinada al 1969, tots els moviments polítics i socials que havien treballat fins aquell moment en la més absoluta clandestinitat, mica a mica van anar traient el nas, es van anar posant d’acord amb totes les forces socials, obreres i intel·lectuals per acabar amb la dictadura i aconseguir les llibertats i la democràcia. El franquisme començava a rebre pressions d’Europa i els moviments antifranquistes eren cada vegada més potents. No va ser fàcil. Van ser uns anys en els que el règim veia perillar la seva estabilitat i, tot i fent espeternecs de mort, va […]

Després de dos dies de la celebració de la Mare de déu de Montserrat, el públic del teatre Goula de Begues entonàvem amb més o menys encert, “el Virolai”. Mentre es prepara una gran festa comptant amb la col·laboració de tot el públic, els dos intèrprets parlen, discuteixen, s’expliquen parts de les seves complicades vides i ens demostren que existeix entre ells una profunda amistat i una complicitat que fa fluir l’obra pels camins de la veracitat i de la confiança. Aquesta és la part millor de l’obra, conèixer les seves vides fora de l’escenari. Sempre és fascinant pel públic pensar què passa quan aquell actor tan segur de si mateix arriba desenganyat a casa seva o com s’apaguen els […]

El teatre és un dels elements més preuats de l’educació col·lectiva i és per això que agraïm aquesta posada en escena d’una de les dones més enigmàtiques i misterioses de la història de la poesia. Se’n sap tan poc que ens hem hagut d’imaginar-la. Només la coneixem a partir dels 100 versos que han quedat dels nou llibres que s’havien recollit a la biblioteca d’Alexandria. El papa Gregori VII els va fer cremar per immorals i perquè incitaven al pecat. Eren més de 12000 versos que s’havien conservat i intuïm més que sabem d’ella a partir dels pocs elements que han dit altres poetes com Ovidi. Plató la va anomenar la desena musa. I han estat tres dones les que […]

Lluïsa Cunillé és l’autora del text que dirigeix Xavier Albertí acomiadant-se amb aquesta obra del seu pas com a director del TNC. És un teatre documental situat en un lloc concret, el Paral·lel de Barcelona, en un moment també molt concret, a finals dels anys trenta, a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera i en el moment polític convuls i apassionant que prepara l’adveniment de la segona república. És una època de creixement industrial i econòmic. La riquesa s’acompanya d’alegria i el Paral·lel s’omple de festa, teatres, cançons que seran mítiques, artistes, cantants, ballarines i músics de tota mena. La riquesa comporta també desigualtats socials, pobresa i misèria. La cara obscura de l’època queda ben reflectida en […]