Roser Garcia Guasch

Amb la idea original de Jordi Milán i amb el guió d’ell mateix, Toni Sans i Rubèn Montañá, La Cubana ens regala aquesta vegada dos escenaris diferents o un teatre dins del teatre amb la mordacitat i enginy als que ens tenen acostumats. L’escenari principal és un teatre d’aficionats: L’elenc artístic Teatral del Centre Parroquial de Nostra Senyora de la Llum (ja ens parla molt d’aquell moment), que es troben per primera vegada (després d’haver representat Els Pastorets), per parlar de la següent obra. A Catalunya, passats els primers anys més durs i cruels de la dictadura, a qualsevol centre parroquial, centre cívic o barriada van sorgir de manera espontània grups de teatre d’aficionats, esbarts dansaires, corals, centres excursionistes, grups […]

És el segon text de Josep Maria Miró del tríptic de l’Epifania que va començar amb “El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc” interpretat per Pere Arquillué. La majordoma és un altre monòleg interpretat per Rosa Renom. Una dona torna a casa seva després de 27 anys d’haver abandonat l’home. És una història que requeriria un debat profund. Miró ens fa pensar, ens fa enfadar i ens emmiralla amb una situació insuportable. Miró ens interperpel.la perquè sap que molts de nosaltres ho hauríem acabat d’una altra manera. És la història del poder, de l’abús, de la crueltat i de l’anestesia que segueix a un dolor tan fondo que fa difícil entendre el perquè de la serenitat, […]

Sigui quin sigui el context històric, polític o econòmic, hi ha qüestions familiars que són invariables al llarg del temps, com són la preocupació pel futur dels fills o la necessitat d’aquests de reivindicar la seva pròpia llibertat de decidir. Els fills creuen que ho faran millor que els pares i desitgen trencar motllos i aspiren a una llibertat que els pares no tenien, o no creien tenir. Molt sovint, les frustracions dels pares es traslladen als fills, i aquests traslladen les pròpies a la generació següent, en un bucle infinit que mai s’atura. Ramon Madaula ha escrit un text amb el qual s’hi poden sentir identificades persones de diferents edats. Ha sabut trobar els temes que més apropen i […]

Torna José Sanchis Sinisterra a Barcelona. Aquesta vegada amb la seva última obra: La criatura de Frankenstein. Sempre recordarem la tardor del 2023 en la que el dramaturg i fundador de la Sala Beckett (1989), va ser homenatjat amb un cicle de sis espectacles, cinc lectures dramatitzades, xerrades, taules rodones i més activitats. Vam tenir l’ocasió d’entrar a l’immens univers de Sanchis Sinisterra i va ser inoblidable. Amb la seva imparable activitat creativa, i basat en L’informe sobre l’Acadèmia de Kafka, en aquesta ocasió, dona vida i sentiments al personatge creat per Mary Shelly com ha fet altres vegades amb personatges extrets d’obres de Shakespeare com Julieta en la cripta o La noche de Molly Bloom, de l’Ulises de James […]

És la història de tres dones amb trets tan diferencials que pot semblar un dibuix caricaturaresc de cada una d’elles. Pertanyen a diferents classes socials, han tingut diferents oportunitats a la vida així com maneres diferents de veure-la i de viure-la. Coincideixen en un moment en el que tenen una circumstància comuna: una neoplàsia de mama. Cristina Clemente escriu un text molt respectuós amb la malaltia i les malaltes i sap trobar el moment exacte i oportú pel riure i la tendresa. Hi ha un treball documental previ que evita la més mínima inexactitud mèdica. Tot està en el seu punt exacte, com si ho hagués mil·limetrat. Les tres actrius: Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego, sota la mirada […]