Roc Esquius i Sergi Belbel repeteixen parella de dramatúrgia i direcció amb un recurs teatral semblant al que van fer servir a Angle mort en el que la mateixa escena es repeteix des d’una altre pla escènic aportant informació suplementària. Són els mateixos intèrprets que modifiquen l’escena amb una habilitat increïble i una velocitat vertiginosa sota una llum esmorteïda.
L’argument és molt original, ocurrent i, amb un gran sentit de l’humor, ridiculitza la dependència a la tecnologia i la confiança que ha despertat la Intel·ligència Artificial de manera que es pot utilitzar des de les finalitats més corruptes i enganyoses a les més solidàries. La trama es desenvolupa al voltant d’una torradora intel·ligent que a demés de torrar pa, parla, respon a les preguntes del client i, amb la informació que va recollint, aconsella, empatitza i pot arribar a convertir-se en una terapeuta ja que l’anonimat que dona una màquina ajuda a desvelar els secrets més íntims o els passats més turmentosos i amagats.
Aquest muntatge manté l’atenció del públic a base de girs sobtats de guió i de pla escènic. En molt poca estona apareixen temes de gran actualitat: l’abús immobiliari, els fons voltors, els problemes de l’habitatge, la precarietat laboral, la facilitat de fer inversions financeres amb un cop de tecla i temes més íntims i emocionals com la relació personal, la convivència veïnal o el descobriment d’una relació impensable.
Els tres intèrprets, Antonio del Valle, Ramon Godino i Laura Pau estan esplèndids cada u en el seu paper i amb la dificultat d’anar modificant la seva actitud inicial a mida que va avançant la historia.
La sorpresa és la base d’aquesta obra que diu moltes coses i que es van paint a poc a poc. Per això, cal anar a veure-la.